Criminals, violents, incultes i delinqüents. Són alguns dels adjectius que s'han pregonat des dels mitjans de comunicació contra la gent jove durant aquestes últimes setmanes. Acompanyats de titulars com a “botellots multitudinaris amb nombrosos incidents” o “el botellot com a problema generacional”, estem assistint a una nova orgia propagandística vomitiva que persegueix un clar objectiu polític: ocultar el descontentament, el sofriment i la ràbia que el jovent sentim davant la falta de qualsevol perspectiva de futur digne, amb la intenció de desprestigiar-nos.

Qui més lluny ha arribat en el seu odi contra un dels sectors més colpejats per la crisi econòmica i la pandèmia ha estat el diari dretà ABC. En el seu editorial del 28 de setembre deia: “Milers de joves organitzats per les xarxes socials estan colonitzant durant els caps de setmana les principals ciutats d'Espanya [...] Acostumen a concloure cada festa massiva amb actes de violència ‘de carrer’ i amb la destrossa de mobiliari urbà, com si el salvatgisme formés part de la diversió [...] És una qüestió d'ordre públic que està alterant la pacífica convivència en ciutats com Madrid i Barcelona [...] Apunyalaments, violacions de propietat privada, robatoris, incendis… Tot comença a ser una decadent rutina cada cap de setmana”.

Aquest missatge reiterativament interessat, que recorda més a un article humorístic de El Mundo Today que a un reportatge de la premsa “seriosa”, és el que hem d’escoltar dia sí dia també milions de joves a l'Estat espanyol. La hipocresia de classe del Règim del 78 i els seus defensors no té límits ni vergonya.

Foto1
"Criminals, violents, incultes i delinqüents. Aquest missatge reiterativament interessat recorda més a un article humorístic de El Mundo Today que a un reportatge de la premsa “seriosa”"

Sense treball, sense salut mental, sense casa… però el problema és el botellot

Han estat molts —des de personatges de la dreta fins a l'alcaldessa Ada Colau— els que no han dubtat ni un segon a parlar del suposat perill per a l’“ordre públic” que implica que milers de joves es reuneixin en un parc o en una facultat per a prendre's unes cerveses amb els seus amics. Del que no es vol parlar de cap manera és de les condicions de pobresa, misèria i desesperació que empenyen el jovent a voler evadir-se durant una nit o unes hores de les condicions de vida a les quals ens condemna el capitalisme i la patronal.

La taxa d'atur juvenil arriba al 38%, la xifra més elevada de tots els països de l'OCDE, i només un de cada cinc treballadors joves té un contracte indefinit. Segons l'estadística del Mercat de Treball de 2018, el nombre de joves que estava per sota de l’SMI a finals d'any va superar el 75% i, si es tenen en compte els assalariats menors de 18 anys, són un 92,6% els que no arriben ni a la meitat de l’SMI. La dramàtica precarització en les nostres condicions de treball, que no s'ha revertit en aquests tres últims anys, està provocant que el 32% de la població d'entre 20 i 29 anys estigui en risc de pobresa o exclusió social, enfront del 16% dels majors de 65.

A unes expectatives laborals fracassades, se suma la impossibilitat de poder emancipar-nos de la llar familiar. Si un jove ha de dedicar el 92,2% del seu sou mitjà al lloguer d'un pis si vol viure sol, no és d'estranyar que el 41% no puguem anar-nos de casa dels nostres pares fins als 34 anys.

Tot això unit als efectes devastadors de la pandèmia, que va tallar d'arrel la necessitat humana de socialitzar, la proliferació esgarrifosa de les malalties mentals entre la població més jove, la degradació dels nostres barris i els serveis públics, la impossibilitat d'aconseguir una plaça pública en la Formació Professional o una beca per a estudiar… formen un còctel explosiu que més aviat que tard esclatarà. La burgesia i els empresaris ho saben. Per això dediquen tants esforços, telenotícies i editorials, contra nosaltres, per a evitar que tota la ràbia acumulada sota la superfície entri en erupció.

Qui fomenta la cultura de l'alcohol a l'Estat espanyol?

Aquest circ mediàtic contra els “macrobotellots” és un gran reflex de la moral podrida de la classe dominant espanyola. Espanya és el segon país de la UE que consumeix alcohol amb més freqüència: un 13% de la població major de 15 anys pren begudes alcohòliques cada dia; la mitjana europea se situa en el 8,4%. La cultura de l'alcohol està més que estesa a tot l'Estat, i això és culpa dels joves? Ni parlar-ne.

Els que fomenten que tot l'oci al qual la joventut i la classe treballadora tenim accés passi per prendre's una cervesa o un cubata són precisament els qui fan un grandíssim negoci d'això. És la màfia hotelera impulsant un turisme de borratxera que ha convertit l'Estat espanyol en la discoteca d'Europa. És qui privatitza la cultura i nega a les famílies humils de facto anar al cinema, al teatre o a un concert. És Isabel Díaz Ayuso dient que la “llibertat” passa per prendre's una canya en el teu barri. Sembla ser que si consumeixes en un bar —a pesar que la massificació a les terrasses de molts barris de Madrid o Andalusia superen de llarg les restriccions sanitàries— ets un ciutadà exemplar que està fent costat a l’hoteleria a sortir d'una situació molt difícil. Però si et compres una llauna en un comerç i te la beus al carrer, ets un vàndal. La diferència només està en els diners que et gastes.

Foto1
"Si consumeixes en un bar ets un ciutadà exemplar que està fent costat a l'hostaleria. Però si et compres una llauna en un comerç i te la beus al carrer, ets un vàndal"

Lluitar per una vida digna és lluitar contra el capitalisme

Som milions els i les joves que hem omplert els carrers contra el feixisme, la LGTBIfòbia, contra les cases d'apostes en els nostres barris o contra la repressió de l'Estat. I cada vegada que cridem amb més força i reclamem els nostres drets, la campanya de criminalització es reactiva amb major força.

Les i els joves som les víctimes del capitalisme i de la seva lògica malalta. I la nostra pregunta és: què està fent el govern PSOE-UP? Ens diuen que ens col·locaran en el centre de la recuperació econòmica, que ens donaran ajudes per a pagar el lloguer i que ens beneficiarem de la ridícula pujada de 15 euros de l’SMI. Mentrestant, no garanteixen els recursos necessaris per a dignificar els nostres barris, ni es deroga la Llei Mordassa ni la reforma laboral, ni garanteixen un parc d'habitatges públic, ni rescaten l’educació i la sanitat públiques per a defensar la nostra educació i salut mental, i han renunciat a confrontar amb els qui es fan d'or amb la nostra explotació.

Es prepara un gran esclat entre la joventut anticapitalista i combativa contra un sistema que no té res a oferir-nos. Els nostres enemics de classe es preparen a consciència per a això. Nosaltres hem de respondre'ls organitzant-nos, basant-nos en la nostra força quan ens mobilitzem, i defensant un programa socialista. Som la flama de la revolució i vencerem.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01