En les últimes setmanes s'han fet virals les imatges de tones de peixos i mol·luscos morts a les ribes del Mar Menor. Aquestes imatges, que s'estan repetint des de l'any 2019, són la demostració gràfica d'un desastre natural provocat pels grans capitalistes.

La degradació del Mar Menor

El Mar Menor és la major albufera de l'Estat espanyol i és considerada com la major llacuna salada d'Europa. Per les seves característiques especials de gran salinitat té un ecosistema únic, amb una gran biodiversitat. A les seves aigües, per exemple, hi ha una colònia de nacres, que abans de l'any 2016 arribava a 600 exemplars. Les nacres són una espècie de mol·luscos que es troba en perill crític d'extinció, de la qual només queden exemplars a la Mar Menor i al Delta de l'Ebre.

El que abans era una llacuna cristal·lina plena de vida, s'ha convertit en aquests últims anys en una “sopa verda” completament intoxicada pels abocaments de l'agricultura intensiva. En 2016 la proliferació massiva de fitoplàncton propiciada per l'acumulació de nitrats i fosfats va impedir que la llum arribés a les zones més profundes de la llacuna, arrasant amb bona part de la vida de les zones més profundes del Mar Menor. Tot i que el problema va sortir a la llum a partir de l'any 2016, l'origen del problema comença molt abans.

Fa quatre dècades es va començar a utilitzar el transvasament Tajo–Segura. Aquest va ser l'origen de la destrucció del Mar Menor. Amb l'aigua procedent del Tajo, es va fer possible que una zona de cultius de secà es convertís ràpidament en una zona de regadius.

Al començament del transvasament la superfície agrícola en les proximitats del Mar Menor era del 73% de secà i el 12’8% de regadiu. Fa poc més de 10 anys la superfície agrícola de regadiu era ja del 50,24%.

En la cerca del màxim benefici les grans multinacionals que operen a Múrcia, han apostat pel cultiu intensiu, amb la utilització massiva i insostenible de fertilitzants rics en fosfats i nitrats, i sent plenament conscients que estaven convertint un paradís natural en una macabra llacuna morta.

Foto1
"En la cerca del màxim benefici les grans multinacionals que operen a Múrcia, han apostat pel cultiu intensiu, amb la utilització massiva i insostenible de fertilitzants rics en fosfats i nitrats"

Així és com mentre el Mar Menor es mor, un grapat d'empresaris s'omple les butxaques convertint una de les zones més àrides d'Europa en una ostentosa horta. Actualment, una de cada cinc verdures i hortalisses que exporta l'Estat espanyol prové de la Regió de Múrcia.

El pla per a la protecció del Mar Menor. Cal prendre mesures dràstiques

Les impactants imatges del 2019, quan es van recollir de les ribes més de dues tones d'animals morts, van portar a l'aprovació en el Congrés dels Diputats d'un pla per a la protecció del Mar Menor. El juny de 2020 l'assemblea de la Regió de Múrcia va aprovar la Llei de Recuperació i Protecció del Mar Menor amb els vots del PP, Ciutadans i el PSOE. Malgrat que aquesta Llei establia restriccions a l'ús de fertilitzants químics, incloïa tantes excepcions que en la pràctica tot va quedar com estava. La conseqüència ha estat que la situació catastròfica s'ha repetit a un nivell superior durant aquest mes d'agost. De moment, s'han recollit més de sis tones d'animals morts. Això demostra que aquest pla i la llei autonòmica, com han cedit davant els interessos de la indústria agroalimentària, han estat un estrepitós fracàs.

El pla aprovat consistia en la creació de tota una sèrie d'actuacions sobre infraestructures, retirada de fangs, eliminació de regadius sense autorització i augment de la zona pròxima a les rambles i al propi Mar Menor en què es prohibís conrear amb regadius.

El cas dels regadius il·legals és especialment sagnant. La impunitat de la qual gaudeixen totes aquestes empreses ha portat a l'explotació il·legal de regadius a un nivell estratosfèric. Segons el govern central, existeix en l'actualitat una extensió equivalent ni més ni menys que a 8.000 camps de futbol conreada de manera il·legal, sense concessions d'aigua. A més la utilització massiva de fertilitzants és la tònica general de les multinacionals agroalimentàries que operen en la zona. Fa uns dies el govern reconeixia que s'excedeixen els abocaments de nitrats en la zona del Mar Menor en 4.000 quilos al dia.

L'absurd pla de López Miras i la demagògia del PP

Ara, davant d’aquesta nova crisi, el PP de manera demagògica ha demanat la implicació del govern central per a aprovar un pla d’abocaments zero al Mar Menor. Els mateixos que agitaven les seves banderes amb el lema “aigua per a tots”, amb l'objectiu que els terratinents de la zona i les grans multinacionals agroalimentàries es fessin d'or, avui demanen mesures per a aturar el desastre causat. Són els mateixos que han governat durant 40 anys a la Regió de Múrcia sense moure un dit davant d'aquest ecocidi.

Però sens dubte, el premi a la major barbaritat des del punt de vista ecològic és per al President de Regió de Múrcia, Fernando López Miras, que ha proposat que per a acabar amb el problema d'eutrofització, la solució passa per obrir el Mar Menor a la Mediterrània, ampliant les entrades d'aigua a l'albufera. Aquest pla compta amb el rebuig gairebé unànime de la comunitat científica perquè suposaria acabar amb l'ecosistema propi del Mar Menor, reduint les seves característiques de hipersalinitat i obrint encara més la porta a espècies invasores i altres patògens de la Mediterrània que més que probablement provocarien l'extinció de les nacres i de moltes altres espècies al Mar Menor. De fet, una actuació similar per a construir i desenvolupar el port esportiu de La Manga va tenir ja efectes ambientals catastròfics fa gairebé mig segle.

Foto1
"Fernando López Miras, ha proposat que la solució passa per obrir el Mar Menor a la Mediterrània. Una actuació similar va tenir ja efectes ambientals catastròfics fa gairebé mig segle"

Per l'expropiació de les terres de regadiu de les proximitats del Mar Menor

Tant les organitzacions ecologistes com de manera demagògica el PP, estan insistint en la creació d'un pla d'abocaments zero. En primer lloc, un pla d'aquestes dimensions només es podria realitzar amb la paralització immediata del transvasament Tajo–Segura, a la qual per descomptat s'oposa el PP, que reduís de manera dràstica el nivell de regadius i d'abocaments d'aigües riques en nitrats i fosfats.

Aquesta mesura per si sola és inviable. En una zona en què l'habitual és que les grans empreses hortofructícoles obtinguin l'aigua de manera il·legal, amb la complicitat absoluta del govern de la Regió de Múrcia i del govern central, fins i tot la paralització del transvasament provocaria un augment de l'explotació dels pous i les dessalobradores il·legals. De fet al mes de març d'enguany la Guàrdia Civil va precintar mig centenar de finques que tenien 42 pous de captació d'aigües irregulars i 60 dessalobradores. A més, la realitat és que moltes d'aquestes denúncies després ni tan sols són tramitades pel govern de la Regió de Múrcia.

L'exemple del Mar Menor és una nova demostració que el capitalisme mata el planeta. La producció capitalista és la responsable d'aquesta situació. L'única solució viable per a implantar un pla d'abocaments zero passa per unir la paralització del transvasament a l'expropiació immediata sense indemnització de les terres de les proximitats del Mar Menor on es conrea de manera irregular, imposant sancions exemplars a tots els que han generat aquesta situació.

Aquesta alternativa és l'única manera de garantir que en un futur el Mar Menor es pugui començar a recuperar i es converteixi de nou en una llacuna plena de vida.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01