El dimarts 6 de juliol, el Consell de Ministres va aprovar l'anomenat "pla contra la temporalitat en l'ocupació pública". Aquest havia estat acordat el dia anterior pel ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF.
El govern central i els sindicats signants insisteixen en què amb aquest pla, que es començarà a aplicar a partir del 2022 i que haurà d'estar resolt el 31 de desembre del 2024, reduiran l'escandalosa taxa de temporalitat en l'Administració Pública (central, autonòmica i local), del gairebé 30% actual al 8%, i es donarà un pas endavant molt important per a eradicar la precarietat laboral entre els empleats públics.
Alhora, defensen que han trobat una solució justa i satisfactòria per als gairebé 800.000 treballadors interins i temporals que actualment exerceixen la seva tasca en les diferents administracions públiques.
Un cop més, la realitat desmenteix contundentment la propaganda. Res d'això és cert. De fet, els diferents col·lectius en què estan organitzats la majoria dels treballadors interins han mostrat el seu rebuig unànime a l'acord.
800.000 treballadors temporals i interins veuen perillar el seu lloc de treball
Totes les places estructurals ocupades de forma temporal i de manera ininterrompuda al menys en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020 es veuran afectades.
Centenars de milers de treballadors que van aprovar en el seu dia una oposició, molts dels quals porten entre 10 i 25 anys cobrint llocs estructurals en la sanitat, l'educació o els serveis públics, s'hauran de sotmetre a processos de concurs-oposició per a poder revalidar el seu lloc de treball, com si no fossin més que suficients els anys que porten cobrint satisfactòriament els seus llocs de treball per a demostrar que estan plenament qualificats per exercir-los.
Els signants de l'acord presenten com una gran fita que en aquests processos, el concurs (anys de treball, experiència, etc.), suposi el 40% del còmput total i l'oposició (l'examen) el 60%.
Mentre insisteixen en aquest punt, es cuiden molt de no destacar que l'oposició té caràcter eliminatori; aquesta s’haurà d'aprovar-se perquè computi la part del concurs.
Milers i desenes de milers de treballadors i treballadores interines concorrerien al concurs amb serioses desavantatges. El 75% d'aquest col·lectiu ha superat els 50 anys d'edat, han de continuar exercint les seves obligacions laborals i familiars i no tenen temps material per a recuperar l'hàbit d'estudi i preparar-se unes dures oposicions.
Com a pal·liatiu a la dramàtica situació a què es veuran abocats molts treballadors, els signants de l'acord plantegen que els interins que no superin la prova i siguin acomiadats seran indemnitzats amb 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats i passaran a estar inclosos en bosses de treball d'interins específiques o ja existents.
Aquesta suposada "solució" és indignant i insultant. En primer lloc la quantia de la indemnització és absolutament insuficient, sobretot quan en un percentatge molt alt parlem de treballadors de més de 50 anys amb poques possibilitats de poder tornar a accedir al mercat laboral, i que aquest procés coincideix a més amb la nova reforma de les pensions implementada per l'Executiu PSOE-UP i també pactada amb CCOO i UGT, que suposa, entre d'altres retrocessos, la penalització de la jubilació anticipada.
D'altra banda, a l'hora de calcular aquesta quantia només es considera l'últim nomenament com a interí. Un treballador pot portar rotant com a interí en diferents places 25 anys, però només compta l'últim contracte que pot ser de 5, 6 ó 7 anys, per exemple. A més, per a accedir a la indemnització el treballador té l'obligació de presentar-se al procés concurs-oposició.
Però això no és tot. Ni tan sols la inclusió en una borsa de treball està ni de bon tros garantida. El text de l'acord diu textualment el següent: "Les convocatòries d'estabilització que es publiquin podran preveure incloure a aquells que no superin el procés selectiu en borses de treball d'interins específiques o ja existents" (o sigui, que d'entrada no és obligatori que se'ls hagi d'incorporar) i "poden integrar-se en les borses d'ocupació els que no hagin superat el procés selectiu però sí obtingut la puntuació que la convocatòria consideri suficient".
El govern, amb la complicitat dels dirigents sindicals, en la pràctica castiga i penalitza els treballadors que durant anys han patit la precarietat laboral posant en greu perill que continuïn en el seu lloc de treball.
L'Executiu pretén amagar que durant dècades els diferents governs centrals, autonòmics i locals, encapçalats fonamentalment pel PP i el PSOE, inclòs l'actual de PSOE-UP, han actuat en frau de llei, fomentant la precarietat laboral a l'Administració Pública, i intenta amagar la seva contínua negativa a oferir les milers de places públiques que haurien d'haver cobert.
Tots, any rere any, s'han negat a garantir la necessària estabilitat en l'ocupació a centenars de milers de treballadors i a mantenir els diferents serveis públics amb el personal necessari per a donar un servei de qualitat, i haguessin seguit sense prendre cap mesura si no fos perquè les recents sentències de Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Suprem han declarat il·legal aquest tipus de contractació precària en les Administracions Públiques.
Tot i així, com estem demostrant, han aprovat un pla per cobrir les aparences però que no canviarà res.
Amb aquest acord la precarietat seguirà enquistada en l'Administració Pública
Després de l'aprovació del "pla contra la temporalitat en l'ocupació pública" el ministre Miquel Iceta va declarar solemnement: "S'ha acabat encadenar contractes i interinitats indefinides i sine die. Això no és bo per a l'Administració ni just per a les persones". Aquestes declaracions no són més que fum i focs d'artifici.
Per a aconseguir aquest objectiu (suposadament), l'acord inclou una reforma de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Amb ella es podran ocupar, per personal interí, les vacants que "no sigui possible" cobrir amb un funcionari de carrera; els contractes temporals tindran una durada màxima de tres anys, transcorreguts els quals els treballadors seran acomiadats amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de dotze mensualitats i aquestes places hauran d’incorporar-se a ofertes d'ocupació pública.
Govern, CCOO, UGT i CSIF argumenten que aquesta obligació d'indemnitzar el treballador interí després de tres anys de contracte, és una eficaç mesura dissuasòria que evitarà que l'Administració continuï abusant de la temporalitat.
Això també és fals. En primer lloc perquè la quantia de la indemnització és molt baixa perquè pugui tenir aquest efecte dissuasori i en segon perquè l'acord recull tot un seguit de supòsits als que les administracions poden recórrer per a evitar el pagament de la indemnització.
Per exemple, l'Administració no haurà d'indemnitzar el treballador cessat si l'interí és acomiadat perquè es reincorpora el funcionari de carrera a què pertany aquesta plaça, o si aquesta és adjudicada a una oposició, o si desapareixen les causes del nomenament, o si per raons organitzatives "degudament justificades i motivades" (i aquí hi pot cabre tot) se suprimeix o s'amortitza la plaça o lloc...
A més l'Administració té els suficients mecanismes (sense comptar amb el frau de llei, tan utilitzat fins ara sense que cap administració hagi estat sancionada), per a poder seguir fent rotar a milers de treballadors interins i temporals, any rere any, de lloc de treball en lloc de treball.
No hi ha res que impedeixi que el percentatge d'interins es mantingui i fins i tot segueixi creixent, mentre, en canvi, s'afavoreixen les condicions perquè augmenti el nombre de treballadors que passarien per un mateix lloc de treball incrementant exponencialment la precarietat.
Finalment, a l'hora de posar en marxa concretament el marc de relacions laborals que planteja aquest "pla contra la temporalitat en l'ocupació pública", seran les comunitats autònomes i les entitats locals les que estableixin finalment les condicions a aplicar als seus territoris, augmentant la incertesa i la indefensió en els centenars de milers de treballadors que veuran la seva vida condicionada per la implementació de les directrius marcades per aquest acord.
Cal acabar de veritat amb la precarietat laboral a les administracions públiques
Amb l'acord assolit entre el govern central, CCOO, UGT i CSIF, la precarietat continuarà enquistada en l'administració pública i les polítiques clientelars seguiran contaminant les relacions laborals i el funcionament dels organismes de l'Administració, sobretot en l'àmbit local i autonòmic.
Sota la propaganda buida amb la qual intenten vendre'ns les bondats d'aquest nou "èxit" de l'anomenat diàleg social, només es troba un nou pas en el procés de deteriorament de les condicions laborals dels treballadors públics.
Aquest nou atac, que compta amb el suport entusiasta dels sindicats majoritaris del sector, prové d'un govern que s'autodenomina progressista i d'esquerres, en el que participen cinc ministres de Unides Podem, dos d'ells amb carnet del PCE, que l'avalen sense fissures. És un absolut escàndol.
Un govern realment d'esquerres i que de veritat s'imposés acabar amb la precarietat laboral a les administracions públiques reconeixeria immediatament la condició de fixos i indefinits als treballadors que estan exercint tasques de caràcter estructural sota un contracte precari, al mateix temps que oferiria les milers de places necessàries per a garantir un servei de qualitat.
A més, aquestes reivindicacions són absolutament bàsiques i irrenunciables per a unes organitzacions sindicals que realment defensessin els drets dels treballadors.
En lloc d'això l'Executiu PSOE-UP i CCOO, UGT i CSIF, opten per dividir i enfrontar a uns treballadors contra uns altres, assenyalant amb el dit els interins com si pretenguessin ser uns privilegiats.
El govern central, amb la complicitat dels dirigents sindicals, pretén amagar la seva responsabilitat en aquest frau i la seva negativa a oferir les milers de places públiques que haurien de cobrir cada any i que són imprescindibles per garantir uns serveis públics de qualitat.
Aquestes reivindicacions poden fer-se realitat fins i tot emparant-se en la legalitat vigent. Hi ha sentències judicials que avalen el dret adquirit a tenir estabilitat laboral.
Centenars de milers treballadors van ser contractats com es demana en l'article 103 de la Constitució, complint els requisits d'igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i lliure concurrència en processos d'accés elegits per les administracions (oposició, concursos de mèrits, examen i entrevista o prova física, etc.).
D'altra banda, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) reconeix en el seu article 61.6 que el govern pot optar per convertir places d'interins a fixes valorant només els mèrits "amb caràcter excepcional".
Aquest govern, com els anteriors, fins i tot ignora les seves pròpies lleis per a seguir mantenint la precarietat entre els treballadors de l'Administració Pública.
Continuar i elevar la lluita i la mobilització és la clau per guanyar aquests drets
La batalla judicial sens dubte és important per donar cobertura legal a les legítimes reclamacions del personal interí i temporal.
Però el factor decisiu per conquerir l'estabilitat laboral, és continuar impulsant la lluita i la mobilització, estendre-la per totes les administracions i implicar tots els afectats amb una plataforma reivindicativa que reculli les justes aspiracions tant dels interins i temporals com dels que aspiren a aconseguir una plaça.
Estem parlant d'un potencial enorme, d'un exèrcit de gairebé 800.000 treballadors i treballadores que poden paralitzar l'Administració Pública unint la seva reclamació d'aconseguir la consideració de fixos en els seus llocs de treball a altres reivindicacions del personal funcionari i al conjunt dels treballadors que aspiren a entrar en la funció pública.
No sobren els interins i temporals que ja estan ocupats, falten noves places en sanitat, en educació, en correus i una infinitat de serveis públics per a evitar que se segueixin degradant i privatitzant.
Aquest és el programa que ha d'unir al conjunt de treballadors i treballadores de l'administració pública.
