Aquesta és la hipocresia del règim del 78

El Govern de coalició de PSOE-Unides Podem ha llançat de forma constant el missatge que la pandèmia del Coronavirus “no entén de classes socials” i que hem de “combatre units” aquesta greu situació. Com sempre, la pitjor mentida és una veritat a mitges.

Que totes les persones són biològicament susceptibles de contreure el virus, independentment de les seves condicions socials, és obvi. Però l'exposició al virus, l'atenció mèdica i les conseqüències en els casos d'infecció són completament diferents segons la classe social a la qual pertanyis. El mateix es pot dir respecte a les condicions de confinament i a les conseqüències laborals de la crisi capitalista que aquesta pandèmia ha accelerat.

Ciutadans de primera i de segona. Sí, les classes socials existeixen!

La imatge més gràfica d'aquesta enorme hipocresia, que inoculen dia sí i dia també a través dels grans mitjans de propaganda al seu servei, l'hem vist en un parlament tancat i buit de manera immediata res més conèixer-se el primer infectat, l'ultradretà Ortega Smith, després d'un viatge personal a una Itàlia en plena crisi. Amb totes les senyories a resguard de contagi i, per descomptat, rebent el 100% dels seus salaris i altres privilegis associats a la seva condició de diputats, de ministres o ministres, de senadors, diputats autonòmics... ens diuen que no sortim de casa.

Però una cosa són les paraules i unes altres els fets. La realitat per a milions de treballadors i treballadores és que, alhora que es decreta l'estat d'alarma i s'insisteix en la necessitat vital de l'aïllament, ens estan obligant a anar tots els dies als nostres llocs de treball exposant-nos al contagi i al dels nostres familiars i companys, en transports massificats i sense que s'hagi pres cap mesura especial i preventiva. Això és el que val la nostra vida per a aquesta gent.

I a més a més apel·len, de manera insultant, a la “responsabilitat individual” com si la culpa de la pandèmia fóssim nosaltres i no les polítiques d'austeritat i privatitzacions dutes a terme durant anys pels polítics burgesos al dictat dels grans capitals. Ja n’hi ha prou de lliçons de moral podrida!

El discurs de Felip VI durant la nit del dimecres 18 de març ha estat el súmmum del cinisme. El seu únic objectiu era el de tractar de rentar la cara a una monarquia corrupta fins a la medul·la en un moment en què el seu desprestigi és descomunal, a pocs dies que el diari britànic The Telegraph (perquè ha hagut de ser la premsa estrangera qui ventilés la notícia, i no la d'aquí) fes públic que Felip VI era el segon beneficiari de la fundació offshore Lucum, on es van ingressar 100 milions de dòlars de l'Aràbia Saudita al “campechano” rei emèrit Joan Carles I. La mateixa fundació de la qual van sortir més milions d'euros per a l'amant del rei, Corinna Larsen.

Però la sonada i estesa cassolada de protesta que es va poder escoltar a tot l'Estat durant el seu discurs és un clar símptoma que aquesta institució està sent qüestionada obertament per sectors cada vegada més amplis, i això malgrat la servil actitud que tant el PSOE, com IU i Podem mantenen cap a ella. És indignant que mentre el contagi i els morts creixen esperonats per la falta de mitjans en la sanitat pública, la família reial segueixi parasitant els pressupostos de l'Estat i evadeixi milions i milions d'euros a paradisos fiscals, sent totalment copartícip i responsable de la destrucció gradual dels serveis públics que hem patit en els últims anys. Que Felip VI ens doni lliçons de moral parlant “d’unir-nos entorn d'un mateix objectiu” és esperpèntic. Ja n'hi ha prou d'hipocresia! Ja n'hi ha prou d'impunitat! Fora la monarquia! Expropiació immediata de tots els béns dels borbons per a posar-los a la disposició de la sanitat pública!

Combatre “units” el Coronavirus?

Mentre els alts executius i els polítics burgesos han pogut “teletreballar” en els seus espaiosos habitatges des que es va decretar l'estat d'alarma, amb el seu servei domèstic, amb el seu gimnàs privat i el seu pati lluminós perquè els nens puguin esplaiar-se, els treballadors que han tingut l'opció de quedar-se a casa, a part de fer l'impossible per a compaginar l'atenció als seus fills amb el teletreball, viuen amb una total i absoluta incertesa sobre el seu futur.

I els que no poden recórrer a aquesta mesura, aquí ens expliquen la seva situació: “En una mateixa planta estem amuntegades 100 o 200 persones, la distància entre l'un i l'altre és de menys d'un metre, els llocs no són fixos, de manera que avui t’asseus en una cadira que fa unes hores va ocupar un altre, i utilitzes els auriculars que portava una altra persona, i el teclat de l'ordinador del company”, va denunciar una teleoperadora de Konecta. No és un cas aïllat. Caixeres, transportistes, treballadors de Correus, Amazon, servei domèstic… milions de persones estan exposades a la pandèmia per l'egoisme i afany de benefici dels empresaris. El propi personal sanitari, que s'està deixant la pell, està sent també una de les víctimes d'aquesta pandèmia per la falta de mitjans de protecció. Només una dada: la meitat dels sanitaris sotmesos a la prova del coronavirus a l'Hospital de La Paz (Madrid) han donat positiu.

Així, malgrat que els casos de contagi de “personalitats” i polítics ha estat molt més publicitats que els casos que han afectat la gent normal (per a transmetre el gens desinteressat missatge que “els rics també ploren”), la realitat és que els treballadors i les seves famílies estem molt més exposats a la pandèmia i, per descomptat, en pitjors condicions per a afrontar-la en cas de contagi.

Si ets una persona normal i corrent i tens els símptomes de la malaltia et tocarà trucar a un servei telefònic col·lapsat per falta de personal. Molt probablement, et recomanaran prendre paracetamol i acudir a urgències en cas d'empitjorament. Només si estàs molt greu, i tens sort, accediràs a una prova de diagnòstic, el resultat del qual trigarà unes 48 hores. En cas que hagis de ser ingressat acudiràs a un hospital públic que, a causa de les retallades i a les privatitzacions, ja estava desbordat abans de la pandèmia.

El recorregut per a un ric, un membre de la família reial, un ministre o un diputat, estatal o autonòmic, serà substancialment diferent. Fins i tot sense tenir símptomes podrà accedir immediatament a un test i conèixer el diagnòstic a les poques hores. Tota la Casa Reial i tots els membres del Govern central han accedit a un test de diagnòstic, la gran majoria d'ells sense tenir cap símptoma. La presidenta de la Comunitat de Madrid, quan ja estava en vigor el protocol que suprimia els test fins i tot en els casos de “símptomes lleus”, es va fer dos test en una setmana. Si pertanys a la casta de privilegiats, també pots trucar a una clínica privada on per 200 euros o bastant més –segons s'ha publicat en alguns mitjans, fins a 800 euros– podran fer-te un diagnòstic.

Així que si ets una caixera no només tens més possibilitats de contreure el Coronavirus que un banquer o un ministre sinó que a més, si contreus la malaltia, començaràs a ser tractat més tard i en pitjors condicions. Això sí, és menys probable que el teu cas surti en la tele.

Es diu des del Govern de coalició que hem de “combatre units” a la pandèmia. Sí, units ja estem… els treballadors. Davant aquesta situació excepcional i adversa hem vist entre la població del carrer, en la nostra classe, una enorme onada de solidaritat, de generositat i de capacitat de sacrifici, amb el personal sanitari del sector públic al capdavant. Ho vam veure també en altres situacions, com durant la catàstrofe del Prestige, entre altres. La gent sempre va per davant, que no ens donin lliçons de solidaritat.

Però en aquesta unitat no entren els empresaris, que obliguen milions de persones a treballar a llocs sense cap mena de mesura especial de protecció, només per mantenir els seus beneficis privats. Unitat amb els empresaris que t'exploten i t'acomiaden? Unitat amb la casta de privilegiats, com els senyors i senyores ministres i diputats, mentre nosaltres ens veiem abocats a l'atur a reduccions salarials emparades per lleis que aquests senyors aproven? Unitat amb la monarquia, gran evasora d'impostos, corrompuda fins a la medul·la i imposada per Franco, mentre es retallen els serveis públics?

En boca dels treballadors unitat significa solidaritat, lluita per una vida digna. En boca dels rics i de la casta al seu servei unitat significa sotmetiment, acceptació de la injustícia, i salvi's qui pugui. Aquesta unitat no suma. No serveix per a frenar la pandèmia, només serveix per a eternitzar un sistema injust que el Coronavirus està accentuant fins a un extrem insuportable.

La pandèmia no sols no ens afecta per igual, sinó que tenim interessos diferents, interessos de classe diferents a l'hora d'afrontar-la. Ja n'hi ha prou de tractar-nos com a idiotes!