Un atac més contra els drets democràtics

El 27 de Novembre el govern del PSOE, amb la vergonyosa abstenció d'Unides Podem i el suport del PP i Ciutadans, ha aprovat el conegut Decretazo Digital, un atac salvatge a la llibertat d'expressió. Publiquem l'article redactat a principis d'aquest mes sobre la nova Llei Digital.

El 31 d'Octubre el Consell de ministres en funcions del PSOE va aprovar el Reial decret llei 14/2019 pel qual es concedia al Govern amplis poders per intervenir o gestionar directament qualsevol xarxa o servei de comunicacions electròniques. Sense necessitat de cap ordre judicial, queda ara en mans del Govern la decisió de com, quan i per què es tanquen, controlen o segresten "totes les infraestructures susceptibles d'allotjar xarxes públiques de comunicacions electròniques, els seus recursos associats o qualsevol element o nivell de la xarxa o del servei que sigui necessari per preservar o restablir l'ordre públic".

La "República digital catalana" com a excusa d'un atac molt més profund

Encara que als mitjans de comunicació només s'han destacat alguns dels aspectes del decret, la profunditat de l'atac contra els drets democràtics és enorme. El que més ha ressonat és la lluita contra la "República digital catalana", que a més ha servit d’excusa al propi Govern per aprovar aquesta mesura repressiva. En paraules de Pedro Sánchez l'objectiu del reial decret llei és "posar punt i final al projecte independentista de la república digital. No hi haurà independència online ni offline".

Certament la mesura dóna poder a l'administració central de l'Estat per arrabassar el control de les dades, xarxes i infraestructures informàtiques a qualsevol altra administració pública, des de comunitats autònomes a ajuntaments. Dóna capacitat en la pràctica de segrestar de forma immediata qualsevol competència en aquest terreny, creant així una mena de 155 digital a voluntat del Govern. Això ja és molt greu en si mateix, però només és l'excusa.

L'autèntica motivació d'una reforma repressiva tan profunda no és la propaganda de la Generalitat de Torra per establir un DNI digital català, o de crear un cens propi al marge de les institucions de l'Estat espanyol. La raó fonamental per a un atac autoritari d'aquest calibre és que la crisi revolucionària oberta a Catalunya fa dos anys no només no s'ha tancat, sinó que durant l'últim mes milions de joves i de treballadors han tornat a posar en dubte el règim del 78 amb mobilitzacions massives al carrer. La classe dominant i l'aparell de l'Estat tenen pànic a que això continuï o fins i tot s'estengui a altres zones i estan prenent mesures per evitar-ho i combatre-ho.

Tancar webs pel seu contingut és només la punta de l'iceberg

Quan la premsa va destacar la possibilitat que s'obria gràcies a aquest decret de tancar pàgines web pel seu contingut sense l'autorització d'un jutge, el Govern ho va negar, jugant a la distracció amb les diferents lleis que regulen Internet a l'Estat espanyol. És cert que els mecanismes legals per tancar pàgines web utilitzats en altres ocasions són uns altres, però les modificacions introduïdes ara permeten fer això i molt més saltant-se a més a més el permís judicial.

Tancar una pàgina web és quelcom molt complicat des del punt de vista tècnic. Com per exemple va passar amb el web "Tsunami Democràtic" a l’Octubre, després que el poder judicial prengués la decisió, la guàrdia civil va ordenar a les empreses de serveis d'internet que tanquessin l'accés a aquesta pàgina dins del territori de l'Estat espanyol. Així, fins i tot, la pàgina web segueix sent accessible des d'altres països o fins i tot des de l'Estat espanyol utilitzant navegadors especials. Tancar els canals de les xarxes socials és encara més complicat. Per augmentar l'efectivitat repressiva a Internet necessitaven alguna cosa més contundent, i això és el que han aprovat.

El Reial decret modifica fins a set lleis diferents i, utilitzant com a eina els serveis d'intel•ligència, dóna poders al Govern només equiparables als regulats en la Llei sobre l'estat d'alarma, excepció i setge. Ja no necessiten ordenar a cap empresa o administració que tanqui accessos a serveis d’Internet, prenen el control directament.

De fet, la nova llei no només permet tancar pàgines web sense ordre judicial, el que permet és la interrupció de serveis, tallar la xarxa, tallar els telèfons, controlar els servidors, gestionar tota la informació dels accessos, esbrinar qui està darrere de les publicacions o qui les rep, interceptar i controlar les comunicacions a través les xarxes socials... La llista de mesures repressives que es poden prendre un cop s'ha aconseguit el control de les xarxes i els servidors, és interminable. El nou redactat introduït en la Llei general de telecomunicacions elimina qualsevol referència a altres legislacions que puguin limitar el Govern en aquestes activitats i a més, és tan abstracte i ambigu en les raons que poden justificar-les que queden reduïdes a "mantenir l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional".

El seu objectiu principal és frenar la lluita

A l'Estat espanyol el 93% de la població té accés a Internet i l'utilitza habitualment i gairebé el 100% té mòbil. El paper que està jugant Internet a l'organització de les mobilitzacions a Catalunya és innegable. Igual que està passant a les mobilitzacions a Xile, a l'Equador, a l'Argentina, a l'Iraq, a Líbia... La transmissió de la informació de primera mà està trencant amb el monopoli dels grans mitjans de comunicació. Milers de vídeos gravats en temps real i cròniques escrites pels mateixos manifestants queden al marge del control governamental i es difonen a nivell viral a tot el món. La versió oficial dels esdeveniments queda posada en dubte sistemàticament i les lluites s'estenen juntament amb la informació. En un context de crisi del sistema capitalista i de pèrdua de legitimitat de les seves institucions, l'accés a la informació és un altre element que ajuda a l'extensió de les mobilitzacions.

El control de la xarxa és vital pels diferents estats. Mesures de censura, control d'accés i comunicacions ja s'han pres en països com els EUA, la Xina o Rússia. Amb aquest decret, el govern del PSOE ens ha acostat definitivament a aquest model.

Totes aquestes mesures que avui aproven contra el poble de Catalunya per lluitar pels seus drets democràtics, demà seran aplicades sense cap mena de dubte contra la classe treballadora i el jovent de tot l'Estat.