Setembre ha estat un mes dur per al govern de Pedro Sánchez. Els seus intents de recuperar l’estabilitat política i la pau social mantenint simultàniament una continuïtat amb les polítiques del PP estan fracassant a ulls vista. L’agreujament de la polarització social i política, fruit de la crisi capitalista iniciada el 2008, ha acabat per imposar-se sobre les paraules buides i els gestos per a la galeria.

La posició del PSOE davant la clamorosa demanda social de derogar les reformes de les pensions aprovades pels governs de Zapatero i Rajoy és un bon exemple d'aquest fracàs. Els pensionistes no s’han deixat enganyar per les bones paraules de Sánchez ni per les maniobres divisionistes de les cúpules de CCOO i UGT, i han continuat amb les seves mobilitzacions massives, deixant al descobert la manca de voluntat del govern per a solucionar el creixent empobriment de les persones de més edat.

La recomanació del Pacte de Toledo perquè les pensions es revaloritzin segons l'IPC és una primera victòria de la mobilització, tot i que encara ha de concretar-se. En qualsevol cas, sense afrontar el problema de la insuficiència de les cotitzacions a la Seguretat Social, la revalorització promesa serà paper mullat. Per a assegurar unes pensions dignes seria imprescindible que el PSOE portés endavant un programa de mesures concretes per a elevar els salaris de misèria que paga la patronal, acabar amb les generosíssimes exempcions que els successius governs han concedit als empresaris, i augmentar de manera dràstica dels impostos a la banca i les grans empreses de l'IBEX 35, que no fan més que evadir els seus beneficis a paradisos fiscals.

Per descomptat, tot sembla indicar que el govern del PSOE no està per aquesta tasca. I aquesta renúncia és un factor poderós per a mantenir i reforçar la pressió des dels carrers. Això és el que ha plantejat el moviment dels pensionistes i és l’únic camí per a aconseguir una victòria sonada.

La reacció contraataca

També des de la dreta la pressió s’ha fet notar. PP i Ciutadans, després del dur cop que els va assestar la mobilització social i la moció de censura, i malgrat els seus enfrontaments, han estat capaços d’unir les seves forces per a bloquejar el projecte de Pressupostos Generals per a 2019 presentats per Sánchez. Alhora, sectors decisius de l’aparell de l'Estat ja ni es molesten a dissimular el seu arrelat franquisme. El poder judicial va una mica més lluny cada dia amb decisions que restringeixen les llibertats democràtiques i amb sentències que deixen impune la violència masclista. Els últims assassinats a mans de les seves parelles de dones que havien sol•licitat infructuosament auxili judicial, units a la revelació de converses clarament feixistes d’alts càrrecs de la magistratura sobre com reprimir la lluita pels drets nacionals de Catalunya, no han rebut cap resposta per part del govern PSOE. Aquesta passivitat és la millor manera d’estimular l’oberta ofensiva de la reacció.

L’envalentiment de la dreta es nodreix directament de la negativa de Pedro Sánchez a desmuntar les polítiques del PP en aspectes com la immigració, la restricció de les llibertats democràtiques, la repressió del poble català i les polítiques d’austeritat i retallades. La submissió del PSOE davant l’herència del PP és tan completa que ni tan sols ha estat capaç de revertir decisions tan escandaloses com la de vendre armament a l'Aràbia Saudita per les seves accions criminals al Iemen, fruit d'un acord secret subscrit per Rajoy i el govern saudita el 2015.

Ministres i alts càrrecs enredats en la corrupció

La guinda d’aquesta actitud ha estat l’oposició de la fiscalia, que depèn del Ministeri de Justícia, a investigar Pablo Casado per la falsificació de les seves titulacions, a la vegada que manté les acusacions per aquest mateix motiu a tres de les seves companyes de màster .

El cop de mà a Casado s'entén millor després que la ministra de Sanitat es veiés forçada a dimitir en fer-se públic que el seu treball de màster era un plagi i que les seves notes havien estat falsificades. Durant anys, alts càrrecs del PP i PSOE van gaudir del privilegi d’obtenir títols acadèmics regalats. La guerra pels títols falsos que va començar amb Cifuentes amenaçava amb comprometre a massa dirigents, així que convenia tirar sorra sobre aquest assumpte abans que arribés massa lluny.

Desgraciadament les basses de corrupció en què també durant anys han xipollejat alts càrrecs del PSOE no es limiten a les esferes universitàries. Molt més greu és la connivència recentment coneguda de la ministra de Justícia amb els sectors més foscos i podrits de les clavegueres policials. Com podrà posar fi als abusos i excessos de l’aparell de l'Estat una persona que durant anys ha compartit taula i estovalles amb els protagonistes de les pitjors trames de corrupció policial? I més greu encara, com posarà límit al descarat masclisme judicial una ministra que encobreix a magistrats pederastes, quan la seva obligació era denunciar públicament aquestes actuacions delictives de membres de la cúpula del poder judicial?

La insostenible posició d’Units Podem

Res del que ha passat durant les últimes setmanes ha canviat l’estratègia de la direcció d'Units Podem. Mantenint-se al marge de la creixent mobilització social i laboral, s’ha convertit en una eficaç crossa del PSOE per a rentar la seva imatge, i ni tan sols la constatació que aquesta política fa miques les seves expectatives electorals ha aconseguit que Pablo Iglesias cessi en la seva obstinació d’estendre, un darrere l’altre, xecs en blanc a Pedro Sánchez.

I ocasions no falten perquè Units Podem pugui promoure una àmplia mobilització social capaç de revertir les contrareformes dels últims anys. Una d’aquestes oportunitats ha estat la recent decisió del PSOE d’afrontar l’imparable encariment del preu de l’electricitat perdonant a les empreses del sector l’impost que agreuja la generació d’energia amb un 7%. Un cop més, regalen diners a unes empreses que baten rècords de beneficis any rere any, amb la vana esperança que una petita part d'aquest regal repercuteixi en una baixada de preus.

Units Podem no pot romandre callat davant aquesta burla. Unes condicions de vida dignes requereixen d’una energia elèctrica a preus assequibles, i per a això només hi ha un camí: nacionalitzar les empreses elèctriques. Les privatitzacions dels governs González i Aznar van convertir al sector elèctric en un sucós negoci a costa de la butxaca dels ciutadans, condemnant a centenars de milers a la pobresa energètica que ha provocat no precisament poques morts.

És hora que aquesta situació acabi. Units Podem ha de rectificar la seva posició: no arrencaran res al govern del PSOE sense la pressió del carrer. Cal seguir l’exemple dels pensionistes, de la vaga feminista, de les mobilitzacions estudiantils i fer un pas endavant impulsant i unificant la lluita de tots els sectors. Només així obligarem al govern de Pedro Sánchez a complir amb les reivindicacions per les quals hem lluitat tant durant aquests anys.