Els pensionistes estem en peu de guerra contra el govern del PP que ens vol morts de fam, en comptes de amb unes pensions dignes, que són les que hem generat amb el nostre treball al llarg d'una vida laboral que, moltes vegades, s'allarga per més de 40 anys cotitzant. Com és habitual des que Mariano Rajoy i la seva ministra Fátima Báñez van arribar al govern amb la ferma promesa que les pensions anaven a mantenir el seu poder adquisitiu, no hem fet més que perdre-ho.

De fet, sense entrar en profunditat a valorar la pujada de l'IPC, portem des del 2014 amb pujades "de merda" del 0,25% que no ens donen, gairebé, ni per comprar una dotzena d'ous més, no diguem ja oli d'oliva i altres productes necessaris, que s'estan convertint en luxes per a la majoria dels pensionistes. Però com veiem les seves promeses de no atacar als pensionistes no les han complert i hem de recordar-nos d’això mateix a les properes eleccions.

Quan a partir del 2012 van començar a retallar les escasses millores que teníem en sanitat, educació, dependència, etc., ens plantejaven que els sacrificis d’aleshores servirien per a un futur millor. Avui dia després que milions de famílies s'han sostingut per l'aportació dels pensionistes, les dades són "tossudes", però no com presumeix la ministra:

- Les pensions perden poder adquisitiu i només es revaloren un 0,25% cada any.

- La pensió mitjana se situa en 918 euros mensuals i la més freqüent en 650.

- El 50% dels pensionistes no arriba al SMI i el 38% viu sota el llindar de la pobresa.

- Les pensions són la font d'ingressos de més de 9 milions de persones.

- 4 de cada 10 pensions han contribuït a sostenir a les seves famílies durant la crisi.

Mentre les aportacions a la banca cada dia són més escandaloses, el Fons de Garantia de les pensions ha passat a millor vida i ara la Seguretat Social es finança a través de crèdits que cal tornar amb forts interessos a aquesta mateixa banca.

La carta de la ministra

Però això que patim tots els dies de l'any va tenir la seva màxima expressió quan als pensionistes ens comencen a arribar les cartes en què la ministra ens comunicava aquesta gran notícia: el 2018 la pujada de la pensió anava a ser el 0,25% . A sobre ens ho deia amb conya. Ens donava les gràcies per haver estat un dels pilars en què se sustenta el ressorgir de l’Espanya de la crisi que havien heretat. "Espanya ha sortit de la crisi d'una manera justa i social". Totes aquestes mentides van fer que el cabreig entre els pensionistes augmentés.

A Pamplona els pensionistes solem sortir diverses vegades a l'any per reivindicar la millora de les pensions. No recordo la primera assemblea que vam tenir però potser va ser en els temps del govern de Zapatero. Després amb els governs del PP les mobilitzacions han augmentat. El negatiu és que ara no es fan assemblees abans de les manifestacions que servien per aglutinar més a la gent. Es va formar la coordinadora "Majors davant la crisi" on hi havia els sindicats i també no afiliats. Ara és aquesta coordinadora la qual convoca els pensionistes. En la majoria de les mobilitzacions ens ajuntem unes 1.000 persones, alguna vegada hem arribat als prop de 2.000.

En altres parts les concentracions i manifestacions són més espontànies i convocades a través de les xarxes socials com va passar a Bilbo que després de diversos dilluns concentrant davant de l'Ajuntament el dia 5 hi va haver diversos milers de pensionistes cabrejats per la carta i per les paraules de la ministra en els mitjans de comunicació.

Una de les concentrades demanava unes pensions dignes perquè, "ens estan prenent per idiotes". "A hores d'ara de les nostres vides, que ens prenguin per idiotes és vergonyós. A mi el poquet que m'han pujat se’l podien haver quedat, per veure què fan amb això. Perquè per al que m'han pujat, prefereixo que no em pugin res. Tants anys cotitzant i per mantenir a uns i veure que s’ho emporten calentet, vergonyós. Molt humiliant ", ha subratllat.

El dilluns 12 la concentració va ser a Baracaldo, en la Marge Esquerra de la ria del Nervión, l'antiga zona industrial de Bizkaia en total declivi i el cabreig dels assistents, un parell de milers, també era patent.

El 22 hi ha convocades manifestacions per part dels sindicats en la majoria de ciutats de l'Estat. Però, com sempre passa, la informació és molt escassa. Malgrat tot, els pensionistes ens mobilitzarem, perquè les nostres condicions de vida cada vegada van a pitjor i aquest govern es preocupa més dels banquers i empresaris que de la majoria de la societat. Els dirigents sindicals són "molt moderats", com reconeix el Govern del PP, en les seves demandes, però si baixessin dels seus despatxos al carrer veurien que els treballadors i les pensionistes estem ja farts que siguin els de sempre els que es beneficien de els nostres sacrificis i que la lluita ha de ser més contundent i més global: salaris dignes, no a l'ocupació precària, lluitar contra la reforma laboral...

El dia 22 tots al carrer:

Per unes pensions dignes, mínim de 1.100 euros!

Sí que hi ha diners, els tenen els banquers!