Militant.- De les retallades a sanitat a Catalunya es coneixen els efectes: increment d’un 25% de les llistes d’espera; el temps d’espera d’una prova diagnòstica com una colonoscòpia ha passat de dos mesos a un any; 3.700 llocs de treball eliminats a l’Institut Català de la Salut (ICS). Quins efectes té la retallada de 144 milions a l’aportació de la Generalitat a les universitats públiques?

Lluís Perarnau.- És una retallada d’un 16% de mitjana, que se suma als incompliments de compromisos financers del govern anterior. A més a més, sembla que en el 2012 volen retallar un 5% addicional. Aquestes mesures són un atac molt greu a la universitat pública, perquè la posa sota una pressió enorme. A algunes les posa al caire de la fallida. El govern de CiU pretén que les universitats redueixin plantilles, tant de professorat com de Personal d’Administració i Serveis (PAS). UGT calcula que les retallades s’enduran per endavant unes 2.000 places de professor i uns 500 llocs de PAS. Això ja està afectant a la qualitat de l’ensenyament, amb grups de 150 i fins a 170 estudiants per aula. On queda tot allò de Bolonya? Allò de la participació més activa de l’estudiant, els desdoblaments, els grups de tipus seminari, etc.?

D’altra banda, el govern ha augmentat un 7,4% les taxes, 4 punts per sobre de l’IPC. I pretén anar-les apujant fins incrementar dràsticament l’aportació que els estudiants i les seves famílies fan al finançament de la universitat. Amb això es carreguen el model d’universitat pública actual, accessible a una gran majoria de la societat, i cada cop estem més a prop de les universitats privades.

En conjunt, les mesures del govern de dretes de CiU pretenen esborrar la frontera que hi ha entre la universitat pública i les universitats privades, promovent la privatització de serveis a la pública i afavorint l’expansió de les privades.

Militant.- Quina ha estat fins ara la resposta sindical a les retallades a la universitat?

LlP.- Fins ara la resposta ha estat limitada. A la UAB i a la UPC, en el curs passat, es va impedir amb concentracions de treballadors i estudiants que els òrgans de govern es poguessin reunir en un parell d’ocasions. A l’inici d’aquest curs, es va dur a terme una concentració també a l’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic. Però és evident que amb això no n’hi ha prou si es vol forçar el govern a fer enrere els seus plans. Això mateix és el que va dir el PAS i el professorat de la UAB, que es va pronunciar a l’assemblea de finals de setembre per una vaga de totes les universitats públiques catalanes. Posteriorment, des de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) es va llençar la crida a fer vaga el 17 de novembre. Però l’actitud de CCOO, UGT i CAU davant d’aquesta crida ha estat titubejant, fins i tot contrària en alguna secció sindical.

Ara s’estan fent assemblees a les quatre universitats públiques de l’àrea de Barcelona i encara no està clar a quins campus es farà vaga el dia 17. Tot això hagués estat completament diferent si des del principi els sindicats haguessin anat a les assemblees amb una postura decidida i ferma de plantar cara a les retallades, explicant al PAS i al professorat la necessitat de la vaga del 17 de novembre. En comptes d’això, durant setmanes, uns i altres han centrat el seu discurs en buscar alternatives a les retallades, creant la il·lusió que, d’alguna manera, el PAS i el professorat contractat, que són els que patiran directament les retallades, es podien lliurar de l’atac.

És veritat que a la universitat hi ha exemples clars de malbaratament, de privilegis en determinats nivells de direcció. Però la retallada que CiU ha imposat a les universitats és tan brutal que, malgrat que en el supòsit que les universitats corregeixin una part de les situacions de malbaratament o de privilegis, la tisorada arriba igualment a llocs de treball i drets laborals. En aquest sentit, és molt il·lustratiu el cas de la UPC. La Gerència va donar als representants del PAS un document en el qual, textualment, es plantejava que si no es volia eliminar totalment el personal temporal, s’havia de negociar la supressió o retallada de tots els beneficis socials del PAS, drets conquerits conveni a conveni al llarg de més de 20 anys. El xantatge és ben clar: o renuncies a drets socials o el personal temporal se’n va al carrer.

Fins ara, les gerències i els equips de govern han procurat no descobrir massa què és el que estan cuinant per quadrar els números als pressupostos. Però és ben clar que qui pagarà els plats trencats de la retallada pressupostària serà el personal temporal, en forma d’acomiadaments, i el conjunt del PAS i del professorat, amb eliminació de drets. UGT, CCOO i CAU han de deixar d’alimentar la il·lusió d’una “altra retallada és possible”, una retallada que no afecti a la plantilla... Aquesta alternativa no existeix, per me´s que algun rector també ens vulgui confondre amb aquesta qüestió. No hi ha més sortida que la mobilització, com més massiva i contundent, millor. Per això el 17 de novembre ha de ser l’arrencada d’un calendari de mobilitzacions en ascens, que conflueixi amb el sector de la sanitat i amb tota la comunitat educativa. Al govern de CiU se li pot forçar a parar els seus plans, a condició d’organitzar una resposta a l’alçada de l’atac que representen les retallades. Una vaga de tot el sector públic a Catalunya ha de ser el següent pas en la lluita.

Militant.- Quin pla de lluita necessitem per fer front a les retallades?

LlP.- El 17-N serà el punt d’arrencada d’un calendari de mobilitzacions encara per definir. Però el que és ben clar és que hem de confluir amb el sector de sanitat, que fa setmanes, mesos, que estan en lluita, i amb el d’educació, que també s’incorporarà a les mobilitzacions. A les assemblees que s’estan fent de PAS i professorat a les universitats, una de les idees que més s’ha repetit és que no n’hi ha prou amb una mobilització aïllada, sense continuïtat. Una vaga de tot el sector públic seria un pas molt important cap a una vaga general de 24 a Catalunya contra la política antisocial de CiU, com també està defensant el Sindicat d’Estudiants que, per cert, ha anunciat que mobilitzarà els estudiants d’instituts el dia 17 de novembre per unificar la lluita amb la universitat.

Mas, Mas-Colell, Rigau..., els responsables polítics del govern de CiU aparenten fortalesa, però hem de demostrar-los que la força la tenim la majoria de la societat, que estem en contra de que desmantellin la sanitat i l’educació públiques.

Pel que fa a la universitat, si estem d’acord en que aquest és l’atac més greu a la universitat pública catalana en 30 anys, no ens haurem de posar en marxa de manera immediata per defensar els llocs de treball, els drets socials, una universitat pública de qualitat? Tot el procés d’assemblees, les reunions, serviran, i molt, per organitzar aquesta resposta conjunta, àmplia i massiva, sostinguda en el temps. No hi ha marge per a la negociació. Qualsevol pacte o acord en la situació actual comportarà retrocessos en els drets socials o en els llocs de treball.