Hi ha dues línies generals que defineixen la situació política a Catalunya i que van de la mà: un augment palpable de les conseqüències socials de la crisi econòmica i un increment del divorci a tots els nivells entre la política oficial i el sentir general de la població. La falta d'una política que beneficiï als treballadors per part dels partits d'esquerra i les respostes tímides dels sindicats als atacs de la patronal fan que tot aquest descontentament no es canalitzi. En aquesta situació factors accidentals posen en evidència el malestar latent. Aquest ha estat el cas de les conseqüències desastroses de la nevada de març i la mort de 5 bombers al juliol de l'any passat a Horta de Sant Joan en un incendi i les conclusions de la comissió d'investigació sobre els fets.

La important nevada que va caure entre els dies 8 i 9 de març va col·lapsar totalment Barcelona i va deixar a les fosques una bona quantitat de municipis de la província de Girona. Podria ser comprensible que un fenomen meteorològic d'aquesta magnitud causés certs problemes de
tràfic o algun incident en les comunicacions. Però aquesta no és la qüestió. El fet és que la nevada va deixar sense electricitat durant una setmana, i fins i tot més, diverses zones de Girona. La neu acumulada va destrossar dotzenes de torres d'electricitat que no van suportar el pes. La causa última és la falta crònica d'inversió de les empreses elèctriques (abans públiques i ara privades) com  Fecsa-Endesa, REE, etc. Aquesta situació recorda l'apagada que es va produir a Barcelona en l'any 2007 i que va deixar la ciutat alimentada amb generadors durant mesos.

Les privatitzacions, autèntica causa del desastre

Una vegada més queda a les clares la mentida que la privatització i la suposada competència entre empreses d'un mateix sector suposa una millora de les prestacions i un descens dels preus. En realitat, ni una cosa ni altra. Com en molts altres sectors la privatització ha suposat una desídia escandalosa en el manteniment de les infrastructures bàsiques i un increment constant del preu dels serveis, superior a l'IPC.

Per descomptat, els beneficis d'aquestes empreses privades no han recaigut en els treballadors d'aquestes que, com a tot arreu, han vist decréixer el seu poder adquisitiu, empitjorar les seves condicions laborals al mateix temps que s'iniciava l'absurd de les subcontrates que creen
un organigrama d'empreses que ningú sap al final qui és el responsable. És senzill comprovar-ho simplement trucant a informació de qualsevol empresa de telefonia.

Els impressionants guanys han inflat les butxaques dels empresaris que veuen la reinversió dels seus beneficis en millores en la infrastructura com un absurd quan poden ficar aquests diners en qualsevol bombolla especulativa. Sobretot quan l'Estat, a través del seu organisme responsable, la Comissió Nacional de l'Energia, es limita a obrir un expedient informatiu cada vegada que unes condicions adverses fan que la xarxa elèctrica s'esfondri. Les lleis, comissions de control i sancions són fàcilment burlades o simplement es quantifiquen entre les despeses com una més, una espècie de tarifa plana que les empreses s'acostumen a pagar. Llavors, para que preocupar-se?

Rebel·lió veïnal

L'apagada ha provocat l’ira dels veïns i molts municipis han començat a rebel·lar-se. Alguns alcaldes han canviant de companyia, uns altres no han pagant la factura fins que es compensin les pèrdues i alguns fins i tot han demanat la nacionalització de la xarxa elèctrica.

Creiem que aquesta demanda és correcta. No pot ser que empreses que tenen en propietat i sota la seva responsabilitat el manteniment d'estructures estratègiques segueixin en mans privades. Aquesta és la situació de les xarxes elèctriques però no és molt diferent a altres empreses que abans eren estatals i ara són privades: Telefònica, Argentaria, SEAT... Els sindicats i els partits d'esquerra han d'exigir per tant la renacionalització d'aquestes empreses sota control obrer perquè donin un bon servei, tinguin una bona infrastructura d’acord amb les necessitats socials, i els treballadors, sota una empresa matriu única, tinguin condicions dignes. A més, tots els beneficis es poden destinar a baixar preus i a reinvertir en altres sectors d'interès social, per exemple, el cos de bombers.

L'incendi d'Horta de Sant Joan

El passat mes de juliol un incendi en la localitat d'Horta de Sant Joan (Tarragona) va acabar amb la vida de cinc bombers de la Generalitat. La causa va ser la falta de mitjans i la descoordinació que en última instància és la mateixa raó doncs per a tot això fa falta pressupost. Fa pocs dies es va tancar la comissió que la Generalitat va obrir per a investigar el succeït i depurar responsabilitats. No s'han depurat i el tripartit responsable polític d'aquesta situació pel seu continuisme amb el període de CIU s'ha "absolt" d'aquesta. Aquesta comissió ha servit essencialment perquè l'oposició (CIU, PP i Ciutadans) acorralessin al tripartit utilitzant als bombers que van participar en l'extinció de l'incendi i els documents sonors de les víctimes per a generar un intens ambient emocional. Els bombers, per la seva banda, ja s'han queixat de la politització de la comissió, llegeixi's de l'ús de les seves emocions per a què els partits treguin profit electoral.

La comissió òbviament no ha depurat cap responsabilitat política i ha conclòs amb unes 60 propostes entre les quals inclouen dotar de càmeres als helicòpters, de GPS a cada bomber, entrenaments conjunts de diferents cossos, més coordinació, etc. Els caps de bombers no han trigat a dir que tot això està molt bé excepte que no hi ha pressupost per a dur-ho a terme i que no han contat amb ells que són els que saben del tema a l'hora de proposar canvis i millores.

No hi ha diners? Sí, sí n’hi ha. Està en els bancs, en la Borsa, en els paradisos fiscals on van a parar els guanys dels especuladors i en els comptes de les multinacionals. Però no n’hi ha per a comprar GPS o càmeres (un GPS comprat al minorista val menys de 100 euros).

A cada pas es fa més palès la incompatibilitat entre els interessos privats dels empresaris i banquers i la necessitat que els recursos de la societat siguin gestionats democràticament i racional per la majoria. La crisi econòmica accentua el desori habitual del capitalisme i cada vegada hi haurà més accidents que expressin l'absurd de la lògica del "lliure mercat".