La detenció d'Alavedra i Prenafeta, dos exalts càrrecs del govern de Pujol, i de Bartolomeu Muñoz, alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, acusats de corrupció junt amb alguns empresaris suposa un nou escàndol que es solapa als casos Gürtel i Millet. Segons El País del 31/10/2009 "Les activitats principals del grup van consistir, segons Garzón, en aconseguir modificacions dels plans d'ordenació urbana, el cobrament de comissions, suborn, frau a la hisenda pública frau en les subvencions de la Unió Europea, exaccions il·legals i tràfic d'influències entre els components del grup, aprofitant els càrrecs institucionals d'uns, la posició i contactes polítics d'altres i l'activitat empresarial dels altres."

L'esclat de casos de corrupció, amb pujades i baixades, ha format part del paisatge polític des de sempre, especialment durant el boom immobiliari. Tanmateix, ara, la generalització de casos al costat de la importància política dels implicats, la magnitud del robatori i la condescendència de la justícia en alguns casos (especialment Camps i Millet) està generant un fort desencant polític i un gran sentiment de ràbia en àmplies capes de la població. Una primera expressió pública s'ha donat a València amb una manifestació massiva diumenge passat 1 de novembre en la qual van assistir 50.000 participants contra la corrupció del PP.

Per a fer-nos una idea de la "percepció ciutadana sobre els casos de corrupció" és interessant analitzar les dades d'una enquesta que ha publicat El Periódico de Catalunya. Segons aquesta dos de cada tres catalans segueixen de prop l'evolució del cas Millet i d'aquests el 85% discrepen amb la decisió del jutge que instrueix el cas de deixar en llibertat i sense fiança als encausats. Un 77,3% creu que el cas Millet té relació amb el finançament il·legal de partits i la majoria creu que els tribunals no arribaran al final de l'assumpte. Aquesta situació s'ha reflectit en la insatisfacció política que és en tercer lloc molt per sobre en percentatge de la quarta i cinquena preocupació: la immigració i la inseguretat ciutadana. En primer i segon lloc estan de forma estable l'atur i la crisi. La dada més clara del fastigueig general cap a la "classe política" és que el vot en blanc ja és el quart partit de Catalunya per sobre d'ICV i PP. Finalment augmenta el percentatge de crítics al tripartit però també a l'oposició. (El Periódico, 2/11/09).

En aquest context de crisi aquests casos de corrupció en els quals es manegen xifres escandaloses de milions d'euros que han passat de mans públiques a privades durant el període d'especulació immobiliària està afegint llenya al foc a un malestar social que encara està per expressar-se en tot el seu potencial.