A principis de setembre, la queixa dels veïns del Raval i els comerciants de la Boqueria sobre les prostitutes en els carrers i en els racons del mercat, ha deslligat a Barcelona la polèmica sobre la situació de la prostitució en la ciutat. La primera mesura adoptada per l'Ajuntament ha estat prendre la Ciutat Vella amb un ampli desplegament policial, arribant a superar els cent efectius solament en les Rambles. Aquesta acció va aconseguir durant uns dies buidar la zona de prostitutes, com si aquesta fos la solució.

Policia i veïns coincideixen que aquesta mesura és del tot insuficient i efímera. En boca d'un portaveu de la Policia Local “és jugar al gat i al ratolí”. Ja que segons l'ordenança pública, la prostitució està prohibida en els carrers, però en la pràctica seria impossible detenir a totes les prostitutes, que s'estima que podrien ser unes 20.000. Aquesta ordenança, aprovada el 2005, establia la prohibició d'exercir la prostitució en la via pública. No obstant això, l'ordenança persegueix a la prostituta, no a la prostitució, presentant a la dona que l'exerceix com a una delinqüent qualsevol, i ometent conscientment la tragèdia personal que l’ha obligat a prostituir-se. Evidentment lluny de solucionar res, solament ha servit per a recaptar fons, ja que les multes imposades a les prostitutes oscil·laven entre els 300 i 750 euros, agreujant més si cap la seva situació.

Regular la prostitució o abolir-la?

Com era d’esperar, les crítiques han estat immediates. Tant CIU com el PP no han trigat a atribuir el problema a la dolenta gestió del Tripartit. Segons el primer, l'ordenança serveix, però acusa al govern de “no confiar en ella”, per això s'han mostrat disposats a reformar-la. Per als segons, no hi ha regulació alguna que valgui, i exigeixen major presència policial en el carrer. Per a la dreta, tant CIU com el PP, l'única sortida és la repressió i la criminalització de les prostitutes, expulsant a aquelles que siguin immigrants.

Per altra banda, ERC ha proposat un gran pacte polític entre tots els grups municipals per a revisar l'ordenança de civisme i acabar amb la degradació de l'espai públic. Iniciativa per Catalunya, per la seva banda, s'ha mostrat partidari de regular la prostitució, i sosté que cal perseguir les xarxes d'explotació amb el Codi Penal. Sectors proclius a la regulació de la prostitució han arribat a proposar la instal·lació d'un “barri vermell” a Barcelona a l'estil del de Ámsterdam.

En el si del PSC també s'ha obert un debat. En el 2005, Montserrat Tura, la qual va ser consellera d'interior, va proposar regular la prostitució, pretenent limitar-la a locals amb llicència gestionats per les pròpies prostitutes. D'altra banda, Immaculada Moraleda,  secretària de la política de la dona del PSC, ha indicat el seu rebuig a aquestes afirmacions i s'ha mostrat radicalment contrària a la regulació, al·legant que: "Som abolicionistes. La prostitució és un acte d'explotació de les dones”. Aquesta afirmació és cent per cent correcta, no obstant això, segons el PSC, les seves intencions d'abolir la prostitució xoquen amb la llei d'estrangeria i amb la falta d'acords d'extradició amb la majoria dels països subsaharians, origen de moltes de les prostitutes. S'entén per tant, que l’abolicionisme dels dirigents del PSC també passa per la mà dura i l'expulsió de les prostitutes immigrants. Afirmen que la prostitució és explotar i esclavitzar a les dones, però després s'acontenten amb allunyar el problema dels carrers de Barcelona.

En definitiva, el debat ha girat entorn de la regulació de la prostitució, que segons els seus defensors els garantiria l'accés a la seguretat social i milloraria les seves condicions “laborals”, o per l'abolició, tal com l'entén la dreta, que passaria per multar-les, criminalitzar-les i expulsar a les prostitutes als seus països d'origen. Per als marxistes cap de les dues opcions soluciona el problema de la prostitució ni garanteix unes condicions de vida dignes per a les dones que es veuen obligades a exercir-la.

No podem abstreure'ns de la situació realment degradant que viuen les prostitutes, obligades a vendre el seu cos, la majoria, esclavitzades pels seus proxenetes. Viuen sota unes condicions bàrbares. La majoria són immigrants que no posseeixen papers, sobretot nigerianes i romaneses, que han escapat de la pobresa dels seus països i han caigut en les xarxes de la màfia. En moltes ocasions els retenen el passaport o els amenacen amb danyar als seus familiars perquè no deixin d'exercir. Solen tenir una família que mantenir, aquí o en el seu país d'origen. No exerceixen per gust, aquí els resulta gairebé impossible accedir a un lloc de treball.

Hem de tenir en compte el context actual de crisi del sistema capitalista en el qual estem immersos. Si l'esquerra no fa res per a evitar-ho, inevitablement augmentarà el nombre de dones que es vegin obligades a prostituir-se. 

El cas d'Holanda

El cas d'Holanda ha estat esmentat en nombroses ocasions per aquells que advoquen per regular  la prostitució, com si el fet d'haver-la legalitzat hagués garantit drets a les prostitutes o hagués acabat o limitat el control de les màfies sobre elles.

No obstant això, si analitzem de prop la situació que es dóna a Holanda, veiem una cosa totalment oposada. En aquest país, les prostitutes han de donar-se d'alta com treballadores i pagar impostos, no obstant això, es calcula que solament un 10% del total ho ha fet. El “barri vermell” d’Àmsterdam, on s'exhibeix a les prostitutes en els aparadors dels prostíbuls com una mercaderia més és un autentico ghetto on es donen cita camells, xulos, clients i tafaners.

A pesar de la legalització, les prostitutes segueixen sent treballadores marginades. Per exemple, els bancs es resisteixen a concedir-los crèdits, que sense ser la solució, és demostratiu de la seva situació econòmica, un altre exemple: les asseguradores prefereixen evitar-les a causa del risc que comporta la seva professió, pel que tampoc se'ls garanteix l'accés a la sanitat, encara que sobre el paper així ho posi. El fet de recloure a les dones en prostíbuls tampoc ha solucionat res. En molts locals segueixen exercint menors sota coacció, i a més els locals “legals” són emprats per les màfies per al blanqueig de diners.

Una alternativa marxista al problema de la prostitució.

Per als marxistes, no és res de nou que des de la burgesia s'intenti justificar l'acte de legalitzar l'esclavitud, al cap i a la fi, per a ells no suposa més que una mercaderia més que poder explotar. No obstant això, és vergonyós que des d'alguns sectors de la direcció dels partits obrers i dels sindicats es defensi la legalització, com si fos el mateix ser prostituta que fuster o electricista. L'esquerra que advoca pel mal “menor” (legalitzar la prostitució) no coneix el que realment suposa la prostitució per a la dona i ha perdut la confiança a transformar la societat.

La prostitució, qualificat moltes vegades com un dels “oficis més antics del món”, no ho és en realitat. Aquesta mentida interessada, pretén posar sobre la taula que la prostitució ha existit sempre, i que per tant, no pot desaparèixer, exactament el mateix que la burgesia argumenta per a legitimar l'explotació dels treballadors.

L'única manera d'acabar amb aquesta xacra seria garantint a qui ha d'exercir la prostitució l'accés a un treball digne, a un habitatge, accés a una sanitat i a una educació pública, gratuïta i de qualitat, concedint-li els papers i els drets democràtics i laborals, perseguint realment als mafiosos i a tots els que es beneficien del negoci de la prostitució, però això no és possible sota el capitalisme. La prostitució és una conseqüència més de la societat dividida en classes, igual que la pobresa i l'opressió. Mentre existeixi prostitució, la dona no estarà realment emancipada.