Previsible sentència del TC contra l'Estatut de Catalunya

Cal desmantellar l'aparell estatal heretat del franquisme


Aquest estiu els mitjans van anunciar que el Tribunal Constitucional podia estar a punt de resoldre els recursos presentats pel PP a l'Estatut de Catalunya i que la resolució li anava a donar la raó en bona part d'ells, passant per sobre del fet que l'Estatut ha estat aprovat en el Congrés i posteriorment en referèndum (amb el 73,9% dels vots favorables). La previsible sentència contrària a l'Estatut del TC confirma el caràcter profundament reaccionari d'aquest òrgan de l'Estat. No és cap sorpresa, després de la campanya histèrica (el trillat "Espanya es trenca") que el PP i elements afins de l'aparell de l'Estat (en la judicatura, l'exèrcit...) van dur a terme durant tot el tràmit parlamentari.

A través del PP s'expressa la dreta espanyola, que continua sense condemnar el franquisme, ancorada en el nacionalisme espanyol més ranci, el de l'"España, Una, Grande y Libre", que no reconeix i exclou per complet la realitat d'altres llengües a l'Estat espanyol (el català, el basc, el gallec) i de manera recurrent utilitza la qüestió nacional per assetjar el govern socialista, acusant-lo de "tou" o "entreguista" davant les reclamacions d'autogovern procedents de les nacionalitats històriques. Aquesta dreta és la que es troba incrustada en totes les esferes de l'aparell estatal, que mai no va ser depurat d'elements reaccionaris i franquistes, ni en la Transició ni en les tres dècades posteriors.

Les reaccions a les filtracions del TC

Les reaccions a l'anunci de possible sentència adversa del TC tampoc no han estat una sorpresa. La dreta nacionalista, CiU, en línia amb les picades d'ull "sobiranistes" que comparteix amb ERC, proclama la seva indignació davant de la previsible sentència del TC, però d'altra banda es frega les mans davant de la possibilitat que la tempesta política s'emporti per davant el govern del tripartit. Els contactes, discrets per ara, entre dirigents de CiU i del PP se succeeixen amb relativa freqüència, pel que pugui dur el futur, a part de compartir la mateixa política econòmica (reforma laboral, més ajuts i menys impostos per als empresaris...).

Per la seva part, el PSC adverteix els seus companys del PSOE que la sentència desfavorable del TC seria també un cop al govern de Zapatero. Però l'actitud dels dirigents socialistes estan sent les de veure-les venir. Per si faltava alguna cosa, Bono nega que es pugui utilitzar el català, el basc i el gallec a la cambra dels diputats, un nou reflex de l'espanyolisme que cal desterrar completament de les organitzacions obreres i d'esquerres.

Com en el cas del referèndum a Arenys de Munt (una consulta sobre el dret a l'autodeterminació que no té valor vinculant), on ha estat la reacció de Falange (que pretenia manifestar-se el mateix dia de la consulta a la població) la que li ha donat a la consulta una projecció molt més àmplia, també la sentència del TC provocarà, de manera inevitable, una resposta massiva i contundent, com ho van ser les manifestacions de febrer de 2006, en contra dels retalls a l'Estatut, i de desembre de 2007, pel caos de rodalies i després de mesos de campanya anticatalana per part del PP.

Per una posició de classe i revolucionària

La posició dels marxistes davant d'aquests esdeveniments es deriva de la defensa dels interessos dels treballadors i dels drets democràtics. Les possibles mobilitzacions davant d'un rebuig de l'Estatut, si convoquen els partits d'esquerres i els sindicats i aconsegueixen agrupar els milers de manifestants que hi va haver en les manifestacions del 2006 i 2007, malgrat que la dreta nacionalista tracti de dirigir-les i de rendibilitzar políticament el fracàs de la política socialdemòcrata de concessions a la dreta en la qüestió nacional, seran un reflex del descontentament que s'està acumulant als fonaments de la societat.

Els marxistes recolzem la lluita contra l'opressió nacional i contra qualsevol forma de restricció als drets democràtics. De fet, l'única forma de defensar conseqüentment els drets democràtics és a través de la lluita massiva al carrer. Però alhora expliquem que l'Estatut actual no representa ni de lluny una solució als problemes reals de la majoria dels joves i treballadors catalans, ni en el terreny social ni democràtic.

Només un moviment de masses ampli, a tot l'Estat, a favor de reconèixer i defensar els drets democràtics, podrà emprendre la tasca de desmantellar l'aparell burocràtic-polític-militar profundament reaccionari, hereu directe del règim franquista. La resposta dels dirigents sindicals i dels partits de l'esquerra a les maniobres de la dreta s'hauria de basar en aquest punt. En lloc de romandre a la defensiva, pendents de que un grapat de jutges fatxes "desestabilitzin" i donin peu a una campanya de persecució i demolició, haurien de mobilitzar a la classe treballadora i a la joventut per depurar a l'aparell de l'estat dels elements feixistes.

És necessari defensar un programa que uneixi la defensa dels drets democràtics, començant pel dret a l'autodeterminació de Catalunya, amb una plataforma reivindicativa contra la crisi, en defensa de l'ocupació i contra la privatització dels serveis públics. Aquest és el programa de l'internacionalisme proletari i la revolució socialista.