Per aturar la repressió: República catalana del poble!
Quan se superen els 50 milions d’infectats i 1,2 milions de morts a escala mundial per la pandèmia, l’Estat espanyol acumula la major taxa de mortalitat de les societats considerades desenvolupades: més de 36.000 morts i d’un milió de contagiats i dades de transmissió que creixen diàriament un 2%. A Catalunya, els infectats depassen els 212.000, i se superen les 6.000 víctimes.
El nou col·lapse de les UCI i hospitals evidencia el fracàs de les mesures de desconfinament aprovades al maig pel govern central i els diferents governs autonòmics, inclosa la Generalitat. Els plans de reforç de l’atenció primària, que havien de servir com a barrera defensiva, han mostrat la seva inoperància per una senzilla raó: segueixen negant al sistema sanitari públic els milers de milions d’euros necessaris per a blindar-lo.
Un desastre que el Govern PSOE-UP podria haver evitat
L’executiu es nega a prendre les úniques mesures que podrien doblegar la corba de contagis i morts: aplicar un pla d’inversió massiu en la sanitat pública i nacionalitzar la sanitat i residències de gent gran privades, per a garantir metges, infermers, rastrejadors, hospitals i equips suficients. Al costat d’això, paralitzar tota activitat productiva no essencial, nacionalitzar els sectors econòmics estratègics, començant per la banca, i posar en marxa un pla de xoc contra la pandèmia que impedeixi que el pes de qualsevol paralització o restricció recaigui sobre les esquenes dels i les treballadores.
El ministre Illa i el president Sánchez repeteixen que “tots hem de remar en la mateixa direcció”. Però, mentre els treballadors posem les víctimes, els capitalistes s’omplen les butxaques. Els 23 plutòcrates més rics han incrementat les seves fortunes un 16% des del març. Mentre lideren aquest lucratiu rànquing, Amancio Ortega, Juan Roig, Ana Patricia Botín o Florentino Pérez aplaudeixen les crides del Govern central a la unitat nacional i imposen la seva agenda per gestionar la pandèmia: accelerar la “desescalada” abans de l’estiu per salvaguardar els seus beneficis, regalar 100.000 milions d’euros a les seves empreses, ERTO a la carta sense que posin un euro...
Sánchez repeteix arguments empresarials com que aturar l’economia seria una catàstrofe que pagaríem tots. Però, què tenen de cert? ¿No es poden paralitzar activitats no essencials per combatre la pandèmia sense que això suposi acomiadaments, retallades salarials i atacs als nostres drets com a treballadors? És clar que es pot! L’any 2018 els empresaris van tenir beneficis rècord: 500.000 milions d’euros. El 2019, 450.000 milions. L’evasió fiscal representa anualment més de 40.000 milions. Aquests recursos permetrien combatre la crisi sanitària i econòmica en benefici de la majoria: paralitzar activitats no essencials garantint el cobrament del 100% del salari i no finançats exclusivament per diners públics sinó pels beneficis patronals, prohibir veritablement els acomiadaments i desnonaments i aplicar altres mesures similars. Això sí que seria un escut social!
Que els empresaris amenacen amb tancar les seves empreses? En aquest cas, el govern hauria de nacionalitzar-les sense indemnització, posant-les sota control dels treballadors, tot impulsant la producció per a satisfer les necessitats socials. ¿No canviarien les coses si es destinessin a la sanitat i educació públiques els 100.000 milions regalats als empresaris? O si es financés un subsidi de 1.200 euros mensuals per als aturats, amb tots els impostos que ells evadeixen?
Però, mentre cedeix davant dels empresaris i permet a una reaccionària com és Díaz Ayuso desafiar-lo aplicant polítiques criminals a Madrid, el Govern PSOE-UP aprova un estat d’alarma... Fins al maig de 2021!!, amb una restricció encara pitjor dels drets democràtics: amb la prohibició de reunions de més de sis persones, imposant el toc de queda, limitant arbitràriament el dret de manifestació i reforçant la llei Mordassa.
La classe dominant intenta disciplinar la classe obrera. A més de cedir també a les seves exigències en aquest terreny, el Govern central s’ha sumat al vergonyós bombardeig mediàtic intentant criminalitzar els joves, per a ocultar les veritables causes de la propagació de la pandèmia. Una demagògia desvergonyida que entra en contradicció amb les seves pròpies actuacions, per exemple l’assistència de dirigents de PSOE, PP i Cs en un botellón d’alt standing per a celebrar l’aniversari del diari El Español, i que dona una mostra menyspreable de classisme i doble moral.
Catalunya: continuar la lluita per la república i contra les polítiques capitalistes del Govern
A Catalunya, el Govern de JxCat-ERC està aplicant contra la pandèmia les mateixes polítiques al servei dels empresaris: som la comunitat amb major percentatge de clíniques sanitàries, residències d’ancians i centres educatius privatitzats i concertats, que reben ingents subvencions mentre la sanitat i l’educació públiques pateixen una situació calamitosa per la desinversió i retallades.
El desastre que va suposar obrir escoles i instituts en ple rebrot, sense els mitjans necessaris per a garantir una tornada a les aules segura, n’és un exemple. Posteriorment, el Govern ha suspès classes presencials, però únicament per a Batxillerat i FP i sense que hagi distribuït els 300.000 dispositius electrònics que va prometre i sense cap pla d’inversió que garanteixi una educació en línia de qualitat per a tots i totes. Per no tocar els sacrosants beneficis empresarials i evitar pagar permisos retribuïts als pares, manté vergonyosament l’activitat lectiva en uns centres educatius insegurs per la manca de personal i recursos. I a sobre ara vol que siguin els propis estudiants els que es facin la PCR!
Aquestes polítiques antisocials van unides a l’intent d’enterrar definitivament la lluita per la República catalana. El festival repressiu de l’aparell estatal i els jutges franquistes del règim del 78 continua: inhabilitació de Torra, detenció de diversos polítics independentistes acusats de promoure les manifestacions massives organitzades el 2019 pel Tsunami Democràtic... I mentrestant, els dirigents de JxCat i ERC fan tot el possible per impedir una resposta massiva a aquests atacs i altres provocacions, com la visita de Felip VI a Barcelona.
Necessitem veritables polítiques d’esquerres!
La mobilització social té, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat, un caràcter limitat. A la por justificada al contagi, o la possibilitat de perdre la feina, se sumen la confusió alimentada pels discursos i polítiques del Govern PSOE-UP i el Govern JxCat-ERC, i la desmobilització fomentada pels dirigents sindicals i de l’esquerra reformista.
Però aquesta situació no durarà molt de temps. La profunditat de la crisi capitalista i els atacs als drets democràtics i socials provocarà una resposta massiva. I no seran aldarulls minoritaris en algunes ciutats, nodrits d’una barreja d’elements feixistes i joves desclassats cremant contenidors, sinó que ens alçarem els milions de treballadors i joves que hem lluitat contra la dreta, que vam votar per l’esquerra i ens mobilitzem massivament contra el masclisme, les retallades i la repressió o pel dret a decidir i una República catalana del poble.
Només nacionalitzant els mitjans de producció, les grans empreses i la banca sota control dels treballadors és possible evitar que la catàstrofe continuï. Si el Govern PSOE-UP apliqués aquestes mesures tindria un suport aclaparador. Si l’esquerra anticapitalista a Catalunya continués la lluita per la República amb aquest programa socialista guanyaria el suport del conjunt de la classe obrera catalana i dels treballadors i joves de la resta de l’Estat.
És fals que manqui força. Els joves i treballadors hem mostrat disposició a anar fins al final. Però les nostres aspiracions i reivindicacions no s’aconseguiran en els despatxos, amb discursos parlamentaris ni crides al diàleg amb l’enemic de classe, sinó mitjançant la mobilització més enèrgica i un programa que trenqui amb el capitalisme. Necessitem una alternativa revolucionària basada en tota aquesta força per dur a terme veritables polítiques d’esquerres. Uneix-te a Esquerra Revolucionària per a lluitar per ella.
