Aquest dissabte 26 d’Octubre els carrers de Barcelona tornaven a veure’s inundats per una gegantesca marea humana, possiblement més d'un milió de persones, en protesta contra la sentència del Tribunal Suprem, la brutal repressió desencadenada per la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra durant les últimes setmanes. Va ser un clamor a favor del dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur i fer realitat la república per la qual vam votar massivament l'1 d'Octubre del 2017.

Ni la manipulació informativa ni les xifres oficials poden amagar l’èxit de la mobilització i el fracàs del bloc espanyolista

Gairebé mitja hora abans de l’hora assenyalada per començar la manifestació, els gairebé 3 quilòmetres del Carrer Marina de Barcelona ja estaven de gom a gom, des de la línia de la mar fins més amunt de la Sagrada Família. Els manifestants cridàvem consignes com ‘Prou repressió’, ‘Fora les forces d’ocupació’ o ‘La nostra sentència: independència’. Molts d’ells portaven cartells i pancartes exigint l’amnistia, denunciant la repressió amb lemes com ‘ERC i JxCat, la paciència s’ha acabat’ o ‘Quan la llei és injusta el correcte és desobeir’. Desenes de milers de manifestants mai van poder arribar al final del recorregut previst, havent d’ocupar carrers i avingudes adjacents com la Meridiana o la Gran Via.

La burgesia espanyola i la catalana comprenen perfectament la força i la disposició de continuar la lluita fins a la victòria que reflecteix aquesta mobilització i el caràcter revolucionari dels esdeveniments a Catalunya. Per això actuen com ho estan fent: amb una repressió brutal, un desplegament policial més propi de règims dictatorials que d'un que es proclama democràtic i una manipulació informativa, escandalosa i injusta, d’allò que realment succeeix als carrers de Catalunya.

Un exemple d'aquesta por a la mobilització de masses, i l'intent d'ocultar-la o minimitzar-la, ha estat l'escandalosa decisió dels responsables de la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona de mentir descaradament sobre les xifres de participació en la manifestació. La Guàrdia Urbana va donar la ridícula xifra de 350.000 manifestants, quan en la manifestació celebrada l'11 de Novembre del 2017 en contra el 155, que va omplir exactament el mateix recorregut que del dissabte, aquesta mateixa Guàrdia Urbana va reconèixer la participació de 750.000.

Amb desvergonyiment, tant els mitjans de comunicació al servei de la burgesia espanyola com els de la catalana s'han dedicat a reproduir fins a la sacietat aquestes xifres falses. A més a més, com ja és habitual, han intentat substituir les imatges del carrer Marina inundada del poble manifestant-se pacífica i massivament per portades amb contenidors cremats i titulars amb tota mena d'exageracions, distorsions i mentides sobre allò que realment passa a Barcelona i a Catalunya.

Però ni els articles apocalíptics i les falsificacions grolleres dels mitjans de comunicació capitalistes, des del El País, ABC o El Mundo a La Vanguardia, ni els titulars capciosos com el del El Periódico del diumenge 27 ( ‘Mobilització estancada’, ‘De dos milions a la Diada de 2018 als 325.000 d'aquest dissabte’) poden amagar la realitat. Milions de persones a Catalunya hem decidit trencar amb el Règim el 78 i seguim omplint els carrers exigint el nostre dret a decidir i conquerir la República. Així ho hem fet cada vegada que hem tingut l’oportunitat durant els últims anys i estem repetint aquesta mobilització pràcticament cada dia des del passat 14 d'octubre, quan el Suprem va fer pública la seva sentència condemnant de manera escandalosa als presos polítics catalans a penes d'entre 9 i 13 anys de presó pel "delicte" d'organitzar el referèndum democràtic de l'1 d'Octubre.

Aquesta mobilització massiva i continuada contrasta vivament amb el fracàs de la manifestació espanyolista del diumenge 27 d'Octubre. Tot i comptar amb tot el suport dels mitjans de comunicació, que han realitzat constants connexions en directe per animar la participació, la mobilització per la unitat d'Espanya i en suport a la sentència del Suprem no va aconseguir agrupar més de 80.000 persones. Ni el transport de militants de PP i Cs des de diferents punts de l'Estat espanyol ni el suport del PSOE-PSC i del mateix Govern de Pedro Sánchez, amb la presència de diversos ministres, ha pogut canviar aquest fet.

Un cop més, els dirigents del PSOE i del PSC s'han pujat al carro de l'espanyolisme més reaccionari, manifestant-se per la unitat d'Espanya i contra el dret a decidir en companyia del PP, Cs i fins i tot Vox. Amb això no aconseguiran els rèdits electorals que busquen de manera vergonyosa, intentant pescar en els caladors de l'electorat més reaccionari. El que sí aconseguiran és contribuir, i de quina manera, a rentar-li la cara a la dreta i l'extrema dreta, afavorint objectivament el PP i Vox de cara a les eleccions del 10N.

Un altre aspecte que ha tornat a posar en evidència tant la manifestació per la república catalana del dissabte com l'espanyolista de diumenge és la fallida absoluta dels dirigents de l'esquerra reformista de l'Estat i la seva absència de qualsevol perspectiva i política de classe.

Els dirigents d’Unidas Podemos s'han negat a participar en la manifestació de dissabte 26 per la llibertat dels presos polítics tot i que fins i tot els dirigents de la UGT de Catalunya es van veure obligats a recolzar-la, encara que fos a última hora i amb la boca petita, per la pressió de les seves bases. No només això. En un nou despropòsit, Pablo Iglesias primer va intentar picar l’ullet a part del seu electorat a Catalunya (també indignat amb la seva posició de cridar a acatar la sentència i negar-se a donar suport a les mobilitzacions) defensant el tercer grau per als Jordis i ex membres del Govern. Tot seguit, tement la pressió dels mitjans espanyolistes, i generant encara més indignació i perplexitat, va comparar els presos polítics catalans amb un corrupte com l’Urdangarín i va donar suport també al tercer grau per a ell.

Els dirigents de CCOO de Catalunya han tornat a protagonitzar una altra pàgina vergonyosa en la història del sindicat, desmarcant-se de la convocatòria i criticant en unitat d'acció amb els empresaris les mobilitzacions contra la sentència del Suprem. Per la seva banda, Errejón i Más País han deixat més que clar el seu paper de "crossa esquerra" del PSOE. El seu plantejament sobre que els presos polítics catalans demanin l'indult equival a acceptar que organitzar un referèndum o mobilitzar-se pacíficament pel dret d'autodeterminació és delicte. Per si fos poc, han demanat a Pedro Sánchez que es comprometi a concedir aquest indult si, a canvi, els dirigents de JxCat i ERC es comprometen a enterrar definitivament la lluita per la república i deixen de banda qualsevol qüestionament al règim del 78. Cal major cinisme i desvergonyiment? L'indult a canvi de trair el mandat que l'1-O va donar el poble de Catalunya! Aquesta és l'alternativa d'aquests profetes postmoderns de la "nova esquerra".

Centenars de milers tornem a criticar el Govern i exigim la dimissió de Buch

Una diferència molt clara entre la manifestació que va desbordar Carrer Marina i la que ho va fer fa dos anys és que a les mateixes pancartes contra la repressió del règim del 78 s'unien en aquesta ocasió pancartes i consignes contra els Mossos d'Esquadra i el Govern de Quim Torra.

La manifestació, com totes les anteriors, va comptar amb la participació en primera línia de desenes de milers de votants que van donar el seu suport a ERC a les eleccions generals i municipals perquè volen una república catalana amb polítiques d'esquerres. Entre aquestes desenes de milers, i fins i tot entre molts militants d'Esquerra, hi ha un enorme malestar i rebuig a la política de renunciar a la república i aplicar retallades i privatitzacions que estan duent a terme els dirigents d'ERC des del Govern en coalició amb Junts x Catalunya. Aquest descontentament s'ha incrementat encara més amb la brutal repressió desencadenada pels Mossos, seguint les ordres del Govern.

En molts trams de la manifestació, milers de manifestants van corejar consignes específicament contra la repressió dels Mossos i contra el Govern, les més seguides van ser les que exigien la dimissió o cessament del conseller d'Interior Miquel Buch. Aquesta mateixa nit, després de la manifestació, els Mossos van tornar a protagonitzar càrregues brutals contra una manifestació convocada pels CDR a Via Lietana precisament per protestar contra la violència policial. El resultat de la repressió contra aquesta mobilització, en la qual participaven diverses desenes de milers de persones, va ser de 46 ferits i 3 detinguts. L'escalada repressiva per part el règim del 78, utilitzant tant la Policia Nacional com els Mossos, ha deixat ja diversos centenars de ferits a Catalunya i manté empresonats a hores d'ara irregularment a 28 dels detinguts durant els últims dies.

Continuar la lluita amb una nova Vaga General i un pla de mobilització unificat fins a aconseguir la victòria

Ni la repressió ni la criminalització han pogut aconseguir el seu objectiu, que era atemorir a milers de persones perquè abandonessin la lluita als carrers i establir una divisió dins del moviment d'alliberament nacional de Catalunya. Així es pretenia aïllar i atacar als sectors més crítics amb l'acció el Govern i els més decidits a lluitar per una república del poble, els treballadors i el jovent que acabi amb les retallades, la precarietat i l'explotació, unint la lluita per l'alliberament nacional a la lluita contra el capitalisme.

Aquesta campanya de criminalització va dirigida de forma molt clara contra el jovent estudiantil. Els estudiants estan jugant un paper de punta de llança en la lluita per la república i han respost meravellosament a aquest intent de criminalitzar-protagonitzant manifestacions massives i pacífiques com les organitzades pel Sindicat d'Estudiants (SE) el 17 i 18 d'Octubre, amb més de 200.000 joves prenent els carrers cada un d'aquests dies. Precisament, el jovent tornarà a mobilitzar-se els propers 30 i 31O en una nova vaga estudiantil convocada pel SE, paralitzant novament les classes i sortint massivament al carrer. Les mostres de suport a la vaga general estudiantil per part de molts dels manifestants que ocupaven aquest dissabte el carrer Marina són un exemple més de la voluntat de seguir la lluita que hi ha entre les masses.

El poble de Catalunya segueix decidit a trencar amb el règim del 78, la seva monarquia, aparell estatal i sistema judicial heretats directament del franquisme i portar fins al final la lluita per la república, i no renunciarà a aquest objectiu. Després de l'èxit de la vaga general i manifestacions del 18-O i aquesta nova manifestació massiva del 26, els dirigents de l’ANC, Òmnium, CSC-Intersindical, IAC, la CUP i els CDR han de donar continuïtat a la lluita convocant una nova vaga general de 48 hores, tal com ha plantejat el Sindicat d'Estudiants, com a part d'un pla de mobilització unificat i continuat fins a aconseguir la victòria.

És absurd fer una crida al mateix Govern que envia els Mossos a reprimir les manifestacions, que manté a Buch en el seu lloc de treball, que parla de república mentre enterra el mandat de l'1-O i negocia diferents formes de frenar la lluita, a liderar la mobilització contra la repressió i per l'alliberament nacional de Catalunya.

El camí per aconseguir la llibertat dels presos polítics, derrotar la repressió i fer realitat la república avui més que mai està als carrers i ha d'anar unit a un programa socialista, anticapitalista, que plantegi unir la lluita per la república catalana a la lluita contra les retallades i les privatitzacions, per salaris, ocupació i pensions dignes, per l'educació i sanitat públiques, contra el racisme, el masclisme i la justícia patriarcal, per la defensa del medi ambient davant els efectes del canvi climàtic. Un programa que, per fer realitat totes aquestes reivindicacions, ha de plantejar la nacionalització dels bancs i les principals empreses sota control democràtic dels treballadors, el jovent i el poble.

La lluita per una república catalana socialista no només ompliria de més entusiasme i decisió a qui ja estem lluitant als carrers sinó que serviria per unir a molts més joves i treballadors que rebutgen la repressió, corrupció i misèria del règim del 78 però desconfien del Procés per de les polítiques privatitzadores aplicades des del Govern pels dirigents de PDECAT i ERC. Aquesta també seria la millor manera de paralitzar la repressió de l'Estat. També convertiria la simpatia que la lluita del poble de Catalunya ja desperta entre desenes de milers de joves i treballadors a la resta de l'estat, com demostren les mobilitzacions de les últimes setmanes a Madrid, Donosti, Bilbo, Andalusia, Palma, i moltes altres ciutats, en un moviment de masses en suport a la república i contra el règim del 78.