Per la República catalana dels treballadors i el jovent!
El desenvolupament del judici 1-O està desemmascarant encara més la farsa de la “independència judicial” i revelant de forma clara que els jutges del Tribunal Suprem, els fiscals i els advocats de Vox formen un equip inquisidor que realitza un judici polític la sentència del qual ja està decidida: es tracta d’infligir un càstig exemplar al poble de Catalunya per haver-se atrevit a exercir el dret d’autodeterminació a favor de la república catalana, tot i la campanya de criminalització i la violència policial salvatge que ha hagut de suportar.
Durant aquests dies hem vist el jutge Marchena inventant-se normes processals per limitar les declaracions dels acusats i impedint projectar imatges de la violència policial de l’1-O. També hem vist que, després d’errors garrafals i falta de proves en les acusacions, diversos membres de la fiscalia han demanat que els quatre fiscals que participen en el judici siguin condecorats amb la Gran Creu de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort pel seu “impecable treball en el judici més important de la democràcia després del 23-F”.
Resposta massiva: 12, 16 i 21 de febrer. Els carrers seran sempre nostres!
La resposta del moviment a aquesta farsa ha estat immediata i massiva: centenars de milers de treballadores i treballadors, estudiants i pensionistes en els carrers. El tret de sortida el va donar el Sindicat d’Estudiants, amb la convocatòria el 12-F d’una vaga general estudiantil que va buidar les aules de Catalunya el dia que s’iniciava el judici, i l’ANC i Òmnium amb les multitudinàries concentracions d’aquella tarda. El dissabte 16 més de mig milió de persones vam abarrotar la Gran Via de Barcelona en una de les demostracions de força mésgransdelsdarrersmesos. I el dijous 21-F la vaga general convocada per la Intersindical-CSC, USTEC-STEs, Sindicat d’Estudiants, SEPC i UxR va ser un gran èxit que va tornar a omplir els carrers: a Barcelona prop de 200.000 persones pel matí i més de 400.000 per la tarda, desenes de milers a Tarragona, la manifestació més gran de la història de Girona i milers i milers en desenes de localitats catalanes.
El règim del 78, amb els seus jutges, els seus policies i els partits polítics que el sustenten, porta aparellada la repressió dels drets democràtics; és una conseqüència inevitable d’una Transició que no va depurar l’aparell de l’Estat i va permetre que totes les estructures seguissin infestades de franquistes defensors de la “España una, grande y libre” que mai permetran el dret d’autodeterminació per a Catalunya. Però aquesta repressió és fruit també de la voluntat dels capitalistes espanyols i catalans d’aixafar les aspiracions de canvi social profund que hi ha darrere d’aquells que lluitem per una independència que permeti posar fi al malson de les retallades, els desnonaments, les sentències masclistes i els atacs als drets laborals. Per això, l’única forma de vèncer la repressió franquista és derrotar el règim monàrquic i capitalista del 78, que és el que la genera, i lluitar per la república catalana dels treballadors/es i el jovent.
El PDeCAT i els dirigents socialdemòcrates d’ERC han tombat els pressupostos de Pedro Sánchez després d’haver notat la pressió de centenars de milers de persones per rebutjar un PSOE que ha acceptat tots els arguments del PP respecte el judici 1-O, però segueixen buidant gerros d’aigua freda sobre el moviment. El govern de Quim Torra, el PDeCAT i molts dirigents d’ERC exigeixen la llibertat dels presos polítics en els seus discursos i criden a la unitat per “fer república” en abstracte, però en la pràctica estan fent tot el possible per impedir que continuï i creixi el moviment de masses als carrers. L’últim exemple són les recents paraules d’Oriol Junqueras afirmant que aconseguir ara la república catalana “no és factible”, que la correlació de forces “està en contra nostra” i per tant és necessari buscar el suport dels “demòcrates europeus” i que el trobarem perquè el “republicanisme català” és dels seus millors aliats per frenar l’avanç de l’extrema dreta (“Un camí factible cap a la república”, La Vanguardia, 9/02/2019). Des d’Esquerra Revolucionària rebutgem de pla aquestes afirmacions.
Qui són els nostres aliats?
La correlació de forces és enormement favorable per aconseguir la República catalana, com vam demostrar l’1-O exercint el dret a l’autodeterminació tot i la repressió i la violència policial salvatge, i paralitzant el país en la històrica vaga general del 3-O; les mobilitzacions de l’última Diada, l’1-O del 2018, el 16F i el 21F en són una mostra més. Podem augmentar el suport a la República catalana? Sí, per descomptat! Però no ho farem replegant-nos, desobeint el mandat de l’1-O i frenant la mobilització en els carrers, sinó defensant una República catalana dels treballadors/es i el jovent amb un programa socialista que permeti acabar amb les xacres i injustícies socials del capitalisme. Per això mateix és important que els sectors més conscients i combatius encapçalem el moviment d’alliberament nacional, i no pas el Govern de Quim Torra que ni tan sols s’ha plantejat revertir les retallades educatives i sanitàries.
Per altra banda, l’extrema dreta ha crescut a Europa entre d’altres factors com a conseqüència de la crisi del capitalisme, la polarització creixent i les polítiques de retallades, privatitzacions i atacs als drets portats a terme en molts casos pels dirigents socialdemòcrates europeus; buscar una aliança amb aquests dirigents no permetrà frenar l’avanç de l’extrema dreta ni conquerir la independència. L’única manera de frenar la reacció i avançar en els nostres drets és defensar un programa que legisli a favor de la majoria i derroti el domini econòmic de banquers i grans empresaris sota el qual només pot créixer la misèria i la desesperació. Els nostres aliats i companys de lluita són els joves i treballadors andalusos mobilitzant-se contra Vox, els madrilenys cridant “¡Madrid sin Franco!” i els oprimits i oprimides de la resta de l’Estat i d’Europa! La història demostra a més que l’alliberament de presos polítics sense claudicació o contrapartides polítiques ha estat aconseguida només en base a la mobilització massiva contra l’ordre social del règim opressor de torn.
Estem vivint moments històrics, amb centenars de milers que volem trencar amb el règim del 78. Enfortim la lluita als carrers! Des d’Esquerra Revolucionària cridem a participar el 16 de març a Madrid a la manifestació convocada contra el judici farsa de l’1-O sota el lema “L’autodeterminació no és un delicte”. Tots i totes les que defensem el dret a l’autodeterminació i la república catalana ens hem de mobilitzar colze amb colze amb els treballadors/es i joves antifeixistes de Madrid! Els dirigents d’Units Podem, CCOO i UGT han de deixar de mirar a una altra banda i donar suport, i donar a conèixer i impulsar la participació de les desenes de milers de lluitadors i lluitadores madrilenyes, que tenen molt més a veure amb els treballadors/es i el jovent de Catalunya en lluita que amb aquells que reprimeixen i retallen drets a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Des d’Esquerra Revolucionària seguirem impulsant la lluita als carrers per la República catalana al servei de la classe treballadora, defensant la necessitat d’una estratègia política revolucionària per aconseguir-la i un programa que reculli les reivindicacions de tots els col·lectius en lluita i moviments socials i que serveixi per a impulsar la lluita contra el feixisme, el règim del 78 i el capitalisme per tots els territoris integrats en l’Estat espanyol.
