Per aturar la repressió franquista, per la llibertat dels presos polítics i per una república catalana socialista: Vaga General ja!

La decisió del govern de Pedro Sánchez de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona el proper 21 de desembre representa una provocació que ha causat indignació massiva a Catalunya.

Un cop més, els dirigents del PSOE demostren que, més enllà de gestos totalment insuficients- com apropar els presos polítics a Catalunya, en lloc d’alliberar-los-, la seva política en essència és la mateixa que quan van donar suport a l’aplicació del 155 per part del govern del PP: impulsar el nacionalisme espanyol més reaccionari i defensar a ultrança el reaccionari règim monàrquic del 78.

Pedro Sánchez pren el relleu de Rajoy atacant el poble de Catalunya

En el seu discurs davant del parlament espanyol el 12 de desembre, Pedro Sánchez va atacar virulentament el moviment de masses que lluita per la república catalana, tornant a deixar clar que mai el dret d’autodeterminació formarà part de cap diàleg sobre Catalunya. A més a més, Sánchez i diversos dels seus ministres han amenaçat amb prendre el control directe dels Mossos d’Esquadra, cosa que en la pràctica significaria tornar a aplicar el 155 sense dir-ho. Per si fos poc, dirigents del PSOE com els presidents de Castella la Manxa i Aragó estan defensant públicament la il·legalització dels partits independentistes, sumant-se a les exigències en el mateix sentit dels dirigents del PP i de Cs, i dels feixistes de Vox.

Ens trobem davant d’un nou intent d’humiliar i provocar el poble de Catalunya amb l’objectiu de justificar una brutal repressió i l’aixafament dels drets democràtics fonamentals. El 21 de desembre es compleix un any de les eleccions imposades per l’Estat espanyol després de decretar el 155, unes eleccions que significaren una clara derrota pels promotors d’aquella mesura antidemocràtica (PSOE-PSC inclosos) i un missatge inequívoc per part del poble de Catalunya. Tot i que els partits independentistes van ser obligats a presentar-se amb els seus candidats empresonats o exiliats, i tot i que va haver-hi una campanya salvatge d’amenaces, intimidació i manipulació informativa per part de l’Estat, els capitalistes i els mitjans de comunicació atiant el nacionalisme espanyolista, el poble de Catalunya va donar la majoria en el Parlament a l’independentisme i ratificà massivament la seva voluntat, ja expressada en el referèndum del 1-O, de trencar amb el règim del 78 i constituir la república catalana.

Un any després, aquella voluntat majoritària segueix sent trepitjada pel règim monàrquic del 78, a través del seu aparell estatal i el seu sistema judicial heretats directament del franquisme. Parlamentaris escollits democràticament no poden accedir als seus escons perquè estan a l’exili o romanen empresonats injustament per les seves idees. El Parlament està sotmès a la tutela dels jutges i el govern espanyol. Després d’impedir l’elecció de tres candidats a President i suspendre diverses lleis, cada cop que es debat algun tema que no els interessa l’aparell repressiu de l’Estat espanyol aixeca, amenaçant, el garrot del 155.

Només la mobilització massiva als carrers pot frenar la dreta i l’extrema dreta

La celebració de Consells de Ministres a Barcelona era un instrument que utilitzava Franco per afirmar el domini de la “España una, grande y libre” sobre Catalunya. Albiol, quan liderava el PP català, intentant competir amb Arrimadas en liderar la histèria espanyolista, va demanar a Rajoy fer el mateix amb idèntic objectiu.

Allò que no va gosar fer el govern del PP ho fa ara el PSOE de Pedro Sánchez amb l’objectiu d’aparentar fermesa front l’independentisme davant dels sectors més reaccionaris i espanyolistes del seu partit i de la societat. I ho fa just després d’esdeveniments que han incrementat la indignació de milions de persones a Catalunya, com la sol·licitud d’entre 7 i 25 anys tant de presó com de posterior inhabilitació pels encausats del Procés, presentades per la Fiscalia General i l’Advocacia de l’Estat, designades pel propi PSOE, que fent seus els “arguments” dels fiscals generals del PP mantenen la caça de bruixes desfermada per aquest i segueixen considerant delicte l’organització del referèndum del 1-O, les manifestacions pacífiques i la vaga general del 3-O.

La brutal campanya de criminalització contra els CDRs s’ha aguditzat després dels aixecaments de peatges durant el cap de setmana del 8 i 9 de desembre. Mitjans de comunicació burgesos, Vox i els dirigents de Cs i el PP han fabricat un relat que converteix aquestes mobilitzacions pacífiques- que compten amb el suport i la simpatia de la majoria de la població- en actes “violents” per justificar l’aplicació del 155 i una repressió encara més brutal de la patida fins ara a Catalunya. Aquest relat fals és reproduït també pels dirigents del PSOE, govern central inclòs.

A més a més, després de la garrotada rebuda en les eleccions andaluses, els dirigents del PSOE han tret la conclusió que han de competir amb el PP i Cs en la defensa de l’espanyolisme més ranci. No obstant, això beneficia a la reacció. Només els cínics o els covards poden sostenir que l’avanç de l’extrema dreta és responsabilitat de la lluita del jovent, els treballadors i el poble de Catalunya pels seus drets democràtics, inclosos el dret a l’autodeterminació.

Increïblement els dirigents d’Units Podem i Catalunya en Comú, en lloc de combatre decididament aquestes mentides, en la pràctica estan ajudant a l’extensió d’aquesta falsificació: centren les seves declaracions en atacar als CDRs mentre eludeixen criticar la política de concessions a la dreta espanyolista i repressió del dret a decidir del PSOE i es neguen a participar en el moviment de masses per la república. Així, després de l’anunci de diferents mobilitzacions contra la celebració del Consell de Ministres, dirigents d’Units Podem i Catalunya en Comú- fins i tot d’ERC, com Joan Tardà- estan plantejant les coses com si la provocació fossin les mobilitzacions i no pas les amenaces i mesures repressives de l’aparell de l’Estat i del govern central. El món al revés!

L’única forma de frenar la repressió de l’Estat i frenar en sec la reacció espanyolista (extrema dreta inclosa) és amb la mobilització massiva als carrers, unint la lluita per la república catalana amb la lluita contra l’austeritat i els desnonaments i en defensa d’uns serveis públics de qualitat i uns salaris dignes, entre d’altres, com vam fer en la jornada de lluita contra les retallades del passat 29 de novembre. Per aconseguir això el primer pas és garantir que el 21D la immensa marea humana que ja va desbordar els carrers el 3-O, el 15A, en la Diada o el passat 1 d’Octubre tornem a prendre els carrers.

Per un front únic de l’esquerra que lluita per la república!

Però l’experiència del l’últim any també demostra que necessitem un programa conseqüent i un pla de lluita que mantingui i ampliï la mobilització fins aconseguir la victòria. Des d’Esquerra Revolucionària fem una crida a tots i totes aquelles que lluitem de forma conseqüent per la República: CUP, CDRs, bases de ANC i òmnium, sindicats combatius, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Universitats per la República... a organitzar un front únic de lluita i plantejar un pla de mobilitzacions unitàries que inclogui l’organització d’una gran vaga general massiva abans del començament del judici pel 1-O exigint l’alliberament immediat i sense càrrecs de tots els presos i polítics, el retorn dels exiliats i el reconeixement de la república.

Juntament a això hem de defensar un programa anticapitalista, socialista, per tal de desplaçar de la direcció del moviment a aquelles que intenten enviar la gent a casa i arribar a acords d’esquena al poble per a ficar la república en el congelador tornant a l’autonomisme i les retallades dels governs de CiU o JxSí. Per descomptat, hem d’exigir la dimissió immediata del Conseller d’Interior Miquel Buch i de tots els responsables de la brutal repressió del 6 de desembre contra les mobilitzacions organitzades pels CDRs a Girona i Terrassa en relació als actes feixistes organitzats per Vox; també hem d’exigir la dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos (BRIMO) i la depuració immediata de tots els elements feixistes d’aquest cos.

Volem la república i la volem ja. I aquesta república només pot ser una república dels treballadors i el poble, que acabi amb les retallades i els desnonaments, que garanteixi uns salaris dignes i una educació i sanitat pública de qualitat, que combati el masclisme, el racisme i l’homofòbia. Aquesta és l’única manera d’enfortir i ampliar la mobilització, guanyant al conjunt de la classe obrera i el poble, inclosos sectors de treballadors que rebutgen a Vox, PP i Cs, i desconfien del PSOE, però que recelen també del Procés perquè veuen els dirigents del PDeCAT i recorden les retallades i atacs que han patit sota els seus governs.

Per lluitar per aquestes idees necessitem construir un partit revolucionari fort i organitzat, que impulsi decididament la lluita als carrers contra el feixisme i la reacció, que plantegi clarament la necessitat d’acabar amb el sistema capitalista i construir la república socialista dels treballadors i el poble.

Uneix-te a nosaltres per construir Esquerra Revolucionària!

Manifestació 21D: 18h Jardinets de Gràcia (Barcelona)