El poble català té dret a decidir!
Després de dies d'una ofensiva policial i judicial sense treva en la qual els drets democràtics han estat trepitjats amb acarnissament, el govern del PP ha decidit utilitzar la repressió massiva per a impedir al poble de Catalunya exercir el seu dret a decidir. En una operació que recorda els temps de la dictadura franquista, efectius de la Guàrdia Civil han detingut 14 càrrecs de la Generalitat responsables de l'organització del referèndum de l'1-O. Res més conèixer-se les primeres notícies d'aquestes accions autoritàries, milers de joves i treballadors hem omplert els carrers de Barcelona i moltes altres ciutats per a respondre a la repressió i defensar la llibertat i els drets del poble català.
La confiscació de propaganda assaltant impremtes i locals, la imposició d'una massiva censura informativa, les detencions de joves per enganxar cartells, les amenaces penals contra centenars d'alcaldes, els registres indiscriminats a seus del Govern i intents d'assalts a seus de la CUP, la prohibició d'actes sobre el dret a decidir a Madrid, Gasteiz, Gijón, la intervenció de les finances de la Generalitat des del govern central, o l'enviament de milers d'efectius policials a Catalunya per a intimidar la població i implementar el que de facto és un estat d'excepció... aquesta és la recepta amb la qual el PP, l'aparell de l'estat, Ciutadans i, molt lamentablement la direcció del PSOE, pretenen impedir que el poble de Catalunya exerceixi el seu dret a votar la relació que vol tenir amb l’estat espanyol, inclòs el seu legítim dret a la independència.
Un atac sense precedents contra els drets i llibertats democràtiques
L'ofensiva policial ha estat preparada per endavant pel govern central. Tan és així que Rajoy es va reunir a primeres hores del dimecres 20 de setembre amb Pedro Sánchez a La Moncloa i posteriorment amb Albert Rivera. Quin escàndol veure els dirigents del PSOE donant suport a aquesta ofensiva franquista contra el poble de Catalunya!
La complicitat dels actuals dirigents del PSOE amb el PP per a emmordassar el poble català i impedir que es voti el proper dia 1 d'octubre, passarà a la història de la socialdemocràcia com una de les seves pàgines més infames. Aquestes són les conseqüències nefastes d'abraçar durant anys el nacionalisme espanyolista i fondre’s amb la classe dominant en tots els assumptes essencials. No només han abandonat del punt de vista del socialisme que fa a la qüestió nacional -que sempre ha defensat el dret a l'autodeterminació de les nacions oprimides-, els dirigents del PSOE encara que facin una crida retòricament a la "negociació", s'han col•locat en els fets al costat dels franquistes que neguen que Catalunya sigui una nació i estan disposats a emprendre una nova "croada", recorrent a la violència i la repressió de l'Estat, per a demostrar-ho.
La idea que el referèndum de l'1-O representa un "cop d'Estat" i és una imposició "antidemocràtica" contra un sector de la població catalana, és una de les majors mentides que intenten vendre els mitjans de comunicació al servei de la burgesia espanyola. I un absurd en si mateix. Si tan segur està l'Estat, el PP i els partits que es subordinen a ells, que els independentistes són una minoria, per què no acceptar les urnes? Per què impedir la votació? Per què a Veneçuela sí però a Catalunya no?
En una votació democràtica sobre l'autodeterminació, tota persona que no doni suport a la independència té l'opció clara de no votar o fer-ho pel NO. Partits com el PP, Cs o el PSOE, que defensen la legalitat emanada del 78, tenen una gran quantitat de recursos i d'influència per fer una campanya a favor dels seus arguments i contra la independència. Per això mateix, l'autèntica raó que explica l'actitud de la dreta i de l'Estat no és que defensin la democràcia, sinó tot el contrari: és que neguen que el poble de Catalunya tingui dret a decidir i que Catalunya sigui una nació. La seva posició no és més que la continuació d'una línia de conducta que ha manifestat històricament la burgesia espanyola i el seu Estat centralista, aixafant manu militari la majoria de les vegades les aspiracions democràtic-nacionals de Catalunya, Euskal Herria i Galiza. Això va ser el que va succeir sota la dictadura franquista, i des de la Transició qualsevol avenç en aquests drets ha estat sempre el resultat de la mobilització massiva.
En una roda de premsa flanquejat per tots els seus consellers, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assenyalat la realitat de la situació: "L'Estat espanyol ha suspès de facto l'autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d'excepció" . Resulta realment increïble que el dirigent d'un partit nacionalista burgès hagi de dir aquestes coses. Fins on ha arribat el PP a trepitjar els més elementals drets democràtics! Ara es veu amb tota claredat per què el partit de Rajoy sempre s'ha negat a condemnar la dictadura franquista, i es pot apreciar el que els marxistes sempre hem defensat: que l'aparell de l'Estat està saturat d'elements feixistes i reaccionaris, i que la anomenada Transició no els va depurar sinó que els va protegir i va encoratjar.
En efecte. El que vivim a Catalunya és la suspensió pràctica de l'Estatut i del Govern, que té anul•lada seves funcions polítiques més importants. El PP i els seus aliats, aclamats pels mitjans de comunicació de la burgesia espanyolista, es freguen les mans: per fi es compleix la llei, l'Estat de dret i regna la "democràcia". El partit que està inundat de casos de corrupció, que retalla salvatgement en l'educació i la sanitat públiques, que ha regalat més de 100.000 milions d'euros als banquers, que ens desnona de les nostres cases, ens condemna a la precarietat i els baixos salaris, o recolza règims dictatorials com el marroquí o el saudita i encoratja les intervencions militars de l'imperialisme... aquest mateix partit ens vol donar lliçons de democràcia!
Cal respondre amb la mobilització massiva de la classe treballadora i el jovent: Vaga General ja!
Aquesta ofensiva franquista ha estat contestada als carrers de manera valenta i decidida per la població catalana, i el caràcter multitudinari d'aquesta reacció exemplar només anirà creixent dia a dia. Però és del tot necessari incorporar a aquesta lluita a la classe obrera, i que aquesta es mobilitzi de manera unitària al costat de la joventut i els sectors de la capes mitjanes que ja ho estan. És també necessari impulsar la resposta fora de Catalunya, ja que aquesta agressió contra les llibertats democràtiques representen una amenaça brutal per al conjunt de la població de tots els territoris, i especialment per als treballadors, els joves i les seves organitzacions combatives.
Des d'Esquerra Revolucionària recolzem totalment les mobilitzacions que s'estan desenvolupant per tota Catalunya i a l'Estat espanyol, però si volem doblegar l'assalt autoritari perpetrat des del govern central és urgent que el conjunt de l'esquerra que lluita, els moviments socials i sindicats de classe (CUP, ERC, Catalunya en comú, Intersindical, CCOO, UGT, CGT ...) posem fil a l'agulla organitzant la resposta més contundent possible, i això només es pot aconseguir convocant ja una gran vaga general de 24 hores amb la qual paralitzem tota la vida econòmica i social de Catalunya.
Una vaga general a Catalunya que ha d'anar acompanyada d'una crida a la mobilització de la classe treballadora i el jovent de la resta de l'Estat espanyol en suport al poble català i als seus drets democràtics, però que també ha de ser un punt d'inflexió perquè l'esquerra que lluita prengui la direcció d'aquest procés, i una la defensa del dret d'autodeterminació amb un programa contra l'austeritat i les retallades socials. Una mobilització d'aquestes característiques és el camí més efectiu per derrotar el PP i les seves polítiques franquistes, i aconseguir la sortida de la dreta catalanista del Govern de Catalunya.
Per la república socialista catalana
La raó fonamental que ha impedit fins al moment que l'enorme malestar social que existeix a Catalunya qualli en una autèntica rebel•lió social que derroti a l'Estat, el PP i les seves polítiques capitalistes, és que les formacions parlamentàries a l'esquerra de la socialdemocràcia (CUP, Podem, Catalunya en comú, Esquerra Unida), i els sindicats, han renunciat a posar-se al capdavant d'aquest gran moviment de masses amb un programa que uneixi la lluita per l'autodeterminació amb les reivindicacions econòmiques i socials que demana la majoria de la classe obrera , la joventut i els sectors populars.
S'ha cedit la direcció formal de la lluita contra l'Estat i el govern del PP al PDeCAT, permetent que aquests polítics burgesos puguin aparèixer com les úniques víctimes de la política autoritària de la dreta espanyolista. Això ha mantingut una divisió negativa entre la classe treballadora. La direcció del "Procés" per part del PDeCAT no suma, com defensen els dirigents de CUP i ERC, resta. Fins i tot des del punt de vista de la defensa dels drets nacionals, els dirigents del PDeCAT van buscar totes les excuses possibles per a no convocar el referèndum. Finalment, la pressió del moviment i l'evidència que si no ho feien perdrien estrepitosament les eleccions els va portar (amb moltes divisions internes) a posar data.
Malgrat els desitjos de la reacció i de la seva grollera manipulació dels fets, vomitada constantment en els mitjans de comunicació, la realitat és que els milions de joves i treballadors que no van votar en la consulta del 9-N o no van acudir a la Diada no rebutgen el dret a decidir. La gran majoria d'ells s'han mobilitzat contra tot el que el PP representa: les retallades, els desnonaments, la corrupció ... Si no han fet el mateix en suport al referèndum, fins ara, és perquè liderant el "Procés" estan Puigdemont i Mas, els del Cas Palau i la trama de corrupció del 3%, els mateixos que sempre han estat al costat del PP contra els treballadors, aprovant les reformes laborals, retallades en salut i educació, o les privatitzacions.
Però ara tot això pot canviar. És indubtable que la repressió desfermada des del PP és una sacsejada per a milions de treballadors i joves dels barris obrers de tota Catalunya. Les imatges de la Guàrdia Civil practicant detencions, i de Rajoy presumint de manera arrogant de les seves mesures repressives, estan impactant en la consciència de milions -dins i fora de Catalunya- perquè són una repetició del que van viure generacions senceres sota el franquisme. Cal no oblidar que els drets democràtics que avui gaudim, inclòs l'Estatut i el restabliment de la Generalitat, va ser el producte de la mobilització massiva dels treballadors a Catalunya, molts d'ells immigrants que amb les seves famílies poblaven i poblen les localitats del cinturó roig de Barcelona i altres ciutats.
Ara mateix es donen totes les condicions per unir els milions que ja estan mobilitzats, disposats a defensar als carrers el referèndum, amb els sectors que també volen lluitar contra la repressió però desconfien del PDeCAT. Si els dirigents de l'esquerra estatal i catalana, i els sindicats de classe, criden a la vaga general i mobilitzen a la classe treballadora, la joventut i els sectors populars, dins i fora de Catalunya, pel dret a decidir, contra el PP i la repressió de l'Estat, desmarcant clarament del PDeCAT -quelcom que la CUP hauria de fer immediatament, trencant el seu pacte parlamentari amb la dreta catalanista- i lligant aquesta batalla a la lluita contra les retallades, per ocupació digna, la sanitat i l'educació pública... no només seria possible frenar la repressió sinó obrir pas a governs d'esquerres i a la república socialista catalana.
L'única manera de fer efectiu el dret d'autodeterminació és unificant a la gran majoria de la població a Catalunya, i en primer lloc a la poderosa classe obrera catalana, amb un programa que vinculi de manera inseparable, com dues cares de la mateixa moneda, la lluita per l'autodeterminació i la lluita contra el capitalisme. De la mà de la burgesia catalana és impossible un veritable alliberament social i nacional de Catalunya.
Des d'Esquerra Revolucionària fem una crida a tots els treballadors i joves de Catalunya a lluitar de manera decidida contra aquest cop autoritari del PP i l'Estat, pel dret a decidir i poder exercir el vot el 1-O, i per una república socialista catalana que acabi amb les retallades, per la creació de milions de llocs de treball amb drets i salaris dignes, que posi fi als desnonaments, i que nacionalitzi la banca i les grans empreses per col•locar la riquesa al servei de les necessitats de la majoria.
Aquesta república socialista catalana generaria una simpatia aclaparadora entre els treballadors de la resta de l'Estat (que tenen el mateix enemic, la burgesia, i pateixen els mateixos atacs) i a tots els altres països d'Europa, obrint un camí per a la transformació social i l'alliberament de tots els pobles oprimits.
Contra la repressió i pel socialisme, uneix-te a Esquerra Revolucionària!
