Per a frenar l'ofensiva franquista: Vaga general ja!
La decisió del tribunal de l'estat alemany de Sclesswig-Holstein de deixar en llibertat sota fiança a Carles Puigdemont i declarar "inadmissible" l'acusació per delicte de rebel·lió i sedició plantejada pel jutge Llarena, representa un cop molt fort per al govern del PP i els seus aliats del bloc de l'155. "Fonts del PP consultades van arribar a qualificar de 'desastre per a Espanya' la decisió de la justícia alemanya perquè (...) posa en qüestió davant tot Europa a la justícia espanyola i 'donarà ales a l'independentisme' ... ", explicava La Vanguardia.
Les cares de funeral dels membres del govern reflectien eloqüentment la derrota política que ha significat aquesta decisió. També resulten molt significatives les expressions de sorpresa, decepció i histèria gens dissimulada d'aquests mateixos mitjans de comunicació, periodistes, tertulians i tertulianes que durant mesos han convertit els programes de notícies i actualitat política en una sessió d'odi contra el poble de Catalunya que es mobilitzava de manera exemplar, pacífica i massiva en defensa del seu dret a decidir el passat 1 d'octubre.
Farsa judicial i campanya de mentides
La histèria cavernícola de la dreta i extrema dreta espanyola no és casualitat. La decisió dels jutges alemanys ha posat el focus sobre una cosa que resulta evident per a qualsevol que conegui la realitat del que ha passat a Catalunya i no estigui encegat, o no vulgui ennuvolar de forma interessada la visió d'altres, per les aclucalls del més ranci xovinisme espanyolista. Els arguments utilitzats pel fiscal general Maza, els jutges Llarena i Lamela, per omplir les presons de presos polítics parteixen d'una burda falsificació. Com hem denunciat una vegada i una altra des d'Esquerra Revolucionària, estem davant d'una farsa judicial, una causa general contra l'independentisme que per la seva barroeria, violació de drets democràtics fonamentals i tuf reaccionari i inquisitorial només pot ser comparada a aquells judicis polítics que organitzava el Tribunal de Orden Público del franquisme contra aquells que amenaçaven el seu règim dictatorial.
Han estat molts els juristes que han afirmat que aquesta sentència del tribunal alemany tira per terra tot el procediment. Per citar a un d'ells, Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, assenyala a La Vanguardia que seria "absurd" jutjar uns processats per rebel·lió i a Puigdemont, no. Sosté que en aquest procés "hi ha nul·litat de ple dret" i que la qüestió està "viciada" des del principi perquè la instrucció s'ha fet en base a un "delicte imaginari" del jutge Llarena. "No hi ha rebel·lió", insisteix. Considera que l'euroordre que va reactivar el magistrat Llarena el passat 23 de març, és un "frau de llei" i pronostica que la justícia europea li donarà més garrotades en ser rebutjada també a Escòcia, Bèlgica i Suïssa. El que s'ha fet "és una barbaritat" perquè "s'han vulnerat drets fonamentals de persones que no haurien d'haver trepitjat la presó".
L'1 d'octubre, tot i les amenaces i intimidació del govern i dels cops de porra, pilotes de goma, puntades i cops de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, més de 2.200.000 persones van votar a favor de la república a Catalunya. Va ser el major exercici de participació democràtica i rebuig contra el règim monàrquic reaccionari i corrupte del 78 que s'ha produït des del final de la dictadura franquista. L'única violència la van posar el govern de Rajoy i els cossos repressius de l'estat espanyol, que van provocar tota mena de destrosses a les escoles on el poble organitzat vetllava perquè es garantís el seu dret a votar, deixant un saldo de més de 1.000 ferits.
El 3 d'octubre la classe obrera i la immensa majoria del poble de Catalunya va dur a terme una de les vagues generals més unànimes i massives de les últimes dècades en protesta contra la repressió patida l'1-O i en defensa del seu dret a decidir. Amb aquestes mobilitzacions, el poble de Catalunya va manifestar que no vol seguir sotmès a un Estat i a una monarquia heretats directament del franquisme, expressant alhora la seva aspiració majoritària d'avançar cap a una república que serveixi per resoldre els seus problemes i fer realitat els seus drets democràtics.
Temorosos que l'exemple de dignitat i lluita del poble de Catalunya pogués servir d'exemple per a la classe obrera i la joventut de la resta de l'estat i d'altres pobles d'Europa, la burgesia espanyola i catalana van organitzar una campanya de sabotatge econòmic (fugida d'empreses), por, calúmnies i mentides intentant amagar les veritables aspiracions i el caràcter alliberador i revolucionari del moviment a favor de la república catalana. Atiar el verí de l'espanyolisme per tal d'intentar sembrar divisió entre la població. La dreta i l'extrema dreta espanyolista, organitzada al PP i Cs, amb el suport de la direcció del PSOE i de tots els grans grups mediàtics del país, han orquestrat una campanya grotesca intentant convertir els arguments fraudulents de la Fiscalia General de l'Estat i els jutges Llarena i Lamela en una veritat inqüestionable.
Fidels al principi del cap nazi Goebbels que una mentida repetida mil vegades pot convertir-se en veritat, van catalogar el referèndum democràtic de l'1-O i les manifestacions pacífiques de masses del 20-S i 3-O com un "aixecament violent", mereixedors de ser considerats delictes de sedició i rebel·lió. El jutge Llarena va comparar en un dels seus delirants actuacions de processament la manifestació espontània del 20-S ni més ni menys que amb "un supòsit de presa de ostatges mitjançant trets a l'aire", i la votació de l'1 d'octubre i la vaga general del 3 amb ... el cop feixista que va donar el tinent coronel Tejero al comandament de diversos efectius de la Guàrdia Civil pistola en mà el 23F de 1981!
Contra la repressió, per una república catalana dels treballadors i el poble. Vaga general ja!
Com ha hagut de reconèixer una de les principals aduladores del règim del 78, la periodista Victoria Prego, en el seu article d'opinió del 6 d'abril a El Independiente, la decisió dels jutges alemanys "va a debilitar indubtablement davant l'opinió pública (. ..) la solidesa de l'argumentació jurídica del jutge instructor del Suprem Pablo Llarena. El prestigi dels nostres jutges va ser posat en discussió amb major intensitat encara del que ja ho era ". També assenyala que el més preocupant de la decisió dels jutges alemanys és que anima a la joventut i el poble català, que han sortit una i altra vegada al carrer (les últimes el 23 i 25 de març contra l'empresonament de 5 dirigents més del Procés i del propi Puigdemont), a mobilitzar-se encara amb més força i prendre els carrers.
Aquest és el punt clau. L'ofensiva franquista tan salvatge que estem vivint no té altre objectiu que intentar aixafar la voluntat majoritària i les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya i intentar tancar la crisi revolucionària que va obrir la impressionant victòria de la mobilització contra la repressió l'1 i 3-O.
Per a milions de joves i treballadors de Catalunya (i també de la resta de l'Estat) que estem veient com aquest govern i aquest règim de corruptes i franquistes trepitja i aixafa drets democràtics conquerits contra la dictadura, com la llibertat d'expressió o el dret de vaga i de manifestació, el cop polític i psicològic que ha significat la decisió de l'audiència de Schleswig-Holstein per al PP i el bloc de l'155, representa un motiu de celebració i un estímul a continuar la lluita amb més animo encara. Alhora seria un gravíssim error pensar que vol dir que l'ofensiva franquista contra els drets democràtics, a Catalunya i a la resta de l'Estat, no seguirà.
La ferotge campanya de calúmnies i criminalització contra els CDR, els processaments i judicis en marxa contra militants de l'esquerra i els moviments socials, demostra que han vist l'enorme malestar social que existeix (i que, a més d'en les mobilitzacions pel dret a decidir i per la república catalana, s'ha expressat en la impressionant vaga feminista del 8M i les magnífiques mobilitzacions dels pensionistes) i volen donar un escarment. En primer lloc al poble de Catalunya perquè tingui un efecte dissuasori i desmobilitzador sobre altres sectors que es plantegin canviar les coses mitjançant la lluita. Però l'efecte que està tenint la recrudescència d'aquesta ofensiva és precisament el contrari: augmentar encara més la indignació i la mobilització.
La decisió de l'audiència de Schleswig-Holstein demostra que el gir cap a l'autoritarisme de l'Estat i el govern espanyol, preocupa també a sectors de la classe dominant europea. Molts d'ells no es volen comprometre obertament amb una casta de polítics burgesos corruptes, i uns jutges, militars i alts funcionaris de l'Estat trets del franquisme. Però seria un greu error tenir il·lusions en què els governs i Estats capitalistes de la Unió Europea vagin a defensar i garantir els drets democràtics del poble de Catalunya. Només recuperant la mobilització als carrers, com ha plantejat el Sindicat d'Estudiants amb la convocatòria de vaga general d'estudiants del 26 d'abril, mitjançant la mobilització més unitària i contundent de tota la població dins i fora de Catalunya, incloent-hi la vaga general, serà possible vèncer la repressió, defensar els drets democràtics i fer realitat una república socialista catalana en benefici del poble, sense retallades ni austeritat, basada en la justícia social.
