1. Existeix opressió nacional a Catalunya?

Catalunya és una nacionalitat històrica, igual que Euskal Herria o Galiza. Com la resta d'aquests pobles, compta amb una identitat nacional pròpia basada en la seva història, en la seva rica cultura i la seva llengua. Si bé la plurinacionalitat i la cura i respecte pels diferents pobles i cultures no hauria de ser un problema, la veritat és que sota el sistema capitalista i l'imperialisme, i concretament en el procés històric que va donar a llum a l'Estat espanyol tal com avui dia el coneixem, l'opressió centralista sobre aquestes nacions ha estat una de les senyes d'identitat de la classe dominant espanyola i de les institucions de l'estat, arribant a una virulència extrema sota la dictadura franquista.

Amb el govern del PP, l'opressió nacional s'ha intensificat. I no és cap casualitat. La dreta espanyolista, hereva directa de la dictadura franquista, ha llançat atacs virulents contra els drets socials de la població, imposant retallades que estan arrasant l’educació i la sanitat públiques, precaritzant l'ocupació i estenent els salaris de misèria, alhora que s'aproven lleis que criminalitzen la protesta social, com ara la Llei Mordassa. En un context de grans lluites i mobilitzacions com les que hem viscut en aquests darrers anys, la dreta sempre ha utilitzat el nacionalisme espanyolista i la desqualificació de la legítima aspiració a l'autodeterminació del poble de Catalunya, Euskal Herria o Galiza, com una forma de basar-se en els prejudicis dels sectors més endarrerits de la població per així generar divisió i odi entre els treballadors i els joves, i poder mantenir amb més facilitat la seva posició en el poder.

En aquests anys, els intents per imposar la seva visió de l'Espanya "una, grande y libre" s'han succeït amb força. Tots recordem les vergonyoses paraules del ministre Wert plantejant la necessitat d’"espanyolitzar els alumnes catalans", i l'elaboració d'una llei - com la LOMCE - que no és res més que un retorn a les cavernes educatives del franquisme. L'actitud d'aquest ministre i del conjunt del govern de Rajoy vessa menyspreu i persecució contra la cultura i la llengua catalana, basca i gallega, cosa que fereix els sentiments de milions de persones de la mateixa manera que ho feia la dictadura.

L'ofensiva contra el model d'immersió lingüística del català (que ha funcionat perfectament durant dècades, recuperant la utilització d'aquesta llengua en els centres d'estudi) s'ha presentat com una manera de defensar el "castellà", com si aquest estigués sent atacat. No hi ha res més allunyat de la realitat! La veritat és que tant el català, com el basc o el gallec han estat llengües perseguides i durament amenaçades: parlar-les o escriure-les era motiu d'empresonament, persecució, vexacions o pallisses durant dècades, sota la dictadura. Però la dreta i els reaccionaris que dominen l'aparell de l'Estat menyspreen aquests fets i en comptes de protegir i preservar aquestes llengües, que són part de la nostra cultura i que han estat amenaçades amb la desaparició, avui les tornen a criminalitzar i a atacar amb totes les seves forces .

Avui, després dels esdeveniments de l'1 d'octubre, quan més de dos milions de persones van intentar exercir pacíficament el seu dret a decidir i van ser durament reprimides per la policia i la guàrdia civil, la campanya repugnant de mentides i manipulacions, tractant de generar un ambient de rebuig i odi cap a tot allò que sigui català en el conjunt de l'Estat, ha adoptat una dimensió esgarrifosa.

Davant d'aquesta deriva cada vegada més autoritària del PP, des del Sindicat d'Estudiants sempre hem defensat el dret democràtic a decidir, que no és altra cosa que el fet que el poble de Catalunya, en aquest cas, pugui decidir lliurement el seu futur i les seves relacions amb l'Estat espanyol mitjançant una votació democràtica. Estem completament en contra d'imposar una unió que no sigui voluntària i decidida democràticament pel poble de Catalunya, d'Euskal Herria o de Galiza.

2. Què va passar a Catalunya l’1 d’octubre?

Malgrat totes les mesures repressives del PP, de les detencions, de les multes, de la persecució d'activistes o de la confiscació massiva de paperetes, milions de persones van posar en qüestió una legislació injusta i que només respon als interessos de l'oligarquia espanyola, de la monarquia i dels sectors més reaccionaris de la societat. Les imatges de veïns i veïnes, famílies, gent gran i joves, rebent cops de forma indiscriminada per defensar el seu dret a votar i la de les forces policials obrint-se pas en els col·legis electorals a cop de martell per confiscar les urnes, passaran a la història perquè repeteixen el que milions dels nostres pares i avis van viure sota la dictadura franquista. Davant del terror desencadenat per l'Estat centralista i el govern de la dreta, el poble de Catalunya va dir prou. Va decidir exercir el seu dret democràtic a votar i a decidir.

Des del bloc monàrquic reaccionari ens diuen que la votació de l'1 d'octubre no és legítima ni legal i que va en contra de l'Estat de dret. Però sabem perfectament que allò "legal", "democràtic" i "just" són coses que per al PP no guarden cap relació entre si. Les lleis no s'utilitzen per empresonar corruptes del PP, ni per ficar entre reixes als banquers que han robat a mans plenes, ni contra els que exerceixen violència contra les dones, els que ens desnonen de les nostres cases, o retallen l'educació i sanitat pública . No, les lleis es fan servir per defensar els interessos dels rics. Des del govern, Ciutadans i el PSOE se'ns diu que el que no és legal, no és democràtic. Els recordem que fa no gaire temps les dones no podien votar i tampoc no es podia votar als 18 anys; no era legal el dret al divorci o l'avortament, no era legal el dret a vaga dels estudiants, ni el matrimoni entre persones del mateix sexe. Però, és que potser aquesta legalitat que aixafava els nostres drets era democràtica? Per descomptat que no.

Per part de Rajoy i el PP, Albert Rivera i els dretans de Ciutadans, i també des del PSOE de Pedro Sánchez, s'apel•la constantment a "respectar" la Constitució. Però aquesta Constitució va ser votada el 1978 i és el fruit d'un pacte entre l'aparell de l'Estat de la dictadura i els polítics franquistes amb els dirigents de les organitzacions de l'esquerra d'aquella època. Un pacte que es va produir precisament quan el poble mobilitzat als carrers va arrencar, amb una lluita molt dura -i que va costar centenars de morts a mans de les forces policials-, els drets i llibertats democràtiques que avui el PP i el seu Estat pretenen anul•lar.

Però què va suposar realment la Constitució del 78? Per què tots els reaccionaris la defensen amb tanta passió? Les raons són clares: no només va deixar intacte l'aparell de l'Estat franquista -jutges, policia, militars ... -, sinó que va garantir la impunitat dels crims de la dictadura i va consagrar una Monarquia imposada per Franco; sobretot, va atorgar als capitalistes el poder per decidir sobre tot allò fonamental que afecta la vida de la immensa majoria de la població. Per descomptat, la Constitució va negar el dret d'autodeterminació a Catalunya, Euskal Herria i Galiza, consagrant la "Unidad" d'Espanya mitjançant una imposició antidemocràtica, vigilada molt de prop per l'Exèrcit, i una monarquia que gaudeix de grans atribucions polítiques. Les característiques autoritàries del règim del 78, durant anys amagades conscientment per un pacte de silenci, s'han fet visibles per a milions de persones.

Per tant, si veiem "la democràcia" amb les ulleres que utilitza el PP, el partit dels corruptes i els rics, o dels mitjans de comunicació al servei dels grans poders econòmics, o d'aquells partits que defensen l'actual ordre social injust, és evident que ens empassarem totes les seves mentides i manipulacions. Per això mateix, la idea que el resultat del referèndum de l'1-O no pot ser proclamat perquè no és legítim significa un menyspreu absolut a la voluntat popular i la democràcia. Més de 2.200.000 persones van defensar el seu dret a votar enfrontant-se a una brutal repressió. El percentatge de participació d'aquest referèndum va ser major al de les eleccions europees de 2014. El nombre de votants a favor de la república catalana va ser clarament superior al dels vots afirmatius que va obtenir l'Estatut d'Autonomia (la norma que regula la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol). Quina elecció podria tenir més legitimitat que aquesta, conquerida mitjançant la lluita i la mobilització massiva davant de tota la maquinària repressiva de l'Estat centralista?!

3. Què és l’article 155?

L'article 155 de la Constitució Espanyola permet la suspensió de l'autonomia d'una comunitat autònoma en el cas que el govern consideri que les actuacions d'aquesta "atempten contra l'interès general". És una forma molt elegant i sofisticada de dir que el govern es reserva el dret de dissoldre el parlament d'una comunitat autònoma, elegit democràticament a les urnes, i anul•lar totes les seves competències i qualsevol garantia democràtica.

Aquest article ha estat utilitzat en el cas de Catalunya per obligar per la força i de forma autoritària al poble de Catalunya a acatar les decisions de qui va obtenir tan sols el 8% dels vots a les últimes eleccions al Parlament Català -el Partit Popular- . El 155 mai abans havia estat posat en pràctica i l'única raó per fer-ho és la desesperació d'un govern que només pot tractar de dur a terme la seva política i la seva "legalitat" mitjançant la força i la repressió. No cal ser un gran politòleg per veure el caràcter franquista d'aquesta mesura, que imposa penes de presó per als que organitzen ¡una votació! És el món al revés! Aquesta és la democràcia del Partit Popular!

4. Per què la querella del Fiscal General de l’Estat és franquisme?

El que planteja la querella del Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, és que la jornada de l'1 d'octubre i els dies previs i posteriors "van constituir una insurrecció, un aixecament violent, en què el sector de la població partidària de la secessió, enardida pels seus dirigents, va desobeir públicament i va mostrar la seva resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat (...) els moments de violència viscuts en gran part dels centres destinats a dur a terme la il•lícita votació van ser el resultat de la pertinaç actitud dels querellats de celebrar a tot preu l’inconstitucional referèndum, imposant-lo per la força dels fets consumats i de la multitud mobilitzada".

Això vol dir que la mobilització pacífica de milions de persones que volien exercir el seu legítim dret a votar és considerada pel màxim fiscal de l'Estat, posat a dit pel PP, com un "aixecament violent". I això no és tot. La vaga general que va paralitzar i va omplir els carrers de tota Catalunya el 3 d'octubre li suggereix el següent al fiscal: "La vaga no va ser convocada en defensa dels drets dels treballadors, sinó com un acte més de força". La Fiscalia sosté que "els fets dirigits a la proclamació de Catalunya com a estat independent en forma de república, posen objectivament en perill els fonaments de l'Estat de Dret (...) que es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols ... ".

El delicte de rebel·lió, que en el codi penal implica la utilització de la violència, pot comportar una condemna de 30 anys de presó. Per fonamentar la seva querella infumable, el fiscal general assenyala ara que tal delicte "no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violència greu contra les persones", i cita com a jurisprudència (sentències judicials prèvies de casos similars) la sentència del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, on el Tribunal Suprem va arribar a estimar que la rebel·lió es pot dur a terme "de manera incruenta". Quina demagògia més grollera! Com es pot comparar el cop del 23F amb la mobilització massiva, democràtica i pacífica de tot un poble! La fiscal, el PP i les seves lleis repressives fan pudor a franquisme!

La repressió brutal que va deixar prop de 1.000 ferits a mans de la policia el passat 1 d'octubre, la persecució i multes a activistes que posaven cartells expressant la seva legítima opinió sobre la independència de Catalunya, l'empresonament dels dirigents de l’ANC i Omnium per organitzar protestes pacífiques en defensa dels drets democràtics, l'aplicació de l'article 155 i, finalment, l'empresonament dels consellers del Govern, suposen un atac contra la democràcia a nivells mai vistos des de la caiguda de la dictadura.

Avui són els consellers del Govern, els dirigents de l’ANC i Omnium els que són castigats amb la presó. Però això, no és un atac només al poble de Catalunya. Demà seran els dirigents d'una vaga, els que parin un desnonament, els estudiants que fem vaga contra les reformes franquistes del PP i contra les retallades! Tot s’hi val! Això és el que ha demostrat el govern amb l'aplicació del 155. Però va molt més enllà: demà poden il•legalitzar partits polítics, vagues generals o organitzacions socials que es rebel·lin i que desafiïn les mesures del govern. Volen donar una lliçó exemplar a tots aquells que ens organitzem i plantem cara contra les injustícies del sistema i desafiem obertament l'ordre capitalista. Així ho van fer ja aprovant la seva Llei Mordassa i ficant a la presó a Alfon i a Bódalo. Això és més del mateix, però amb unes dimensions molt més grans.

Aquest atac no és només un intent de reprimir per la força el moviment del poble català pel dret a decidir, és un atac contra les llibertats i els drets democràtics de tots els treballadors i de tota la joventut - de Catalunya i de fora de Catalunya -. Per això, hem de respondre tots junts, i no deixar-nos intoxicar per la campanya enverinada dels mitjans de comunicació que volen enfrontar-nos als que som iguals: els joves i treballadors que a Catalunya i a la resta de l'Estat hem lluitat i lluitem, colze a colze, contra les retallades, les privatitzacions, els desnonaments, la repressió. Tots organitzats i al carrer som una força imparable!

5. Per què defensem la República Catalana del poble, els treballadors i la joventut?

Defensar el dret a decidir del poble de Catalunya no vol dir que ens subordinem a la dreta catalanista del PDeCAT. Des del Sindicat d'Estudiants hem organitzat nombroses vagues educatives contra els governs de Mas i de Junts Pel Sí, que han actuat en el terreny social aplicant les mateixes retallades que el PP, recorrent a la repressió contra la mobilització de la joventut i els treballadors.

Els polítics burgesos del PDeCAT van anar molt més lluny del que volien després de ser empesos per la impressionant mobilització de l'1 i el 3 d'octubre (d'aquí les seves cares de funeral quan el Parlament va proclamar la república). I des que la burgesia catalana va comprendre que milions de persones havien posat en qüestió el seu sistema, la seva legalitat i les seves institucions, no només han traslladat la seu social de milers d'empreses fora de Catalunya, sinó que han exigit a Puigdemont i als seus que reculin. Òbviament, els capitalistes catalans, com els espanyols i els europeus, saben que una república catalana guanyada per la mobilització de la població, de la joventut i els treballadors, emprendria immediatament una batalla contra les polítiques de retallades i l'austeritat, posant en greus problemes al PDeCAT, al PP i a tots els governs europeus. Per això, utilitzen la por i el xantatge contra la població dient que la república catalana portarà l'atur, la pobresa, el caos ... exactament igual que va fer la Troica contra el poble grec quan aquest es va aixecar contra les seves polítiques d'austeritat.

Des del Sindicat d'Estudiants cridem a unir les forces del poble de Catalunya amb els seus germans i germanes de la resta de l'Estat per derrotar tots junts al PP, a la seva repressió, al règim podrit i autoritari del 78 i també per posar fi a les polítiques antisocials i de dretes del PDeCAT. Defensem una república a Catalunya, però no una república de l'oligarquia i els polítics burgesos catalanistes, sinó del poble, dels treballadors i la joventut, que serveixi per acabar amb les retallades, els desnonaments, la corrupció, que garanteixi una educació i una sanitat públiques i de qualitat, llocs de treball dignes i la nacionalització de la banca sota control democràtic de la població perquè la riquesa que tots i totes creem s'utilitzi per resoldre les necessitats urgents de la majoria. I lluitem també per una república socialista federal, basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l'Estat espanyol, si així ho decideixen. D'aquesta manera sí podrem acabar amb l'opressió nacional i amb totes les formes d'opressió, de classe, de gènere, de raça... que avui patim sota el sistema capitalista.