uneteMovilmex 01
bannerafiliacion2 01


Prou de propaganda, necessitem polítiques d'esquerres que defensin les famílies treballadores!

Deu mesos després de l'inici de la pandèmia, les xifres d'infectats i morts a l'Estat espanyol són dramàtiques. Segons les últimes dades, la quantitat de morts supera les xifres de l'any passat en més de 75.000 persones, principalment fruit de la Còvid-19 però també per la falta d'atenció a moltes altres malalties com a conseqüència del col·lapse de la sanitat pública.

Durant el mes de novembre s'han produït 9.000 morts, amb una mitjana d'entre 300 i 500 diaris, arribant a cotes que no es veien des del març o l’abril. Una mortalitat sens precedents des de la Guerra Civil espanyola, i la segona més gran d'Europa només per darrere de Bèlgica.

La sanitat torna a estar de nou vora el col·lapse. Les UCI de 10 comunitats autònomes estan per sobre del 25% d'ocupació només per a pacients de Còvid-19, arribant al 40% en llocs com Astúries, Aragó o la Rioja. Nombrosos experts ja han assenyalat que, si es mantenen aquestes xifres, després de les festes de Nadal es produirà una nova situació crítica. Una situació a la qual s'afegeix la precarietat extrema i l'esgotament del personal de la sanitat pública després de deu mesos de pandèmia.

D'altra banda l'hecatombe econòmica i social continua avançant. Segons la Federació espanyola de Bancs d'Aliments, la inseguretat alimentària ha augmentat en un 40% des del mes de març. Les cues de la fam segueixen omplint els barris obrers de totes les ciutats, mentre l'Ingrés Mínim Vital s'ha convertit en un fracàs manifest.

El drama dels desnonaments no s'ha aturat, tot i les cíniques mentides del ministre Ábalos i d'altres responsables del Govern estatal, que segueixen sense prendre mesures dràstiques. Segons la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), en el que portem d'any més d’11.000 famílies han estat expulsades de les seves llars per a benefici de bancs i especuladors immobiliaris.

Més de 750.000 treballadors segueixen en ERTO, però ja s'està produint un creixement constant d'acomiadaments col·lectius (EROs) en el sector bancari i industrial, en grans empreses com el Santander, Airbus, Indra o Carrefour. Una nova reconversió industrial i laboral s'estén per tot l'Estat amb el suport de la burocràcia sindical. Al 2021 veurem els seus efectes més durs, amb la destrucció de desenes de milers de llocs de treball en sectors productius de gran valor afegit, i l'enfonsament de les condicions laborals de capes de la classe obrera que encara mantenien convenis dignes.

L'extensió de la precarització laboral i el retrocés dels salaris es convertiran en la norma de la crisi. Davant d’aquestes previsions, què fa el Govern PSOE-UP per evitar que la pobresa i l'exclusió social es disparin? Lamentablement, la seva gestió dels fons europeus contradiu completament el seu discurs progressista.

L'estafa de les ajudes europees. Pluja de milions per a les grans empreses.

El Govern de coalició ha aconseguit aprovar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) amb una àmplia majoria (187 contra 153 escons), molt superior a l'assolida per a la investidura, després d'aconseguir el suport d'ERC, EH Bildu, PNB, PDCat, Más País i Compromís.

Aquests pressupostos han estat presentats com un gran pas endavant de cara a una sortida social de la crisi, i com exemple d'una nova era que posa fi a l'austeritat. Però en honor a la veritat, aquest tipus d'afirmacions triomfalistes no es correspon amb la realitat.

Malgrat els exabruptes de la dreta i l'extrema dreta en el debat parlamentari, ens trobem amb uns comptes que no revertiran les polítiques de retallades i austeritat, la privatització dels serveis públics, i la situació de precarietat i misèria que s'ha estès durant l'última dècada. Gran part de les partides per a reforçar els serveis socials, com educació infantil o dependència, aniran directament a les butxaques de les empreses privades que els gestionen. Uns comptes que, en el fonamental, en el que importa, garanteixen els interessos de la patronal i de l'Ibex 35, tal com ha quedat clar pel que fa a les ajudes europees. D'aquí el silenci entusiasta de la CEOE amb els PGE: hi està en clara sintonia.

Mentre s'aprovaven els PGE, el Govern preparava un Reial Decret1 de cara a distribuir els 72.000 milions de les ajudes europees entre 2021 i 2023. Unes ajudes que acabaran a les butxaques de la banca i grans multinacionals com Inditex, Iberdrola, Ferrovial o ACS.

El Reial Decret presentat pel Govern de coalició estableix els anomenats PERTEs (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) "amb gran capacitat de tracció per al creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola, que exigeixen la col·laboració públic-privada a causa de la presència de riscos significatius que obstaculitzen la iniciativa privada ".

És a dir, grans projectes que només poden desenvolupar empreses multinacionals, i que es faran a costa de recursos públics per facilitar fabulosos beneficis privats. El Govern, a més, avançarà aquests fons fins en un 50%, i fins i tot en un 90% del projecte per anualitat en alguns casos.

El decret sanciona la creació d'un registre al respecte, i les empreses i entitats que s’hi inscriguin tindran preferència de cara a concretar nous convenis, concerts i subvencions amb l'Administració General de l'Estat, escurçant terminis i eliminant tot tipus de controls i autoritzacions2, inclosos controls mediambientals, i fins i tot queda exclosa l'aplicació de lleis com la Llei General de Subvencions.

Per tant, el Govern estableix terminis exprés per a la tramitació dels expedients, que tindran "prioritat respecte de qualsevol altre, havent-se de pronunciar l'òrgan de control en el termini de 5 dies hàbils", excloent el control si no hi hagués mitjans per a "tècniques de mostreig", i quedant exceptuats de la “fiscalització o intervenció prèvia” els expedients no seleccionats per a aquest mostreig. És a dir, s’eliminen els controls públics dels expedients de cara a garantir la seva resolució immediata. Una autèntica barra lliure en benefici de l'Ibex 35.

Tot són facilitats per als grans capitalistes, però quan es tracta de les famílies més humils i desprotegides que volen accedir a l'Ingrés Mínim Vital, han de passar per un calvari burocràtic en què han d'aportar desenes de documents i que en la majoria de vegades es resol denegant l'expedient. El mateix ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivà, ha hagut de reconèixer que de les 800.000 peticions previstes només s'han acceptat 160.000, molt lluny dels objectius de Govern. És també el malson de moltes i molts treballadors gestionar el cobrament dels ERTO, l'atur o la pensió de jubilació. Quan es tracta de l'Ibex 35 i els grans monopolis, llavors l'administració no repara en mitjans per ser ràpida i efectiva.

Aquest Reial Decret posa en evidència el que portem mesos assenyalant: que el gruix d'aquestes multimilionàries ajudes quedarà en mans d'un grapat de grans empreses. Així ho han confirmat ja consultores com Ernst & Young, assenyalant Iberdrola o Inditex com a ferms candidats de cara a obtenir aquests recursos. La ministra d'Indústria, Reyes Maroto, ha anunciat que es destinaran 10.000 milions a les grans indústries de l'automoció, que al seu torn estan aplicant ERTOs, EROs i ajustos aprofitant la crisi de la Còvid-19. Airbus, que ara mateix està aplicant EROs i tancaments en diverses subcontractes i ajustos de plantilla a la principal, aspira junt amb Iberia a obtenir 12.000 milions d’euros d'aquestes ajudes3.

Utilitzant aquells termes recurrents de la transició ecològica, la digitalització o el desenvolupament de ciutats sostenibles, també s’encobrirà un ingent negoci per a multinacionals com Siemens-Gamesa, Iberdrola, Nokia, Telefónica, ACS o Ferrovial4, que accediran a les ajudes europees amb els seus projectes "verds" mentre segueixen destruint el medi ambient i precaritzant fins l'extrem el mercat laboral. Quina diferència hi ha entre aquesta política i la que vam veure durant la crisi de 2007-2008 per salvar la banca i les grans empreses? Cap!

Necessitem polítiques d'esquerra que rescatin les famílies obreres, no l'elit econòmica

Davant el sucós negoci que s'albira, consultores com PriceWaterhouseCoopers (PwC) han obert divisions especials de cara a elaborar els projectes d'aquestes grans empreses5, i fins i tot participen com a assessors del Govern en la redacció de Reial Decret6.

Unes consultores que compten en molts casos amb exministres del PSOE i del PP com Pepe Blanco, Joan Clos, Carlos Solchaga, Rafael Catalá o Juan Manuel Soria. Són les famoses portes giratòries tantes vegades criticades per Pablo Iglesias i els dirigents d’Unides Podem, i que tornen a funcionar a tot gas en temps de crisi per a benefici dels grans monopolis.

Aquest entramat tan ben planificat ha tornat a posar en evidència el caràcter de classe de l'Estat i l'orientació política del Govern en els assumptes de més calat. La pregunta és senzilla: per què no es destinen aquests milers de milions a reforçar la sanitat i l'educació públiques contractant milers de sanitaris i professors, incrementant els seus recursos i millorant les infraestructures? Per què no es crea una empresa pública d'habitatges, per garantir el dret a un sostre de les famílies obreres i acabar amb el drama dels desnonaments? Per què no es reforcen els serveis socials públics contractant milions d'aturats per atendre adequadament les enormes necessitats socials que existeixen?

El Govern, i especialment les i els ministres d'Unides Podem, tornen a equivocar-se. Acceptar la lògica capitalista els força a anar en una direcció. És el que va passar durant els anys 80 amb els governs de Felipe González, o després al 2004 amb Rodríguez Zapatero. Unes polítiques que finalment van generar una enorme frustració entre la classe obrera i la joventut, i que van acabar aplanant la victòria als Governs del PP. No pretenem ser sectaris amb aquest Govern. La preocupació de milions de joves i treballadors davant l'amenaça de la dreta i l'extrema dreta, la compartim plenament. Però cal assenyalar les coses tal com són, i no fer com si aquestes concessions en assumptes decisius no tinguessin implicacions.

No és possible, com pretén Pablo Iglesias, conciliar una veritable política social que acabi amb la pobresa, el col·lapse de la sanitat i l'educació públiques, l'atur o les cues de la fam, amb garantir a tota costa els beneficis d'Ana Patricia Botín, Florentino Pérez i l'Ibex 35. Els pressupostos generals de l'Estat (PGE), més enllà d'algun que altre gest de complicitat social, suposa en allò essencial un nou i potent doll de diners públics en favor d'aquesta minoria de plutòcrates que domina el país. Recursos que deixaran de destinar-se a reforçar la sanitat pública i els serveis socials, a contractar personal sanitari enfront de la pandèmia, a construir habitatge públic digne i assequible que garanteixi dret a sostre, o a una educació pública de qualitat per a les famílies obreres.

En aquest moment hi ha més raons que mai per defensar una política genuïnament socialista, que no només prengui tots aquests recursos i els posi en mans de la majoria de la societat, sinó que expropiï la riquesa acumulada per aquesta ínfima minoria de plutòcrates nacionalitzant la banca i els grans monopolis. Una política que sens dubte comptaria amb el suport aclaparador de la classe obrera i la joventut. Les conseqüències de no actuar així i que segueixin regint les regles del capitalisme, marcades pel pur lucre privat, i alienes a les enormes necessitats que té la majoria de la societat i al sofriment que pateixen avui milions de persones, només portaran el que ja estem veient: atur, fam, misèria i guerres.

L'experiència d'aquests anys no ha passat en va i s'ha d'expressar inevitablement, demostrant que tots i totes els que hem lluitat sense descans fins fer fora la dreta del Govern tenim la força per a fer realitat les nostres aspiracions, i que aquestes no s'aconsegueixen en despatxos , amb discursos parlamentaris, propaganda buida i demagògia, sinó amb la mobilització més enèrgica i aixecant un programa que qüestioni la desraó del capitalisme.

Necessitem una alternativa revolucionària basada en tota aquesta força per a dur a terme veritables polítiques d'esquerres. Aquesta alternativa és l'únic que pot lliurar-nos de la catàstrofe.

Notes.

1. http://www.contratosdelsectorpublico.es/DocumentosWEB/10NormativaSpain/RDL%20DEFINITIVO%202020-11-17.pdf (Esborrany).

2. Encara que una part dels projectes es justifiquen sota l'etiqueta de la "transició ecològica", el Reial Decret redueix els terminis i disminueix el control i avaluació del seu impacte mediambiental.

3. https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10895757/11/20/Iberia-y-Airbus-buscan-12000-millones-para-renovar-flota-y-volar-con-hidrogeno.html

4. https://cincodias.elpais.com/cincodias/2020/10/16/mercados/1602857625_620802.html

5. https://www.libremercado.com/2020-10-05/pwc-espana-crea-nueva-division-ayudar-empresas-administraciones-conseguir-fondos-europeos-6666563/

6. https://www.vozpopuli.com/espana/gobierno-informacion-privilegiada-consultoras_0_1415859668.html