La política diplomàtica de gestos buits a favor de la pau, una de les habilitats més cíniques de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, fa aigües per tots els seus flancs. Ja és impossible ocultar el rumb decididament militarista, otanista i submís amb l'estratègia imperialista que té el Govern espanyol del PSOE i Sumar.
L'alineament incondicional amb Washington i amb els sectors més bel·licistes de l'OTAN és inqüestionable. Les provocadores declaracions de la Ministra de Defensa Margarita Robles a La Vanguardia, afirmant que "l'amenaça d'un atac de Rússia, fins i tot amb armament nuclear, és total i absoluta" i queixant-se que la població espanyola "no som conscients de l'enorme perill que hi ha en aquest moment" perquè "avui dia, un míssil balístic pot arribar perfectament des de Rússia a Espanya", no són un deliri encara que ho sembli. Són elements d'una estratègia propagandística destinada a justificar les desastroses polítiques de l'imperialisme estatunidenc després del seu declivi en la guerra d'Ucraïna, i destinada a convèncer una bona part de la població que el rumb militarista que ha emprès el govern és desitjable i s'ha de reforçar.
El lucratiu negoci de la guerra, amb el seu ruixat de mort i destrucció, s'ha tornat imprescindible per a l'acumulació de capital en aquest moment històric. Un negoci d'un complex industrial i financer amb un poder colossal, i que continua sent clau perquè EUA defensi el seu malmès i erosionat lideratge mundial davant el desafiament de la Xina i Rússia.
Per això la hipocresia dels governs occidentals és tan menyspreable. Les llàgrimes de cocodril per les víctimes del genocidi sionista a Gaza que aboquen Sánchez, Díaz, i els i les seves ministres, es transformen instantàniament en somriures de satisfacció quan comproven els sucosos dividends de vendre munició al govern assassí de Netanyahu, la promesa de continuar armant fins a les dents el feixista de Zelenski, o la passió amb què el president espanyol celebra el 75è aniversari de la fundació de l'OTAN. I si per seguir amb la farsa cal prometre el reconeixement d'un Estat palestí inexistent i que mai existirà mentre l'Estat sionista no sigui derrocat, es fa sense més problema. Al cap i a la fi la política burgesa és l'art sublim de la mentida.
Suport del govern espanyol als plans de rearmament de l'OTAN
Des de fa mesos l'OTAN i la UE reclamen un rearmament generalitzat. La concreció d'aquests plans bel·licistes ha estat l'aprovació per la Comissió Europea a principis de març de la primera Estratègia Industrial Europea de Defensa, que té com a finalitat no només reforçar la indústria militar, sinó també "integrar la cultura de preparació per a la defensa en totes les polítiques", és a dir, crear un clima de por que faciliti l'acceptació per la població d'aquestes mesures.
El primer pas ha estat, com no, posar a disposició de les empreses del sector de l'armament un programa de finançament de 1.500 milions d'euros. A tot Europa es retalla la despesa social, però per subvencionar els fabricants d'armes tot són facilitats.
El govern de Pedro Sánchez no ha dubtat a col·locar-se al capdavant d'aquest moviment bel·licista. L'Estat espanyol és ja el quart exportador europeu d'armes i el vuitè mundial, i les seves empreses estan fent un excel·lent negoci amb la venda de material de defensa a Ucraïna. És el quart país que més contribueix a les operacions de l'OTAN, i fins i tot un general espanyol està al capdavant de les forces de l'Aliança a l'Iraq. La mobilització atlàntica en suport a Israel compta amb dos vaixells de guerra espanyols i disposa com a punt de recolzament les bases de Rota, Cartagena i, des d'abril de 2023, encara amb Podem al consell de ministres, de Maó a Menorca com a "port amb autorització diplomàtica permanent".
Des del 2019 fins a l'actualitat, el Govern de Sánchez ha compromès més de 82.700 milions d'euros en despesa militar, 20.000 milions més que en l'última legislatura de Rajoy i 40.000 milions més que en la segona presidència de José María Aznar. Des del gener del 2023 fins a l'octubre d'aquell mateix any, el Govern va aprovar despeses militars per valor de més de 22.000 milions d'euros, gairebé set vegades els diners destinats a l'Ingrés Mínim Vital. [1]
Sota els executius "més progressistes de la història d'Espanya" s'ha passat de dedicar a defensa l'1% del PIB el 2020 a l'1,24% el 2023, és a dir, dels 11.240 milions el 2020 als 18.045 de l'any passat. El pressupost del Ministeri de Defensa, que és únicament una part de la despesa militar total, es va incrementar el 2023 un 26,4%.
Però aquestes xifres astronòmiques encara són poc per al govern i la indústria militar, i l'objectiu de dedicar a armament el 2% del PIB anual continua vigent. Per assolir-ho, el govern va aprovar el 2023, anticipant-se a la UE, la seva pròpia Estratègia Industrial de la Defensa que planteja triplicar la inversió en armament i equips militars en sis anys.
Són, sens dubte, excel·lents notícies per als capitalistes espanyols. Si l'any 2023 ja va ser bo per a ells, amb un augment d'un 23,4% dels dividends pagats, gràcies a la despesa militar del govern del PSOE i Sumar aquestes xifres astronòmiques s'incrementaran en els pròxims exercicis.
Però els diners públics que es destinen a armament s'han de retallar d'algun altre lloc, i aquest lloc és la despesa social. Probablement on el contrast entre el malbaratament en despesa militar i les mancances socials es manifesta amb més cruesa és en la política d'Habitatge.
El cost de llogar un pis a les grans ciutats enfonsa centenars de milers de famílies en la pobresa. Si de mitjana el lloguer s’emporta el 40% de l'SMI al conjunt de l'Estat, en ciutats com Barcelona supera el 80% i a Madrid el 70%. El parc d'habitatge social és gairebé inexistent i PSOE i Sumar es neguen a prendre cap mesura efectiva per construir habitatge públic amb lloguers accessibles.
La nova reforma de la Llei del Sòl, lluny de plantejar alguna solució, té com a principal objectiu reforçar la impunitat dels promotors immobiliaris davant l'incompliment de les normatives urbanístiques o ambientals.
Els fets són tossuts: no podem dipositar cap confiança en un govern que ha demostrat fins a la sacietat que treballa en benefici dels capitalistes i a les ordres dels amos imperialistes de Washington. I altres forces polítiques que ja no tenen responsabilitats governamentals però que centren tota la seva estratègia en l'acció institucional tampoc són una alternativa. Moltes de les mesures bel·licistes citades es van aprovar amb Podem ocupant carteres ministerials, i la seva crítica actual, sense assumir cap responsabilitat, només augmenta la seva crisi de credibilitat.
El militarisme és un tret orgànic de la socialdemocràcia. Ho han demostrat històricament en la seva capitulació constant davant la classe dominant, i ho tornen demostrar ara en el seu ardor bèl·lic a Ucraïna, en el seu otanisme i la seva complicitat amb el genocidi sionista.
Aquesta esquerra no és part de la solució sinó del problema.
Els plans de militarització de la societat i l'enduriment de la repressió contra el que la burgesia considera l'enemic interior són una seriosa amenaça. Per això és hora de prendre partit. Si vols lluitar contra la guerra i el militarisme uneix-te als comunistes revolucionaris. Organitza’t a Esquerra Revolucionària!
