Amnistia fiscal. Així lluita la dreta contra el frau
Per als ingressos es preveu un augment del 4,3% sobre el recaptat el 2011. Una de les mesures estavella és una amnistia per al diner negre, que es podrà “blanquejar” durant un any pagant un 10% amb garanties que no se sancionarà. Mentre al que paga impostos se li augmenten, als grans defraudadores se'ls perdonen. El govern pretén recaptar 2.500 milions amb aquesta mesura, però fins i tot és dubtós que ho aconsegueixin. L'amenaça que després s'endurirà la lluita contra el frau no és creïble quan pràcticament es congela la plantilla dedicada a la inspecció (es cobrirà un 10% de les jubilacions).
A més de la pujada de l'IRPF decretada al gener, un impost que paguen fonamentalment els assalariats, augmenta l'impost sobre el tabac, que també pagaran per igual els fumadors pobres i els rics.
El govern ens ha volgut convèncer també que les grans empreses pagarien més per l'Impost de Societats en eliminar algunes deduccions. La veritat és que la pròpia premsa burgesa estava espantada per l'enfonsament d'un impost que es pagava “a la carta” gràcies a les successives deduccions introduïdes, però per posar-nos en perspectiva, podem comparar la recaptació prevista, de 19.000 milions, amb els 20.000 de 2009, ja en plena crisi, o els 44.000 el 2007. Encara que els beneficis empresarials globals ja estan al mateix nivell d'abans de la crisi, la recaptació per aquest impost està en menys de la meitat.
Es produeix un augment brutal de les taxes judicials, especialment per qui tingui la “gosadia” de recórrer la decisió d'un jutge. La guinda del pastís de la reforma laboral és que les taxes per apel·lar una decisió social passen de 0 a 500 euros.
Despeses: la política social és un balafiament per a la dreta
El projecte de pressupostos mostra quin era el “balafiament” que pretenia reduir Rajoy. Així, es redueixen les ajudes a l'accés a l'habitatge (42%), a la dependència (s'elimina totalment la part estatal); el pressupost d'Educació i Cultura es redueix un 21,2% i el de Sanitat i Serveis Socials un 13,7%.
Els suposats programes d'inversió que farien que les retallades no afectaran al creixement també apareixen als Pressupostos dels ministeris inversors per excel·lència: Foment (34,6%), Indústria (31,9%) o Agricultura (31,2%) són els que més retallades sofreixen.
Els estrangers no compten per a Rajoy (excepte si són banquers): es redueix el pressupost per a cooperació a la meitat, la qual cosa suposa un cop mortal, i s'elimina el programa d'integració per a estrangers del Ministeri d'Ocupació.
També demostra Rajoy aquesta preocupació pels aturats que suposadament el va portar a decretar la reforma laboral. La despesa del Ministeri d'Ocupació baixa un 7,4%, però no perquè els aturats trobaran aquest treball que els va prometre (de fet es preveu que es destrueixi entre mig i un milió d'ocupacions el 2012) sinó perquè molts esgotaran les seves prestacions i les polítiques actives ocupació disminueixen un 21,2%.
No tot es retalla
Si veiem les despeses per concepte hi ha dues partides que creixen. En primer lloc personal, un 1%, però això es deu a les pensions de funcionaris jubilats (faltaria que no els paguessin la pensió). Per al personal actiu es redueix la despesa un 2,6% precisament a causa que no es cobriran les jubilacions. La rebaixa de sous es queda per més endavant.
Però hi ha una altra partida que creix, i és la destinada al pagament d'interessos del deute públic, que augmenta un 5,3% fins a gairebé 29.000 milions. Com veiem, sí hi ha diners per als grans banquers i especuladors.
A més, encara que la reducció mitjana per ministeri és del 17%, hi ha alguns para els que la retallada és menor... Efectivament, l'aparell repressiu, els ministeris d'Interior (4,3%), Justícia (6,3%) (encara que com hem vist, es disminueix l'aportació estatal i s'augmenten les taxes) i Defensa (8,8%) són els que menys disminueixen la seva despesa, els que no són despeses inútils per a la dreta.
Bestreta de nous atacs
Els Pressupostos tenen premisses si més no discutibles, com una caiguda de l'economia espanyola de l'1,7%, que pot ser molt major obligant a noves retallades. A més, hi ha multitud de possibles esdeveniments (crisi immobiliària, recessió a Amèrica Llatina, rescat de Portugal) que podrien obligar a la burgesia a rescatar la comatosa banca espanyola, i tots sabem de la butxaca de qui traurien aquests diners.
A més de la retallada en la despesa estatal, els plans de la dreta inclouen una nova reducció de l'1,5% del PIB en la despesa autonòmica, on apareixen serveis fonamentals com a sanitat i educació, la qual cosa augura nous atacs. I no oblidem que pel 2013 queda un nou ajust de més de 25.000 milions, que caldrà augmentar amb partides excepcionals d'aquest any que no es repetiran, com els 2.500 milions de l'amnistia fiscal.
L'anàlisi dels Pressupostos sempre revela, més enllà del discurs demagògic, quins són les prioritats reals d'un govern, i en aquest cas és clar l'escenari que prepara la dreta: menys despesa social, enfonsament de la inversió productiva i manteniment de les polítiques repressives per enfrontar a “l’enemic”: saben que no ens quedarem aturats.
