Les retallades als serveis públics
En sanitat les retallades pressupostàries han estat brutals: entre 13.000 i 20.000 milions d'euros des de 2009. Això ha suposat tancaments de plantes hospitalàries, quiròfans, consultes, punts d'atenció continuada, etc., i la no cobertura de les jubilacions, baixes i suplències ha donat com a resultat 55.000 treballadors menys. A això cal sumar la introducció del copagament farmacèutic per als pensionistes i la fi de la universalitat de l'assistència, que ha exclòs de la sanitat pública a immigrants sense papers, joves o aturats de llarga durada. Sense oblidar que ha continuat la privatització dels serveis sanitaris, entre ells les derivacions a centres privats de proves diagnòstiques, consultes i intervencions quirúrgiques, i les denominades unitats de gestió clínica o els contractes de gestió.
En educació, amb 7.000 milions retallats i més de 60.000 treballadors menys (entre professorat i personal no docent), cal afegir la imposició de la LOMCE, que de consolidar-se suposarà el principi de la fi de l'educació pública tal com la coneixem, i obrirà la porta a la privatització de l'educació en tots els seus trams.
Pel que fa a les persones dependents, el PP va retallar més de 2.000 milions per a la seva assistència, i actualment acumula una llista d'espera de més de 400.000 persones. El maltractat "Estat del Benestar" que gaudíem en l'Estat espanyol ha sofert un assetjament permanent per part del govern de la dreta, en benefici, això sí, dels interessos econòmics de la banca, grans empreses, col·legis privats, etc.
L'atac a les condicions laborals
La nefasta reforma laboral de 2012 ha causat estralls entre els treballadors, estès la precarietat fins al punt que, a dia d'avui, més del 90% de l'escassa ocupació creada té caràcter temporal. Els salaris han caigut més d'un 25%, la qual cosa suposa que un 34% dels treballadors guanya menys del salari mínim (645 euros) i un altre 46% està per sota dels 1.000 euros mensuals.
I mentre el 50% dels joves no tenen ocupació i l'atur de llarga durada (11,4%) s'ha convertit ja en estructural, el govern ha retallat un 30% el pressupost per a la cobertura de desocupació i endurit les condicions per percebre-la. En l'actualitat, set de cada deu aturats no cobren cap ajuda. L'augment de la tarifa elèctrica, l'IVA, etc., són d'altres atacs al poder adquisitiu de la immensa majoria, que ha agreujat una situació en la qual la pobresa energètica aconsegueix ja els cinc milions de llars, i la pobresa infantil es dispara fins al 30%.
No obstant això, en aquests anys de crisi atroç, no a tots els ha anat malament amb el govern del PP. L'Estat espanyol és el segon país on més ha crescut la desigualtat, i mentre la pobresa es dispara, vint multimilionaris posseeixen una cinquena part de la riquesa del país i les grans empreses tornen a exhibir xifres rècord de beneficis.
Un llegat de corrupció
Per no parlar dels innombrables casos de corrupció (Gürtel, Púnica, Taula, Nóos, Brugal, Bárcenas...) que arriben a cada racó del PP, des de la direcció nacional fins a regidors, diputats autonòmics, alcaldes i alcaldesses, presidentes regionals, tresorers, gerents. Els hereus polítics de la més rància tradició franquista s'han comportat durant anys com una autèntica trama organitzada per al saqueig de les arques públiques. El funcionament de la màfia pepera és sempre igual, i compartit amb altres formacions (vegeu Convergència a Catalunya): contractes i concessions públiques amanyades, comissions il·legals, i blanqueig del diner negre acumulat. Un negoci pròsper basat en la complicitat de les grans empreses i multinacionals que liciten l'obra pública, i en la impunitat que permet el control de nombrosos ressorts del poder polític i judicial.
Menys drets democràtics, més repressió política
Davant l'evident descontentament social que les seves polítiques han generat, al PP no li ha tremolat la mà a l'hora de cercenar drets democràtics, fonamentalment a través de la reforma del Codi Penal i de la infame Llei de Seguretat Ciutadana, la famosa Llei Mordassa. Com a resultat de tot això, centenars d'activistes es troben complint penes de presó o a l'espera de judici pel mer fet de destacar-se en la lluita social i sindical, quelcom inèdit des de la caiguda de la dictadura.
I quina és la perspectiva per a aquesta legislatura? De moment, la Comissió Europea ha exigit una nova retallada de 10.000 milions per als propers dos anys, la qual cosa significa nous atacs als serveis públics bàsics, augment de l'IVA, retallada de pensions, etc.
Amb aquest panorama, el patètic argument del PSOE que faran una "oposició dura" ha passat de ser un acudit dolent a una broma cruel. Amb la seva abstenció, el PSOE no només es fa còmplice dels atacs i retallades que pretenen infligir-nos en els propers mesos i anys, sinó que s'encadena fatalment al carro del PP i, per evitar aquestes temudes noves eleccions, no tindrà més opció que recolzar, en allò substancial, la política de la dreta: una política al servei de les grans empreses i els poders financers contra la majoria de la societat.
