La classe obrera necessita un programa revolucionari

A pesar de les enèrgiques crides a la calma per part de tots els actors polítics i econòmics de la burgesia mundial, de la injecció de liquiditat, de la rebaixa dels tipus d'interès als EUA i a Europa i de les garanties donades als dipòsits bancaris per part de la Banca Britànica per a evitar un col·lapse bancari, les perspectives per a l'economia mundial segueixen sent fosques. El nerviosisme, la desconfiança i la incertesa s'han instal·lat amb força en el món de les finances. Cap economista seriós sosté la tesi d'una crisi limitada a les hipoteques i als EUA. Tots els organismes de previsió econòmica s'han vist obligats a reconèixer, com a mínim, que l'economia mundial es veurà afectada negativament en els pròxims anys.

Repressió a les esquerres, impunitat per a la dreta

El passat 13 de setembre diverses organitzacions independentistes d'esquerres van convocar a Girona una manifestació unitària contra la presència dels monarques a la ciutat. Al final de la manifestació es van cremar fotografies del rei i la reina. Una vegada identificats els presumptes autors van ser cridats a declarar a l'Audiència Nacional. Arran d'aquest fet s'ha desencadenat una onada de repudi cap a la monarquia (amb noves manifestacions i cremes de fotografies) i contra l'evident doble tracte de la "justícia" que no dubta d'atacar qualsevol expressió de l'esquerra mentre dóna total impunitat a la dreta i els feixistes.

Comunicat del Sindicat d'Estudiants sobre l'escalada repressiva contra els drets democràtics.

 Prou privilegis medievals! Acabem amb la monarquia!
Prou repressió! Llibertat d’expressió!
Retirada dels càrrecs oberts contra els processats independentistes!

L'última edició de la revista El Jueves ha estat segrestada per ordre del jutge del Olmo. La reacció està envalentida i ataca els nostres drets democràtics.
L'esquerra ha de respondre.

“¡ETA, escucha, así es como se lucha!”, una de les consignes cridades amb més força.   

La multitudinària manifestació de l'esquerra celebrada a Madrid el dissabte 13 de gener constitueix un punt d'inflexió en la situació política a l'Estat espanyol. Per primera vegada des de la caiguda de la dictadura no es produeix la “unió sagrada” entre dreta i esquerra davant un atemptat d'ETA. Els treballadors i joves més conscients no podem més que alegrar-nos d'aquest fet perquè en la pràctica aquesta unitat només ha servit per a retallar els drets democràtics de la immensa majoria de la societat sense que servís per a avançar ni un mil·límetre en la solució d'un problema fonamentalment polític com és la qüestió nacional basca.