uneteMovilmex 01


La Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics, aprovada durant l’anterior govern del Partit Popular, és una de les principals proves del caràcter profundament antidemocràtic de l’Estat burgès.

 

D’acord amb l’article 1 d’aquesta llei, “només els espanyols podran crear lliurement partits polítics”, quedant exclosa per tant tota la població immigrant de la iniciativa política, que en canvi sí contribueix al finançament de l’Estat burgès a través del pagament d’impostos i la creació de riquesa amb el seu treball. Tampoc podran promoure partits polítics aquells que “hagin estat penalment condemnats per associació il·lícita, o per algun dels delictes greus previstos en els Títols XXI a XXIV del Codi Penal”, entre els quals es troben els delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics, dels que tot sovint s’acusa a activistes d’esquerres quan són detinguts a manifestacions, i dels que en molts casos resulten condemnats amb l’únic testimoni de la policia.

 

 Un dels requisits exigits als partits per presentar candidats és la seva inscripció al Registre de Partits Polítics, establint-se a l’article 5 de la Llei que es suspendrà el termini d’inscripció quan “de la documentació presentada es dedueixin indicis racionals en relació amb la il·licitud penal del partit”, posant-lo el Ministeri de l’Interior en coneixement del Ministeri Fiscal, i només reemprenent-se el termini per a la inscripció quan el Ministeri Fiscal torni al Ministeri de l’Interior “comunicació fonamentada en la no apreciació de motius suficients d’il·licitud penal o fins que el Jutge Penal resolgui sobre la procedència de la inscripció”, podent-se impedir així “cautelarment” que un determinat partit pugui presentar-se a unes eleccions, i atorgant-se a l’Administració facultats per impedir o retardar la constitució del mateix.

 

Els innombrables supòsits de la llei 

 

L’article 9 estableix les causes per il·legalitzar un partit polític, havent-hi prou amb que desenvolupi una activitat que vulneri els principis democràtics, entre d’altres, a través d’alguna de les següents conductes, realitzades de forma reiterada i greu :«Vulnerar sistemàticament les llibertats i drets fonamentals, promovent, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l’exclusió o persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual”. No haurien de ser il·legalitzats els partits que participen a guerres imperialistes i genocides com la de l’Iraq, on fins a la data d’avui hi han mort més de mig milió de civils ? És que potser els atemptats contra la vida duts a terme amb armament pesat i bombardejos massius no s’han de tenir en compte ?« Fomentar, propiciar o legitimar la violència com a mètode per a la consecució d’objectius polítics o per fer desaperèixer les condicions precises per a l’exercici de la democràcia, del pluralisme i de les llibertats polítiques”. No és això el que fan els governs imperialistes a l’Iraq, l’Afganistan, Haití, Veneçuela o Cuba? No és aquest el fonament mateix sobre el que s’assenta la violència organitzada que exerceix l’Estat burgès amb la finalitat de la consecució dels objectius polítics de la burgesia? S’entén per la Llei de Partits que concorren alguna de les circumstàncies esmentades quan es produeixi la repetició o acumulació d’alguna de les conductes següents:

 

“Donar suport polític expressament o tàcitament al terrorisme, legitimant les accions terroristes per a la consecució de fins polítics al marge dels canals pacífics i democràtics, o exculpant i minimitzant el seu significat i la violació de drets fonamentals que comporta”. Què s’entén per suport tàcit al terrorisme? El que va manifestar Aznar quan va dir que no es podia defensar que existissin causes al fenòmen terrorista? Intentar comprendre els fenòmens terroristes et converteix en terrorista?

 

“Acompanyar l’acció de la violència amb programes i actuacions que fomenten una cultura d’enfrontament i confrontació civil lligada a l’activitat dels terroristes, o que persegueixen intimidar, fer desistir, neutralitzar o aïllar socialment a qui s’oposa a aquesta”. Ha d’incloure’s la lluita de classes dintre del concepte de cultura d’enfrontament i confrontació civil? Fomenten les vagues i la lluita sindical la confrontació civil? Són terroristes els milers de manifestants que van sortir al carrer contra la intervenció imperialista a l’Iraq?

 

“Col·laborar habitualment amb entitats o grups que actuen de forma sistemàtica d’acord amb una organització terrorista o violenta, o que amparen o donen suport al terrorisme o als terroristes”. Fins a on s’estén la col·laboració? Són terroristes els que donen suport a la derogació de la Llei de Partits o a l’apropament dels presos al País Basc? Són terroristes els que donen suport a la resistència dels pobles de l’Iraq, l’Afganistan, Haití o Palestina contra l’ocupació imperialista?

 Des dels mitjans de comunicació burgesos, els experts de la burgesia han reconegut obertament que l’única finalitat de la Llei de Partits és neutralitzar a l’esquerra abertzale, fins i tot dient que aquesta Llei podria ser abolida en el moment que Batasuna condemnés la violència. D’acord amb els teòrics del Dret burgès, una de les principals garanties de l’Estat de Dret és la generalitat de la llei, quedant prohibida l’elaboració de lleis ad hoc, és a dir, lleis adreçades contra un determinat grup de la població, pròpies de règims feixistes. En el cas present resulta evident com la teoria de l’Estat de Dret, tan meticulosament construïda per justificar en clau democràtica l’explotació capitalista i el domini de la classe burgesa, és intrascendent per a una burgesia que aprofita qualsevol oportunitat per retallar els drets democràtics, entre d’altres coses, en previsió d’un futur incert en que l’agreujament de la lluita de classes posi en perill els seus interessos materials com a classe dominant.