Un 8 de març amb una força impressionant i desbordant. En desenes de ciutats des de Catalunya a Andalusia, des d'Euskal Herria a Madrid, del País Valencià a Astúries, Galiza, Aragó i a la resta de territoris, més de 100.000 joves hem omplert carrers i places, amb les nostres banderes morades, vermelles i moltes pancartes, en les manifestacions convocades pel Sindicat d'Estudiants, Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària. El feminisme de classe i anticapitalista ha mostrat el seu múscul i el suport massiu que ha conquerit entre el jovent.
A Barcelona i Tarragona més de 7.000 joves cridant contra el genocidi a Gaza i en solidaritat amb les nostres germanes palestines, amb un missatge antifeixista contra la transfòbia i afirmant de nou que “Els carrers seran sempre nostres!!” Igual que a Madrid, amb més de 10.000 en manifestació des de la Puerta del Sol fins al Ministeri de Justícia. A Bilbo una multitudinària manifestació amb més de 10.000 joves denunciant el PNV i la seva política repressiva, a la ultradreta negacionista i el postureig feminista de les ministres trànsfobes del PSOE. Milers més a Donosti, Gasteiz i Iruñea, milers a Oviedo i Gijón corejant ¡Sola, borracha, quiero llegar a casa!
A València, Elx, Alacant i Castelló una altra marea humana de desenes de milers aplaudint cada ¡aquí estem les feministes! A A Corunya i Ferrol, malgrat el vent i la pluja, una ràbia aclaparadora. A Màlaga, Sevilla, Huelva, Cadis i Jaén, el jovent demostrant que no farem ni un pas enrere contra la violència masclista. El mateix a Santander, Àvila, Saragossa, Palència i moltes altres ciutats i localitats.
En totes les marxes el primer que hem deixat clar és que dediquem aquest 8 de març al poble palestí, a les seves dones, homes, nens i nenes, que estan sent exterminats i condemnats a la fam. Avui ha estat un crit de guerra contra l'Estat sionista, contra la complicitat de l'imperialisme occidental i també del Govern espanyol en aquesta massacre. Gaza, aguanta, el món s'aixeca!
Unes manifestacions que tornen a demostrar que estem fartes que la xifra d'assassinades cada any sigui més gran. Fartes de la violència sexual i les manades. Fartes d'aquesta justícia franquista, patriarcal i classista, que tots els dies tracta de colpejar-nos amb sentències aberrants. Estem furioses perquè mentre nosaltres posem les mortes, Vox i el PP insisteixen en el seu discurs negacionista i masclista contra les dones i el col·lectiu LGTBI, es mofen del feminisme, perpetuen la cultura de la violació i retallen tots els nostres drets allà on governen.
Aquests reaccionaris milhomes s'han endut altre cop una lliçó de dignitat des dels carrers: no acceptem les seves humiliacions ni el que el seu sistema té reservat per a les dones. El feminisme serà antifeixista o no serà!
Però també hem alçat la nostra veu per enviar un missatge al Govern central, al PSOE i els seus aliats. El vostre "feminisme" no ens representa. Els qui han retallat la Llei del Només Sí és Sí votant amb la dreta la seva derogació, els qui han fet tot el possible perquè la llei Trans no tiri endavant i ara col·loquen reconegudes trànsfobes al capdavant del Ministeri d'Igualtat i l'Institut de les Dones, les quals impedeixen que existeixi l'educació sexual inclusiva als centres d'estudi... Totes aquestes ministres i exquisides representants del feminisme de saló, que es fotografien amb banqueres, amb empresàries, amb dirigents que criden al militarisme i la guerra, i que clamen perquè es trenqui aquest sostre de vidre que els permeti compartir el poder amb els seus semblants homes i defensar el capitalisme criminal, poden dir que defensen els drets de les dones, però és pura hipocresia.
Avui sí que hem lluitat pels nostres drets, de la millor manera que sabem, de la manera més efectiva: omplint els carrers. Perquè sí. Som feministes revolucionàries, antifeixistes i anticapitalistes. Perquè aquest sistema és el problema i hem d'organitzar-nos per acabar amb ell.
No pararem fins que totes siguem veritablement lliures. És el moment de l'organització i la lluita. Com hem dit avui: necessitem construir una organització de combat i acció a cada centre d'estudi, a cada barri i ciutat. Per això us animem que la ràbia que sentim cada 8M es converteixi en organització conscient, i que construïu amb nosaltres Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària.
Aquesta tarda tornem. Que la veu de les dones treballadores i joves ressoni amb força! No ens pararen. Força les que lluitem! Visca el feminisme de classe i combatiu!
