Aquesta setmana publiquem el pròleg del llibre "Euskal Herria y el socialismo" d'Alan Woods i Eloy Val. Els autors han fet un anàlisi històric de la qüestió nacional des d'un punt de vista marxista, o sigui, des del punt de visa dels interessos de la classe obrera, una perspectiva que pràcticament ningú ha tingut en compte a l'hora d'analitzar el conflicte. Creiem que és un llibre fonamental per a comprendre l'actual situació a Euskal Herria, però també a Catalunya i Galícia, així com altres llocs del món on sota el capitalisme l'opressió nacional i social s'ha convertit en crònica. Al final de l'article hi ha l'adreça d'internet on podràs baixar-te el llibre complert gratuït. També el pots adquirir al Casal Marxista de Barcelona, a la Fundació F.Engels o sol.licitant-lo al nostre e-mail de contacte.

Cap privilegi per a cap nació!
Cap privilegi per a cap llengua!
Cap opressió, cap injustícia cap a la minoria nacional!
Heus ací el principi de la democràcia obrera.

Lenin

La qüestió nacional representa un problema endèmic per a la burgesia espanyola, que ha estat i és incapaç de satisfer l’ànsia de llibertat d’importants sectors de la intel•lectualitat, les capes mitjanes, la classe treballadora i la joventut de les nacionalitats històriques que componen l’Estat espanyol.

La classe dominant espanyola, a través dels mitjans de comunicació, ha donat a conèixer a l’opinió pública d’altres llocs del món una imatge distorsionada de la lluita del poble basc pel seu alliberament, reduint-la a un moviment on els únics protagonistes han estat les bombes i els atemptats. I, contràriament, sempre han ocultat l’acció de la classe obrera i la joventut, que fou i segueix sent la principal força motriu en la lluita per la defensa dels drets democràtics.

Com Euskal Herria, es troben Galícia i Catalunya. La burgesia, la dreta política i alguns sectors de les esquerres rebutgen l’existència de nacions dins de l’Estat espanyol i desqualifiquen la defensa del dret democràtic a l’autodeterminació per a les mateixes.

Però la qüestió nacional a l’Estat espanyol ha tingut un desenvolupament històric fins als nostres dies, expressant-se de mil maneres en la vida quotidiana i en la lluita d’un sector important de la classe obrera i la joventut, que ha demostrat estar disposada a defensar, fins i tot amb la seva vida, el seu dret a existir com a poble i com a nació. En el cas concret d’Euskal Herria, centenars de militants d’ETA i de l’esquerra abertzale omplen les presons dels Estats espanyol i francès per lluitar per la independència. S’estigui o no d’acord amb ells i amb el mètodes que han utilitzat, aquesta lluita perdura i forma part d’una realitat complexa que és necessari reconèixer per a poder transformar-la.

Aquest llibre veu la llum en un moment que alguns han qualificat d’històric. Amb aquesta convicció, l’esquerra abertzale ha fet la proposta d’Anoeta, que contempla la formació d’una mesa de negociació entre tots els partits polítics bascos sense exclusions i una altra entre ETA i el Govern espanyol per a parlar exclusivament d’armes, presos i víctimes del conflicte. El govern del PSOE ha recollit el desafiament, portant al Parlament espanyol les condicions per a iniciar aquestes converses. Tal negociació, encara que compta amb la dura oposició de la dreta espanyola, és considerada positiva pel 65% de la població de l’Estat. Exceptuant el PP, que insisteix en aprofundir la repressió mitjançant detencions i il•legalitzacions fins acabar amb ETA i la seva base social, la gran majoria opina, però, que en aquests moments la política ha de substituir les armes.

A l’altre extrem, ETA ha expulsat de l’organització a varis dirigents històrics presos per reclamar l’abandonament de la lluita armada i la substitució per la lluita política i de masses. Sens dubte, la veu i el futur dels presos polítics bascos serà fonamental i es farà sentir; i amb mesures organitzatives difícilment es poden resoldre diferències polítiques. El procés no ha fet més que començar i probablement serà llarg però, en qualsevol cas, l’interès per comprendre on estem i cap a on anem és cada cop més gran. Moltes famílies basques que durant dècades ho han donat tot demanen claredat, de la mateixa manera que molts joves senten la necessitat de respostes clares: amb qui anem i cap a quina direcció.

També a la resta de l’Estat es necessari combatre amb arguments el verí xovinista espanyolista, que ha estat introduït en grans dosis durant els últims vint anys entre la classe obrera no sols per la dreta, també pels sectors de l’esquerra reformista que ha claudicat davant el nacionalisme espanyol.

Aquest llibre tracta d’aportar un enfocament que pràcticament ha restat inexistent en el debat polític: el punt de vista de classe. Es tracta d’intentar cobrir la necessitat d’analitzar la qüestió nacional des del punt de vista de la classe obrera, que per al marxisme és la protagonista del canvi social. I encara que alguns cops la crítica serà dura, esperem que aquestes reflexions ajudin almenys a tenir una visió de conjunt, amb la intenció d’avançar, lluny de la desqualificació i de l’ànim de donar lliçons a qui amb grans sacrificis fan de la lluita per la llibertat i el socialisme la causa de la seva existència.

Aquest llibre està escrit des d’una perspectiva marxista. El marxisme és, sobretot, un mètode d’anàlisi de la realitat i del desenvolupament històric. Aquest mètode – el materialisme dialèctic- estudia els processos socials en el seu esdevenir com producte de la lluita de classes. Per això ens cal remuntar des dels orígens de la qüestió nacional fins a l’actualitat i comprendre el caràcter de l’època en que es lliura aquesta lluita.