Els resultats de les eleccions a Turíngia i Saxònia han suposat un veritable xoc per a la classe treballadora i la joventut, i un seriós advertiment. En ambdues conteses, l’extrema dreta de l’AfD ha superat amb escreix els partits que conformen el govern central (SPD, Verds i els liberals del FDP), aconseguint el 30,6% a Saxònia –la segona posició a tan sols 1,3 punts de la CDU–, i guanyant les eleccions a Turíngia amb el 32,8% dels vots. En aquesta última regió, a més, el candidat del partit, Björn Höcke és un representant de l'ala obertament feixista del partit. Amb aquests resultats, l'extrema dreta ha aconseguit les seves millors xifres des de l'any 1931, quan el partit nazi va començar el seu ascens electoral.
Com hem arribat a aquesta situació?
En total, la CDU i l’AfD han aconseguit una majoria absoluta amb el 62,5% i 1.468.490 vots a Saxònia, enfront dels 312.969 vots, el 13,3%, de l’SPD, els Verds i l’FDP, i el 56,45% i 681.845 vots a Turíngia, enfront dels 124.959 vots, el 10,4%, dels partits governamentals. DIE LINKE (“L’Esquerra”), que va guanyar les últimes eleccions a Turíngia i liderava el govern, ha perdut més de la meitat dels seus vots, passant del 31% al 13,1% a Turíngia i del 10,4% al 4,5% a Saxònia, mentre que la BSW (Aliança Sahra Wagenknecht), escindit de DIE LINKE, ha obtingut un relatiu èxit electoral amb un 15,8% a Turíngia i un 11,8% a Saxònia. Tot això amb una participació rècord del 73,6% a Turíngia, 8,7 punts més que en 2019, i del 74,4% a Saxònia, 8,2 punts més que en 2019.
La coalició governamental formada per l’SPD, els Verds i l’FDP ha estat durament castigada. Uns resultats que tornen a posar sobre la taula la possibilitat d'un avançament electoral a nivell federal, nacional, tal com ha tornat a exigir la CDU davant les dificultats per a elaborar un nou pressupost.
Tot això se suma a una situació en la qual la mobilització als carrers està augmentant però sota la creixent i preocupant influència de l'extrema dreta entre sectors de la joventut i la classe treballadora, havent obtingut l’AfD a Turíngia un 39% dels vots entre els menors de 24 anys i un 51% entre les persones en una “situació econòmica precària”[1]. Això no és cap detall i ha de prendre's molt seriosament. Aquesta realitat, al mateix temps, genera temors entre sectors claus de la patronal i el gran capital, davant la inestabilitat i incertesa que pot acabar generant-se[2].
Aquests esdeveniments estan directament relacionats amb la greu crisi que travessa el capitalisme alemany, les seves institucions i les seves organitzacions polítiques tradicionals, especialment l'esquerra reformista. Una crisi alimentada per les polítiques racistes de l’SPD i els Verds plantejant més deportacions després de l'atac a Solingen, legitimant i encoratjant així a l'extrema dreta; per la seva propaganda pro OTAN, la seva histèria bel·licista i les seves polítiques ultramilitaristes; i pel seu entusiasme a armar Netanyahu fins els dents perquè continuï el genocidi a Gaza. I el mateix podem dir respecte a DIE LINKE i el seu suport al genocidi sionista, o respecte la nova formació nacionalista “d'esquerra” de Sahra Wagenknecht, la BSW, i la seva propaganda racista antiimmigració.
Al mateix temps, la CDU, que ha obtingut bons resultats, s'enfronta a una situació complicada, en haver de triar entre una aliança amb el partit de Sarah Wagenknecht i DIE LINKE, o amb l’AfD, trencant l'acord no escrit d'excloure l'extrema dreta de qualsevol govern. Dins del partit ja s'han alçat diferents veus a favor de normalitzar les relacions amb l’AfD, com ocorre a la UE i en molts països europeus, explicant que formar governs amb BSW i DIE LINKE seria un suïcidi per a la CDU i un regal per a l’AfD. I no els hi falta raó. Una altra cara de la profunda crisi que afecta la democràcia burgesa a la principal nació europea.
Decadència del capitalisme alemany i creixent crisi social a l'Est
Òbviament, allò que ha impulsat aquests resultats és la profunda crisi del capitalisme alemany. Al mateix temps que el conflicte interimperialista està accelerant a marxes forçades aquesta decadència, això ha suposat que un sector de la classe capitalista recorri cada vegada més a respostes autoritàries i nacionalistes enfront d'aquesta crisi.
Una realitat que es combina amb el creixent empobriment de sectors de les classes mitjanes i de la classe treballadora, que des de fa temps han estat abandonats pel reformisme.
A l’Alemanya de l'Est, la decadència del capitalisme ha adquirit formes molt serioses: la situació de les classes mitjanes, que en general són més reduïdes que a Occident, s'ha tornat encara més precària. Segons les dades del Panell Socioeconòmic, la riquesa mitjana heretada a l’Alemanya de l'Est és menys de la meitat de la d'Alemanya Occidental, 15.000 euros enfront de 50.000 euros[3], que posa en evidència una major precarietat i inestabilitat financera entre aquestes capes.
El mateix es pot dir d'importants sectors de la classe obrera, que es fan cada vegada més eco de la demagògia de l'extrema dreta. Per exemple, les sancions contra Rússia en el marc de la guerra d'Ucraïna i la política de desindustrialització han soscavat encara més la base econòmica d'importants regions d'Alemanya de l'Est, com Lausitz, on des del 1989 s'han perdut 180.000 llocs de treball en el sector energètic i es preveu que els últims 8.000 se suprimeixin d'aquí al 2038[4]; o a Schwedt i els seus voltants, on s'estan eliminant nombrosos llocs de treball a causa de la finalització de la cooperació amb Rússia en el sector energètic.
A més, res ha canviat pel que fa a la greu destrucció d'infraestructures fruit de la destrucció criminal de la RDA en 1989. La mitjana d'hores de treball continua sent superior a la d'Alemanya Occidental, les pensions són un 11% inferiors i l'Estat social es desintegra a un major ritme que a la resta del país. Aquestes eleccions posen en evidència de forma més clara els greus perills que enfrontem, ja que la crisi del capitalisme continuarà aprofundint-se.
La fallida de DIE LINKE
Però tot això no pot ocultar el complet fracàs de l'esquerra reformista i de les seves polítiques procapitalistes, xovinistes i militaristes. DIE LINKE ha estat al capdavant del govern de Turíngia durant deu anys, des del 2009 fins al 2019, així com al govern de Brandenburg, on se celebraran eleccions el proper 22 de setembre amb una nova possible victòria de l’AfD.
Però, malgrat tot, res no ha canviat per a la classe obrera. A Turíngia, sota el govern de DIE LINKE, la pobresa infantil ha passat en els últims deu anys d'un 18% a gairebé un 25%. A Brandenburg, el govern –amb la participació de DIE LINKE– ha dut a terme retallades de llocs de treball en el sector públic, ha donat suport a la construcció de l'aeroport BER, que ha dilapidat els impostos públics en benefici d'un grapat d'empreses capitalistes, i ha dut a terme un programa de retallades públiques a les universitats com a part de la seva política d'estabilitat pressupostària, és a dir, de retallades capitalistes.
Al marge dels seus discursos sobre algunes petites reformes, que sovint s'han quedat en lletra morta, DIE LINKE ha donat el seu suport a totes les polítiques criminals de la burgesia i la socialdemocràcia alemanya, com la guerra de sancions contra Rússia, obeint a l'amo estatunidenc; la guerra a Ucraïna i el seu complet suport al govern corrupte de Zelenski, ple d'elements nazis i d'extrema dreta; i el suport fanàtic al genocidi sionista a Palestina, atacant els drets democràtics i el moviment de solidaritat amb Palestina i Gaza, prohibint manifestacions, detenint a activistes per portar una bandera palestina o per corejar lemes com "Des de riu fins a la mar, Palestina vencerà", clausurant congressos i reunions públiques o il·legalitzant organitzacions de solidaritat amb Palestina com Samidoun al parlament nacional juntament amb l’SPD, la CDU, l’FDP, els Verds... i l’AfD!!
L'ascens de la BSW. El seu programa nacionalista i racista acabarà enfortint l’AfD
Els bons resultats de la BSW, que és proclamat d'esquerres per una part dels seus seguidors i que ha arrabassat més de la meitat de l'electorat a DIE LINKE, podrien interpretar-se com un pas endavant per a l'esquerra. Res més lluny de la realitat. A Turíngia DIE LINKE i la BSW han aconseguit gairebé els mateixos vots que DIE LINKE al 2019, i a Saxònia han aconseguit junts 157.000 vots més, però aquest augment de vots està completament viciat.
La BSW s'ha deixat portar per complet per la lògica de l’AfD. En realitat, no actuen com un contrapès de l'extrema dreta, sinó un factor més que legítima i valida les seves posicions xovinistes, racistes i xenòfobes. La líder del partit, Sahra Wagenknecht, ha repetit la seva demagògia racista en relació amb l'atac a la ciutat de Solingen, explicant que "una vegada i una altra la gent és assassinada per gent que ja no hauria de ser aquí"[5]. Però amb aquest programa no es podrà detenir a l'extrema dreta, com afirmen falsament els seguidors de Wagenknecht, sinó que només ajudarà a encoratjar la demagògia racista i antiobrera dels capitalistes alemanys.
Aquest tipus de política sense principis, que intenta adaptar-se a l'opinió pública capitalista i als mitjans de comunicació burgesos de masses, només genera confusió entre la joventut i la classe treballadora de l'Est, fent que l'extrema dreta pugui guanyar-los més fàcilment per al seu programa i organització.
DIE LINKE, la BSW i els reformistes de l'Est –juntament amb els dirigents sindicals reformistes– han fet el paper d'apaivagar la lluita de classes, establint la unitat nacional amb la patronal i la conservadora CDU, creant la impressió que no hi ha sortida a la crisi capitalista i generant desmoralització.
L'últim, després dels desastrosos resultats a Turíngia i Saxònia, ha estat la disposició manifestada públicament, tant per part de Bodo Ramelow, líder de DIE LINKE a Turíngia, com per Sahra Wagenknecht, a governar amb la dreta de la CDU, demostrant la seva voluntat de mantenir a qualsevol preu les desastroses polítiques capitalistes que ens han portat fins aquí. Aquesta política, sens dubte, només pot ajudar al futur creixement de l’AfD.
Són aquest tipus de polítiques de l'esquerra les que han creat un buit, del qual es beneficia l’AfD difonent la idea que, en lloc d'impulsar la lluita de classes contra els capitalistes, cal impulsar una lluita per a "defensar la nació" en la guerra interimperialista i en la lluita contra la immigració. Un marc ideològic que, en realitat, només beneficia la patronal i els empresaris de cara a augmentar l'explotació de la classe obrera. Un programa propatronal al qual l’AfD no s'hi oposa en absolut. D'aquí la seva oposició constant a l'augment del salari mínim al Parlament nacional o, al juny, la seva exigència per a augmentar les excepcions de cara a no pagar el salari mínim en el sector agrari, responent així a aquestes capes ultrareaccionariès i explotadores de mitjans i petits empresaris que nodreixen gran part de la base electoral de l’AfD.
Davant l'ascens de la ultradreta, construir una alternativa revolucionària de la classe treballadora!
Els resultats electorals a Saxònia i Turíngia, i els possibles resultats catastròfics en les pròximes eleccions a Brandenburg, demostren clarament la incapacitat de les polítiques reformistes per a frenar l'ascens de l'extrema dreta, i la capacitat de la reacció per a penetrar entre sectors de la joventut i dels treballadors amb la seva demagògia. Un seriós advertiment de què és més necessari que mai construir una alternativa revolucionària i de classe per a contrarestar l'ascens del neofeixisme.
Una lluita que no pot basar-se en un programa de reconciliació de classes i de reformes minimalistes, que són precisament les que ens han conduït a aquesta situació, sinó en un programa de lluita seriós de la classe treballadora.
Un programa com aquest ha d'exigir:
- Nacionalització immediata de totes les indústries estratègiques i de la banca i el sector financer sota el control i administració de la classe treballadora.
- Frenar la desindustrialització, impulsant un programa estatal per a reincorporar al treball a tots els treballadors en atur. Salaris dignes i la fi de la precarietat laboral.
- Pla nacional d'expansió de l'assistència mèdica, jardins d'infància, escoles, habitatge gratuït i una xarxa digital en totes les regions, finançat, gravant i expropiant la ingent riquesa que acumulen els empresaris i els capitalistes.
- A baix la guerra imperialista a Ucraïna i el genocidi a Gaza. Prou finançar la indústria militar i l'exèrcit. A baix el militarisme!
- Igualtat de drets per als treballadors immigrants i la fi de totes les lleis racistes.
- Prou d'atemptats contra els drets democràtics! Llibertat d'expressió, manifestació i organització!
- Per l'expropiació de la classe capitalista i la construcció del socialisme!
---
Notes
[1] Thüringen. Landtagswahl 2024
[2] Institut d'Economia de Colònia; "Un gran perill": les associacions empresarials critiquen els èxits de l'AfD i la BSW
[3] Tancar la bretxa de la felicitat tancant la bretxa de la riquesa: el paper de la riquesa en la satisfacció vital entre els alemanys de l'est i de l'oest
