La guerra d'Ucraïna ha posat en evidència les profundes contradiccions que sacsegen el capitalisme global, obrint una crisi política, econòmica i social sense precedents des dels anys trenta del segle passat. Una crisi que els governs faran recaure sobre les espatlles de la classe treballadora i que tindrà enormes conseqüències en la lluita de classes mundial.
Com hem analitzat en declaracions anteriors, la batalla aferrissada que s'està lliurant a Ucraïna va molt més enllà de la invasió militar russa a finals de febrer. En realitat s'ha estat forjant des del 2014 i ha fet un salt qualitatiu fins a enfrontar militarment el règim reaccionari de Putin amb l'imperialisme nord-americà i europeu, i el govern titella de Zelenski.
Com si fos una última oportunitat per restablir la seva posició hegemònica, Biden i la burgesia nord-americana estan posant la UE de genolls perquè accepti la seva agenda militarista. Pretenen empantanar Rússia en una guerra de desgast i que serveixi per contenir l'auge de la Xina. Però aquesta estratègia, que utilitza el poble ucraïnès com a carn de canó sense enviar un sol soldat d'Occident a l’escenari d'operacions, es pot tornar en la seva contra: Ucraïna serà devastada i l'economia mundial patirà un nou descens als inferns.
Així ho reconeixia el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, al Fòrum de Davos: “això va sobre Rússia, però també va sobre la Xina”, plantejant cínicament que “la llibertat és més important que el lliure comerç” i que “ la protecció dels nostres valors és més important que els beneficis”. I ho diu davant dels alts executius i magnats dels principals bancs i monopolis capitalistes occidentals, que s'estan lucrant amb la guerra!
Fa trenta anys, després de la caiguda de l'URSS, l'imperialisme nord-americà, amb l'aplaudiment dels seus aliats europeus, es vanagloriava del triomf del lliure mercat i la derrota del “comunisme”, per a intervenir tot seguit militarment allà on els seus interessos geoestratègics i comercials ho requerien. Una actitud que el va portar a ampliar l'OTAN cap a l'Est europeu absorbint la majoria de les antigues nacions que integraven el Pacte de Varsòvia. Però aquesta actuació impune com a gendarme mundial va experimentar un canvi dramàtic des de la Gran Recessió del 2008, quan la correlació de forces va patir una alteració profunda que s'ha concretat en la irrupció de la Xina com una superpotència. El poderós múscul econòmic del capitalisme d'Estat xinès s'ha traduït en una política imperialista agressiva que disputa cada racó del planeta al gegant nord-americà.
Lenin aclaria el fons d'aquest assumpte en el seu text clàssic sobre l'imperialisme: “El capital financer i els trusts no només no disminueixen, sinó que augmenten les diferències en el ritme de creixement de les diferents parts de l'economia mundial. I un cop ha canviat la correlació de forces, quin altre mitjà hi ha, sota el capitalisme, per resoldre les contradiccions si no és la força bruta? (…) Quin altre mitjà que no sigui la guerra hi pot haver sota el capitalisme per a eliminar les discrepàncies existents entre el desenvolupament de les forces productives i l'acumulació de capital, d'una banda, i el repartiment de les colònies i de les esferes d'influència entre el capital financer, de l'altra?”[1].
La guerra empeny cap a una dura recessió econòmica
La guerra està accelerant la recessió econòmica que ja es coïa a foc lent. Una recessió que no és només conseqüència de la guerra, sinó dels greus desequilibris acumulats durant més d'una dècada i que han esclatat durant els dos darrers anys de pandèmia. I l'esmentada reunió del Fòrum de Davos ha subratllat el pessimisme profund amb què els representants del gran capital internacional afronten el futur. Tot i la propaganda, l'imperialisme nord-americà i la Unió Europea estan mostrant la seva debilitat creixent.
El fracàs de les sancions contra Rússia n'és el millor exemple. Només 40 de 190 països les han aplicat. La mateixa Unió Europea es veu molt limitada per dur-les a terme davant de la negativa oberta d'Hongria i les reserves i vacil·lacions d'altres països a tallar completament amb el subministrament de gas i el petroli russos. L'embargament del petroli acordat a finals de maig exclou el subministrat mitjançant oleoductes, un terç del total, afectant només els enviaments per vaixell. Però la prohibició d'aquests últims, com s'està comprovant als EUA i la Gran Bretanya, no ha impedit que el petroli de Putin acabi als seus ports després de recórrer als “mètodes creatius” de l'economia de mercat[2].
El suport ferm a Rússia per part de la Xina, que es beneficia del subministrament d'energia i matèries primeres barates de Moscou i assoleix dades excel·lents per a la seva economia el primer trimestre de l'any[3], no és l'únic. La demanda de petroli barat per molts altres països, com ara l'Índia[4], fan encara més impotent la política occidental: l'escalada dels preus del petroli accentuada per les sancions permet a Rússia compensar la caiguda de la producció fins a en un terç, especialment mentre mantingui la seva aliança amb l'OPEP que continua resistint-se a les exigències dels EUA d'augmentar substancialment la producció global de cru.
Les previsions fetes per la Comissió Europea que un tall total del gas rus enfonsaria el PIB de la zona euro i dispararia la inflació[5], que ja és del 8,1%, evidencien les serioses limitacions a què fa front l'estratègia dels EUA. Segons l'Associació Alemanya d'Indústries Energètiques i d'Aigua, només el 12,5% del gas natural rus podria substituir-se a curt termini en la indústria del metall, el 7,9% en la indústria en general i només el 4% en la química. D'altra banda, el subministrament d'altres proveïdors, com els EUA, suposarà un increment de preus d'entre el 30 i el 40%, situant la indústria europea, i especialment l'alemanya, davant d'una brutal pèrdua de competitivitat en el mercat mundial respecte de les mercaderies xineses i nord-americanes.
La dinàmica de la guerra i les seves conseqüències econòmiques estan portant a fortes divisions entre els governs europeus, amb Scholz i Macron cridant a no humiliar Rússia i fins i tot assenyalant que Ucraïna haurà de fer concessions territorials. Però també dins la pròpia classe dominant nord-americana la unitat s'està perdent. Un recent editorial del The New York Times advertia de la necessitat de trobar una sortida al conflicte[6] mentre que, en recents declaracions al Fòrum de Davos, l'exsecretari d'Estat Henry Kissinger afirmava que Ucraïna ha de cedir el Donbàs[7].
El que queda clar és que encara que es pugui arribar a algun tipus de treva a Ucraïna, l'enfrontament entre les potències imperialistes continuarà, inclosos nous conflictes militars. Sota el capitalisme en la fase de decadència imperialista, és impossible un desenvolupament harmònic, pacífic i progressista.
Especulació i fam al món: la hipocresia dels capitalistes
La guerra, com abans la pandèmia, està propulsant els beneficis capitalistes a tot el món, que fins al març han batut rècords amb un 11% més que el 2021[8]. A més, l'escalada inflacionista, que empobreix milions de famílies treballadores, suposa guanys caiguts del cel per als grans monopolis de l’energia, l’alimentació i la banca.
El cinisme de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i els governs capitalistes occidentals quan denuncien el règim de Putin com l'únic responsable de la fam al món és infinita. La realitat és que al 2020 la fam ja afligia 811 milions de persones, un 20% més que el 2019. Si de veritat estiguessin preocupats per la fam, els portaveus de la UE i els EUA haurien d'adreçar-se als grans fons d'inversió que fan l’agost especulant a les Borses de matèries primeres de Chicago, Minneapolis o París. És allà on es genera la fam!
Però la situació encara és més sagnant quan aprofundim en les dades. Segons la FAO, la campanya de cereals 2021/22 ha suposat un màxim històric, 2.800 milions de tones. Sumades a l'estoc existent arriben a les 3.626,8 milions de tones, quedant un excedent després del consum de 835 milions. Segons aquest organisme, Ucraïna i Rússia produïren entre març i juny 32,5 milions de tones de blat i blat de moro, “un 6,7% del volum mundial de comerç, un 3,89% dels estocs previstos al final de la campanya i un 2,46% del conjunt de les dues magnituds”[9]. És a dir, un percentatge irrisori de la producció mundial.
Un informe d'IPES Food[10] assenyala clarament què està passant: “Encara que la guerra a Ucraïna ha creat importants interrupcions en el subministrament i la situació continua deteriorant-se, en aquest moment no hi ha escassetat d'aliments a nivell mundial (…) El veritable problema és que la majoria de les reserves de gra del món estan en mans de les grans corporacions, i tenen poc interès a donar a conèixer aquestes existències o alliberar-les mentre els preus continuïn pujant.”[11]
Aquesta és la raó que el 7 de març, just al començament de la guerra, JP Morgan publiqués un informe animant a invertir en fons vinculats al sector agrícola. Només durant la primera setmana de març, les inversions globals van assolir els 4.500 milions de dòlars i els dos principals fons d'inversió agrícoles van rebre 1.200 milions enfront dels 197 milions de tot 2021[12]. El problema no és la guerra a Ucraïna, sinó el control asfixiant de l'economia per part dels grans monopolis i les seves apostes especulatives als mercats de futurs per omplir-se les butxaques.
A baix la guerra imperialista! Ni Putin, ni OTAN, ni Zelenski!
La invasió de les tropes de Putin i l'armament desplegat per l'OTAN destrueixen Ucraïna. És una guerra reaccionària i imperialista pels dos bàndols, en què el govern de Zelenski no lluita per l'alliberament nacional, sinó que actua com un simple contractista de l'imperialisme nord-americà. Tant l'aparell d'Estat i administratiu de Kíiv, com l'exèrcit i l'economia ucraïnesa se sostenen gràcies a una ingent mobilització de recursos militars i financers dels EUA, l'OTAN i la UE.
Aquesta allau de recursos també explica el suposat miracle militar ucraïnès. Des de l'inici de la invasió, el 24 de febrer, aquest ajut s'ha multiplicat a una escala sense precedents: 42.000 milions d'euros per part dels EUA, 15.000 milions de la UE i 7.000 per part d'altres aliats de l'imperialisme nord-americà (Gran Bretanya , Canadà, Japó, Austràlia…). En total, més de 65.000 milions d'euros, el 41% del PIB ucraïnès de l'any 2021! Però aquest suport no és nou. El Pentàgon i l'OTAN porten des del 2014 intervenint obertament a Ucraïna, finançant el seu exèrcit i ensinistrant més de 80.000 soldats[13]. A la pràctica, ja existien bases militars de l'OTAN en territori ucraïnès on s'ha dut a terme tota aquesta preparació[14].
El relat occidental sobre com hem arribat a aquesta situació omet conscientment el paper crucial de l'imperialisme nord-americà en l'escalada bèl·lica. A principis del 2021, el govern ucraïnès va dissenyar una nova doctrina de Seguretat Nacional acordant la seva incorporació a l'OTAN i la participació en els seus exercicis militars. A l'agost, els EUA i l'OTAN van constituir la “Plataforma de Crimea” amb l'objectiu d'ajudar a recuperar la península, qualificant-la com una base militar russa que amenaçava la seguretat de l'OTAN. En tot aquest temps, el govern de Zelenski va incrementar el desplegament militar al Donbàs destinant entre 120.000 i 150.000 soldats. Al començament del 2022, Zelenski va aprovar una llei per permetre que tropes de l'OTAN poguessin realitzar exercicis militars en sòl ucraïnès.
A més cal afegir el caràcter profundament reaccionari dels successius governs ucraïnesos des del 2014, inclòs el de Zelenski, que han aplicat dures retallades, privatitzacions massives i una dura legislació antiobrera i antisindical[15]. Un govern dominat per elements neonazis i d'extrema dreta, com la diputada Galina Tretiakova, del partit de Zelenski, que va plantejar la necessitat d'esterilitzar els aturats ja que “donen fills de mala qualitat”, i un exèrcit del qual la columna vertebral de comandament i tropes de xoc està integrada per feixistes i supremacistes blancs com els del Batalló Azov.
Tot això no nega el caràcter imperialista i reaccionari de la invasió de Putin, la seva estratègia d'annexions territorials per a benefici dels grans capitalistes i monopolis russos —que seran els que realment treguin profit del control militar i econòmic del Donbàs— i el renaixement del xovinisme gran rus que sempre ha oprimit Ucraïna negant el seu dret a la independència nacional. No és cap detall que Putin acusés Lenin i els bolxevics de ser els responsables de l'autodeterminació d'Ucraïna.
L'anticomunisme i el nacionalisme totalitari són senyes d'identitat del règim bonapartista de Putin, que explota sense contemplacions la seva classe obrera mentre l'1% de la població acapara el 48% de la riquesa del país, i que reprimeix qualsevol que dissenteixi, els sindicats i l'esquerra combatius, el moviment LGTBI... Un règim amb vincles estrets amb la ultradreta europea i que compta amb unitats hipereaccionàries com el Grup Wagner, amb què planifica intervencions militars en nombrosos punts del planeta.
La guerra i les seves conseqüències són terribles per a la classe treballadora ucraïnesa, russa i de la resta del món. També ho van ser el 1914, quan un grup reduït de revolucionaris va clamar contra la capitulació de la Segona Internacional i els partits socialistes davant de les seves burgesies nacionals, pel seu suport a la massacre bèl·lica i el seu socialpatriotisme. Aquests revolucionaris, com Lenin, Trotski, Liebknecht o Rosa Luxemburg, no van defallir. Sabien que la guerra portava a dins la llavor de la revolució, i que tard o d'hora la classe obrera i els oprimits s'aixecarien davant de la barbàrie imperialista.
Avui, com ahir, els dirigents de la socialdemocràcia tradicional, i també de la nova esquerra reformista, en lloc de plantar cara als seus governs respectius denunciant la naturalesa imperialista de la guerra, l'increment dels pressupostos militars i l'escalada militarista, es fan ressò de la propaganda xovinista i bel·licista, garantint sigui com sigui una política d'unitat nacional en defensa dels interessos de les seves pròpies burgesies que només contribuirà a prolongar la matança i les seves dramàtiques conseqüències per a la classe treballadora.
Avui, com ahir, l'esquerra revolucionària amb un programa d'independència de classe seguim dient alt i clar: a baix la guerra imperialista! L'enemic principal és a casa! Per l'internacionalisme proletari, per la revolució socialista!
--
Notes
[1] Lenin, El imperialismo, fase superior del capitalismo. Fundació F. Engels, 2016, p. 145 i pp. 147-148.
[2] Las misteriosas aventuras del petróleo ruso (Naiz, 28/07/2022)
[3] La inversió directa de capital (IED) a la Xina es va incrementar un 26,1% interanual entre gener i abril del 2022, 74.470 milions de dòlars, desmentint a aquells que parlen d'una fugida de capitals fruit del seu suport a Putin. Segons l'últim informe de la Cambra de Comerç Americana a la Xina, el 83% de les empreses nord-americanes no es plantegen deslocalitzar la seva producció de la Xina i veuen amb esperança la decisió de Biden d'aixecar els aranzels imposats per Trump.
[4] L'Índia va comprar 11 milions de barrils al març i aquesta xifra va augmentar a 27 milions a l'abril i 21 milions al maig, segons dades de la signatura Kpler. Xifres que contrasten amb els 12 milions de barrils que va comprar a Rússia en tot el 2021. How Russia could try to get around the European Union’s oil sancions (CNBC, 02/06/2022).
[5] La Comisión Europea dice que un corte total del gas ruso hundiría el PIB de la euro-zona (France24, 17/05/2022)
[6] The War in Ukraine Is Getting Complicated, and America Isn’t Ready (The New York Times, 19/05/2022)
[7] Kissinger aconseja a Ucrania ceder territorio a Rusia para frenar la guerra (El Periódico, 25/05/2022)
[8] Los dividendos mundiales baten récords hasta marzo y España ocupa la cuarta posición en Europa (El País, 24/05/2022)
[9] Transporte, energía, abono y especulación: la tormenta perfecta por la crisis de Ucrania que dispara el precio de los alimentos (Público, 10/03/2022) / 'Betting on Hunger': Market Speculation Is Contributing to Global Food Insecurity (The Wire, 06/05/2022)
[10] Panell Internacional d’Experts sobre sistemes alimentaris sostenibles
[11] IPES-Food Reports Another Perfect Storm for Food Price Crisis (Food Tank, Maig 2022)
[12] The hunger profiteers (Lighthouse Reports, 06/05/2022)
[13] The Secret of Ukraine’s Military Success: Years of NATO Training (The Wall Street Journal, 13/04/2022)
[14] Lo que nos van explicando sobre la guerra (CTXT, 25/05/2022)
[15] Al març, ja en plena guerra, es va aprovar una llei que arrabassa als sindicats capacitat per a representar als treballadors en les empreses estatals i privades, introdueix la fórmula legal de “suspensió d'ocupació” (els treballadors no són acomiadats formalment, però el seu treball i salaris estan suspesos), amplia la setmana laboral a 60 hores i atorga als capitalistes el dret a acomiadar unilateralment amb indemnitzacions ridícules i a suspendre els convenis col·lectius.
