Els treballadors voten continuar la lluita. Fora el Govern Macron!

La vaga general del passat 5 de desembre convocada pels principals sindicats francesos va estar un rotund èxit, fins al punt que diversos sindicats van anunciar que es perllongaria fins al dilluns 9 i es va convocar una nova jornada de manifestacions per al dimarts 10. Tot això és molt simptomàtic de l'ambient social que es respira a França i de la determinació de la classe obrera de no permetre ni un retrocés més en els seus drets.

La CGT va calcular que 1’5 milions de persones van participar en les més de 250 manifestacions convocades a les grans ciutats i en multitud de mitjanes i petites localitats a tot el país. La vaga va paralitzar completament França i el seguiment va ser altíssim tant en el sector públic com en el privat, demostrant que la necessitat de confluir era quelcom urgent per als treballadors, tot i les reticències dels dirigents sindicals.

L'impacte va ser especialment notable en el transport, on ja s'havia anunciat que seria el punt de partida d'un procés de mobilitzacions més ampli. El 90% dels ferrocarrils de llarg recorregut i el 80% dels rodalies van quedar sense servei. La circulació també es va veure afectada a la xarxa metropolitana de transport parisenc (metro, tramvia, autobusos). Segons l'entitat que la gestiona (RATP), de les 16 línies de metro només 2 -les úniques automatitzades- van garantir un trànsit normal. A l'endemà, 6 de desembre, les aturades van continuar: 9 línies van quedar suspeses i en unes altres 5 la freqüència va caure, en alguns casos, fins a una quarta part. Com a conseqüència, a primera hora del matí a la regió de París es registraven embussos de 292 quilòmetres, que van arribar a ser de més de 600 a la tarda.

La Direcció General de l'Aviació Civil va demanar a les companyies aèries reduir un 20% els seus vols amb origen o destinació als aeroports de París, Lió, Marsella, Toulouse i Bordeus. I la cadena privada BFM TV destacava en els seus informatius que 7 de les 8 refineries franceses, un sector estratègic de l'economia, seguien en vaga a l'endemà.

Un altre aspecte important d'aquesta vaga és que s'ha fet efectiva la unitat en l'acció del moviment sindical amb les Armilles Grogues, que el dissabte 7 de desembre tornaven a sortir per 56a ocasió als carrers contra l'atur i la precarietat, tot i la dura repressió que estan patint (3.000 han estat condemnats, mil d'ells amb penes de presó efectiva). Un gran pas endavant en la situació política, i que tanca la boca a tots aquells -inclosos alguns que es reclamen d'esquerres- que no van comprendre el caràcter d'aquest moviment i el titllaven de reaccionari.

Un rotund èxit que cap dels grans mitjans de comunicació burgesos ha pogut silenciar. Per exemple, el diari Le Parisien havia de reconèixer que les mobilitzacions han estat una "innegable demostració de força" davant el Govern de Macron.

La classe obrera, disposada a anar fins al final

La força del moviment és evident, els treballadors entenen perfectament que la vaga del 5 de desembre, si bé és un pas de gegant en la lluita, no és suficient: cal donar-li continuïtat, extensió i major organització fins a tirar enrere la reforma de les pensions que hi ha sobre la taula i doblegar tots els plans d'ajust que Macron i la burgesia francesa tenen preparats per mantenir els seus privilegis a costa novament dels treballadors i el jovent.

Com explicava una mestra a l'assemblea realitzada en un col•legi de París: "Per la meva banda, avui també estic en vaga contra la precarietat que s'està imposant. Aquesta reforma forma part d'un tot, d'una espiral. Si el moviment és seguit avui dia, també és perquè els salaris són baixos, perquè hi ha un gran patiment en la nostra professió".

No només això. En diferents sectors els treballadors es van organitzar, reunint-se en assemblees i van anunciar la continuïtat de les aturades fins que el Govern no només retiri la reforma de pensions sinó que reverteixi totes les retallades.

A Toulouse, centenars de docents en assemblea, van decidir continuar la vaga fins al dimarts 10 de desembre; a París, els professors explicaven en una altra assemblea: "Estem organitzats per districte. Vam intercanviar informació, especialment sobre punts pràctics (...) si tornem a reunir-nos avui, acordarem llocs de trobada, transmetrem informació sobre els modes d'acció per decidir sobre la continuïtat de la vaga i els passos a seguir".

Per la seva banda, els treballadors de l'Estació París Nord van decidir formar un Comitè de Vaga per tal de coordinar les mobilitzacions i donar continuïtat a la vaga. El mateix van fer els treballadors de l'RATP (transport urbà de l'àrea metropolitana de París). En totes aquestes assemblees generals, els treballadors van decidir continuar l'aturada, com a mínim, fins dilluns 9. També els treballadors d'Air France van votar la continuïtat de la vaga.

I el mateix ha passat amb el sector petroquímic. El secretari federal de CGT Químiques, Emmanuel Lépine, recalcava el fort impacte de la vaga -superior a altres convocatòries- amb aquestes paraules: "Això és quelcom mai vist, no surt cap producte, ni per canonada, ni per camions", i anunciava la decisió de continuar fins al dilluns 9. Tot i que de moment no hi ha escassetat de combustible, la situació podria canviar si la vaga es perllongués, aguditzant més la crisi del Govern de Macron.

Aquesta enorme pressió per baix és el que està obligant als dirigents sindicals a anar més enllà del que volguessin per no ser completament sobrepassats. Així, el secretari general del sindicat CGT, Philippe Martínez, en una entrevista amb Le Journal du Dimanche va assenyalar que estan disposats a prosseguir indefinidament les aturades si el Govern no retira la reforma.

Per una nova vaga general fins a doblegar els plans de Macron

Efectivament, es tracta d'una lluita clau per dinamitar el Govern capitalista de Macron. El seu primer ministre, Édouard Philippe, va presentar dimecres 11 els detalls de la reforma deixant clar que no retrocediran, encara afectats per la força de la mobilització han assenyalat que seran "flexibles en els detalls de la seva aplicació". La típica maniobra per intentar desactivar la vaga, treure el moviment dels carrers i tancar als seus dirigents en elegants despatxos i negociacions.

La classe obrera, el jovent, les capes mitjanes empobrides, els sectors més vulnerables de la societat francesa es troben davant d'un moment crucial. La mateixa burgesia europea, a través de la seva premsa, està advertint una vegada i una altra que Macron s'enfronta a el fantasma de la vaga de 1995, quan el Govern de Juppé va haver de renunciar a reformar el sistema de pensions després de diverses setmanes d'enormes mobilitzacions . Un escenari de malson per als capitalistes francesos i europeus, ja que convertiria aquesta batalla contra les pensions en un nou referent de lluita pels treballadors no només dins sinó també fora de les fronteres franceses.

Les condicions per a la victòria estan donades. Els dirigents sindicals no poden donar balons d'oxigen al Govern, es tracta de fer un pas més en la lluita, i la direcció de la CGT té tota la responsabilitat de fer-ho. No n'hi ha prou amb dir que "s’està disposat a continuar indefinidament amb les aturades": cal presentar un pla de mobilitzacions contundent que permeti al moviment desplegar tota la seva força, i que inclogui la convocatòria ja d'una nova vaga general de 48 hores i, si el Govern no retrocedeix, preparar la vaga indefinida fins a doblegar els plans de Macron.

Aquest pla ha d'incloure l'organització i coordinació de comitès a les fàbriques, a tots els centres de treball i d'estudi, a barris i localitats -seguint les combatives tradicions de la classe obrera francesa i l'exemple de l'últim any de lluita de les armilles grogues-, i l'elaboració d'una plataforma reivindicativa que inclogui, juntament al rebuig de la contrareforma de pensions, la reversió de totes les retallades i retrocessos en els drets laborals, socials i democràtics dels últims anys, que lluiti per l'increment de la inversió en la sanitat, educació i serveis públics, que exigeixi la renacionalització de tots els sectors privatitzats i la nacionalització dels grans monopolis i la banca per poder dur-lo a terme. La lluita és l'únic camí!