Per una nova vaga general unitària, aquesta vegada de 36 hores
El passat 12 de juny el Senat argentí va refer l'anomenada Llei de Bases que ja havia estat aprovada pel Congrés l'últim dia d'abril. Aquesta Llei és una versió reduïda de l'anomenada "Llei Òmnibus" que el Govern de Milei va haver de retirar al no ser aprovada per la Cambra baixa.
Han estat la gran mobilització de la classe obrera argentina, les massives vagues generals que han tingut lloc i l'ambient insurreccional que es respira per tot el país, el que va provocar aquesta retirada i el que hi ha darrere que la versió aprovada sigui un atac contra els treballadors una mica menys salvatge del que Milei pretenia en un principi. Sense aquesta ferotge oposició de les i els treballadors, els plans d'aquest reaccionari al servei dels rics s'haurien aprovat sense canviar una sola coma.
Tot i així estem davant d'un atac molt important. La norma aprovada al Senat, inclou algunes reformes per fer-les més digeribles, però manté les retallades fonamentals. S'ha donat llum verda a privatitzacions sobre els serveis d'energia, sanitat, transports, defensa, finances i fiscalitat, entre altres matèries. A més, fins al 31 de desembre de 2025, l'Executiu assumiria competències legislatives especials que donaran més poder a Milei.
Milei no és un "vers solt", en aquests moments compta amb el suport de sectors decisius de la burgesia argentina i de l'imperialisme occidental amb l'Administració Biden al capdavant. El seu partit, Llibertat Avança, està en minoria al Congrés i al Senat, però compta per dur a terme la seva política amb la col·laboració dels partits de dretes, el PRO de l'expresident Mauricio Macri, el suport de la Unió Cívica Radical (UCR) i el d'alguns diputats peronista.
CGT i CTA es neguen a donar continuïtat a la lluita amb una altra vaga general
Davant l'aprovació pel Congrés d'aquestes mesures, el passat 9 de maig les centrals sindicals majoritàries lligades al peronisme CGT i les dues CTA, i la Unió de Treballadors de l'Economia Popular (UTEP) van convocar la segona vaga general (la primera va ser el 24 de gener).
No obstant això, malgrat la massivitat de la vaga i la negativa del Govern a retrocedir, les direccions de la CGT i CTA no han plantejat un nou i contundent calendari de vagues i mobilitzacions, centrant les seves esperances que el Senat no aprovés la llei. Aquesta passivitat és el que li dona marge de maniobra i enreveixina Milei per avançar amb els seus plans.
D'altra banda els diputats peronistes s'oposen a les mesures de Milei de paraula. La majoria espera que el descontentament amb les polítiques de Milei els torni a donar una majoria que els permeti recuperar el Govern en futures eleccions.
En contrast amb aquesta política conciliadora, el passat 25 de maig, el Front d'Esquerra-Unitat (FIT-U) i altres partits, com el Moviment al Socialisme (MAS) i Política Obrera, van realitzar un acte davant la Plaça del Congrés per coordinar un "pla de lluita" contra el Govern de Javier Milei i impulsar una aturada nacional de 36 hores quan es tractés al Senat la "Llei Bases". Milers d'activistes d'esquerra i referents de gremis, comissions internes, organitzacions socials, assemblees, del moviment estudiantil i de dones, organismes de drets humans, entre d'altres, hi van participar.
S'aprova la Llei Bases enmig d'una repressió brutal
L'"estratègia" de la direcció de la CGT va acabar en fracàs. El Senat, mentre a l'exterior la policia reprimia els manifestants, va aprovar la Llei de Bases per un sol vot, el de la vicepresidenta Victoria Villarruel del Senat, del dretà Partit Demòcrata. Cal destacar que una de les tàctiques utilitzades per aprovar aquesta llei ha estat la compra de senadors, al més pur estil gansteril utilitzat per la casta que Milei "denuncia" demagògicament. El cas de Lucila Crexel és il·lustratiu. El seu vot afirmatiu es vincula directament amb un còmode i molt ben remunerat lloc com a ambaixadora de la UNESCO a París.
El mateix 12 de juny, milers d'activistes es van concentrar a les portes de la Cambra Alta. L'acció de policies infiltrats va ser l'excusa per a la repressió generalitzada contra els manifestants. La brutal repressió policial va acabar amb una trentena de detinguts en un episodi més de l'escalada repressiva empresa pel Govern. Repressió que el va rabejar especialment contra el moviment piqueter i partits de l'esquerra combativa. Sense anar més lluny, fa poc la policia va violar la seu nacional del Partit Obrer.
Cal exigir a la CGT i a les dues CTA que convoquin una nova vaga general, fent una crida fraternal als sectors més combatius dins d'aquestes centrals perquè obliguin els seus dirigents a fer-la realitat, alhora que allà on les forces del sindicalisme i l'esquerra combativa tinguin forces suficients impulsar la mobilització. El descontentament cap a la política dels dirigents és molt fort en les bases dels sindicats peronistes, la propaganda en favor de la lluita i la unitat d'acció per derrotar Milei que faci l'esquerra combativa pot crear les condicions per superar els obstacles que la direcció dels sindicats majoritaris per limitar la lluita. La decisió mostrada pels treballadors evidencia que hi ha força per derrocar Milei i els seus plans.
De fet, el Govern també ha xocat amb part de la seva base social: va liberalitzar els preus de les assegurances mèdiques privades però, davant la pujada bestial de preus que aquesta mesura va suposar i el descontentament generat, van haver de fer marxa enrere. De la mateixa manera l'intent de deixar de finançar la universitat pública i promoure la privada va quedar noquejat per una manifestació multitudinària.
Milei, un titella de l'imperialisme occidental que es veu obligat a tractar amb la Xina
Després de la pírrica victòria de Milei al Senat, l'FMI ha anunciat una nova injecció de 800 milions de dòlars que s'afegeixen al deute de més de 41.000 milions que té l’Argentina amb aquest organisme.
En la batalla interimperialista que s'està lliurant pel domini del món, el Govern argentí està clarament posicionat amb el bloc occidental. Les recents gires per Europa i especialment pels Estats Units on Milei s'ha entrevistat amb, entre molts d’altres, Elon Musk de Tesla, Mark Zuckerberg de Meta, Tim Cook d'Apple o Sundar Pichai de Google, als quals ofereix paupèrrimes condicions laborals, matèries primeres i bastos terrenys amb accés a energia a preu de saldo on poder establir noves seus per a les seves empreses, deixen clara aquesta aliança.
No obstant això, no ha impedit que la Xina també jugui les seves cartes despullant alhora el missatge anti-xinès que enarbora Milei. El gegant asiàtic ha ampliat dos anys el termini per al pagament del deute de 5.000 milions que té l'Estat argentí amb ell i que caducava aquest juny, cosa que, d'haver exigit la seva liquidació, hagués suposat l'entrada d'Argentina en default. A canvi s'ha anunciat que Milei visitarà el gegant asiàtic el pròxim 4 de juliol i es reunirà amb Xi Jinping [1].
De tota manera el nou crèdit de l'FMI o aquesta pròrroga concedida per la Xina, no impediran que el deteriorament de l'activitat econòmica continuï. Les mesures aprovades pel Govern Milei i les que promourà en la mateixa línia aprofundiran la caiguda.
El desastre econòmic es continua aprofundint i les condicions de vida de la majoria dels argentins segueixen en caiguda lliure. Malgrat l'anunci a so de bombo i plateret de la caiguda de la inflació, la realitat és que aquesta es mantenia el passat mes de maig en un 276,4% [2], una situació catastròfica que ha fet que siguin ja 24 milions de persones, el 51,5% de la població, les que es trobin per sota del llindar de la pobresa [3] .
Sobre aquestes bases, la política de Milei anirà aprofundint el descontentament de les masses, malgrat la tebiesa dels polítics i sindicats peronistes.
Primers motins contra Milei, bestretes de futurs aixecaments
A la província de Corrientes, al nord del país, el governador, seguint l'estela de Milei, va retallar un 10% els salaris dels empleats públics.
Ràpidament van esclatar manifestacions amb enfrontaments amb la policia encapçalades pels docents, guarda-boscos o membres del sector salut que no tenen plata per anar a treballar, pagar el combustible, el col·lectiu i estan comprant menjar amb la targeta de crèdit, endeutant-se. Els mestres per subsistir han de treballar de taxistes a la tarda.
En l'última setmana de maig els treballadors públics també es van amotinar a la província de Missions (estat al nord del país amb 1,5 milions d'habitants). Aquí la policia es va unir als manifestants contra l'austeritat, obligant Milei a enviar agents federals per mantenir l'ordre. El portaveu dels policies va assenyalar el perill que havia d'esclatar social per les mesures de Milei: "Ens fan barallar-nos pobres contra pobres".
El governador va haver de retrocedir. Aquests motins són el preludi del que pot succeir a la resta del país.
Sectors de la classe mitjana també estan sent colpejats per la política de Milei. El Govern va decidir liberalitzar les importacions d'aliments, medicaments i altres béns bàsics. El seu objectiu, segons va anunciar el portaveu presidencial era "fer els preus més competitius en benefici de les famílies i dels consumidors argentins". Quin ha estat l'efecte d'aquesta política? La Unió Industrial Argentina (UIA) en un comunicat va assenyalar que: "L'anunci afecta seriosament la competitivitat de les empreses que operen, produeixen i donen feina al país". L'organització que representa el sector manufacturer argentí va dir que la mesura implica un "tracte desigual" per als industrials en relació amb els importadors [4].
Les divisions dins del Govern davant les dificultats per impulsar la seva agenda d'atacs són clares. La recent destitució del cap del Gabinet de Ministres, Nicolás Posse, i el nomenament com a successor del ministre de l'interior Guillermo Francos és una mostra.
A això s'hi afegeixen els constants escàndols que rodegen la figura de Sandra Petovello, ministra de Capital Humà, del cercle més proper al president i possiblement la figura més odiada del Govern al costat de la ministra de Seguretat, la carnissera Patricia Bullrich, o el ministre d'Economia Luis Caputo.
Sota el mandat de Sandra Petovello i tenint en compte la situació límit en què es troben milions d'argentins, s'ha tallat el subministrament als menjadors socials. Alhora es descobria que el Govern tenia 5 milions de quilos de menjar podrint-se en magatzems. El motiu pel qual Milei no destitueix aquesta ministra odiada per la seva pròpia base social és que si cau podria ser vist com una victòria del moviment que impulsaria la mobilització i obriria la porta a la caiguda d'altres elements com el mateix Milei.
Els nous nomenaments de càrrecs mostren, una vegada més, tota la falsedat i hipocresia i demagògia de la lluita contra la casta que enarbora Milei. Serveixi d'exemple la de l'economista Federico Sturzenegger que ha estat designat com a ministre per impulsar "la modernització de l'Estat i la desregulació econòmica". Com assenyala el diari El País "Sturzenegger és un vell conegut de la política argentina". Va ser secretari de Política Econòmica del Govern de Fernando de la Rúa, l'Administració que va caure el 2001, va ser diputat nacional i també va presidir el Banc Central entre el 2015 i el 2018 durant el Govern de Mauricio Macri. En els últims mesos es venia desenvolupant com a assessor ad honorem de Milei i és l'autor intel·lectual de gran part de les reformes instrumentades pel president per decret i d'altres incloses en el projecte de llei bases.
Una de les claus per derrotar Milei i la seva política reaccionària es troba en què l'esquerra combativa sigui capaç de guanyar la majoria d'activistes i lluitadors que, tot i que molt descontents i crítics amb la política dels seus dirigents, segueixen la CGT i les CTA perquè consideren aquests sindicats com les eines més fortes per enfrontar-se a Milei. Guanyant aquests sectors amb una política de front únic que denunciï la nefasta política de la burocràcia sindical alhora que fent crides fraternals a la unitat d'acció en la lluita, establirien les bases per arrossegar el conjunt de les masses de la classe treballadora a la lluita contra el Govern.
La tasca dels treballadors és organitzar-se i lluitar, no per salvar el règim capitalista argentí intentat reformar-lo, sinó per acabar amb l'autèntica causa de la crisi argentina: el monopoli del poder econòmic i polític de la minoria de grans capitalistes argentins lligats als grans monopolis internacionals. Expropiar-los sense indemnització i posar els seus recursos per organitzar l'economia sobre bases socialistes és l'únic camí que pot salvar l’Argentina de l'abisme.
Notes:
[1] Milei visitarà la Xina malgrat ell, obligat pel deute de 5.000 milions de dòlars amb Pequín
[2] Argentina registra la seva inflació mensual més baixa en dos anys i dispara l'eufòria financera
[3] La pobresa va pujar al 51,5% el primer trimestre i arriba a les 24 milions de persones
[4] La UIA va assenyalar que "Els fabricants argentins paguen els inputs en quatre quotes mensuals amb impostos, mentre que els importadors de productes finals no tenen impostos i accedeixen a divises en un sol pagament a 30 dies. Alguns empresaris temen que la mesura acabi amb un sector ja colpejat per la crisi i provoqui la fallida de milers de negocis, especialment de les petites i mitjanes empreses.”
