El passat 7 de Juny el Govern de dretes de Mauricio Macri va signar l'anunciat acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquest acord suposa el préstec de 50.000 milions de dòlars al Govern argentí a canvi de portar a terme un nou pla d'ajust que amenaça amb donar un terrible cop a la classe treballadora i els sectors populars.

L'arribada al Govern de Macri, el Desembre de 2015, va venir acompanyada d'una bateria d'atacs contra el poble en tots els aspec tes: "tarifazos" brutals amb pujades d'un 700% del preu de la llum; acomiadament de desenes de milers d'empleats públics; enfonsament dels salaris davant d'una inflació desbocada; mesures a favor dels torturadors de la dictadura, repressió, i un llarg etcètera.

Però aquesta política va haver de fer front, des del primer dia, a una intensíssima resposta social als carrers com no es veia des de l'argentinazo del 2001. El mateix dia de la presa de possessió de Macri van començar les mobilitzacions de masses en contra seva i, en realitat, ha estat estrany el mes en què, des d'aleshores fins avui, no hagin esdevingut vagues o manifestacions massives contra el Govern.

Macri tenia una agenda molt clara en accedir al poder: garantir que la desacceleració econòmica no afectés als guanys de l'oligarquia argentina. Aconseguir-ho implicava que fos la classe treballadora qui suportés el pes de la crisi. Aquest objectiu va ser àmpliament complert a través d'una retallada salvatge de la despesa social, que va ser acompanyat de massives reduccions impositives als empresaris. L'acte més descarat d'aquesta política va ser el robatori de 5.000 milions de dòlars als jubilats (la immensa majoria viu per sota del llindar de la pobresa) i la condonació d'exactament aquesta quantitat en impostos als capitalistes.

Però Macri, és clar, no es va presentar a les eleccions amb aquest programa. Les seves promeses, dirigides a les classes mitjanes, incloïen la reducció de la inflació, la lluita contra la corrupció, la reducció de la pobresa, la revaloració del pes, creació d'ocupació, etc.

El seu autèntic programa ha estat posat en marxa amb decisió i les seves promeses públiques s'han estavellat amb la realitat: una inflació que arriba al 30%, una devaluació del pes en relació al dòlar del 60% en aquests moments (la segona més gran del món, després de Veneçuela), Mauricio Macri investigat per evasió impositiva, desenes de milers de treballadors acomiadats i el poder adquisitiu dels salaris equivalent a la meitat del que tenien en 1974... Aquesta és l'Argentina que està deixant rere seu la política antiobrera del Govern .

Crisi i rescat

Les mesures econòmiques dirigides a enriquir a l'oligarquia van generar contradiccions irresolubles. La devaluació de la moneda, portada a terme per a abaratir les exportacions dels terratinents argentins, va estimular també l'endèmica fugida il·legal de capitals, ja que la devaluació provoca alhora la pèrdua del valor dels pesos que els capitalistes acumulen, en relació al dòlar. En aquest context assistim a les últimes setmanes a una autèntica allau de venda de pesos per dòlars, depreciant encara més la moneda argentina.

El Govern va tractar de fer front a això mitjançant la venda de dòlars per part del Banc Central i mitjançant la pujada de tipus d'interès, per a fer atractiu el peso, ni més ni menys que el 27% al 40%. Res d'això va funcionar.

Davant l'evidència que la depreciació no s'aturaria, -el que, entre altres coses encareix el deute extern (que va ser contret en dòlars) - el Govern Macri va recórrer a demanar un "rescat" al Fons Monetari Internacional.

Nou pla d'ajust contra els treballadors

El contingut de l'acord amb la institució dirigida per Christine Lagarde va trigar a conèixer-se. Les contrapartides exigides per l'FMI a canvi del préstec de 50.000 milions de dòlars van ser conscientment ocultades per a evitar un nou esclat social. No obstant això, ja s'han anat fent públiques les línies generals.

Aquest préstec, no serà utilitzat per a garantir subsidis d'atur per als aturats, ni per resoldre els enormes problemes de la sanitat argentina, ni per modernitzar els seus obsolets mitjans de transport. Un cop més el préstec acabarà en mans dels especuladors que compraran deute públic a preus exorbitants. El rescat només servirà per a comprar pesos en un va intent per a revaloritzar la moneda i en tornar préstecs anteriors, enriquint els especuladors. Però a canvi, el Govern argentí implementarà un nou ajust que, de dur a terme amb èxit, s'enfonsarà encara més les condicions de vida de la majoria dels argentins.

Macri s'ha compromès amb l'FMI a reduir el dèficit primari, del -3,2% previst per a aquest any al 0% el 2020 i aconseguir un superàvit del 0,5% a l'any següent. Això significa una reducció de la despesa de prop de 20.000 milions de dòlars fins al 2021.

Els acords van poc a poc sortint a la llum i són esgarrifosos. Entre ells destaquen:

- Nous "tarifazos" per a augmentar els preus de la llum i el transport.

- Retallada de fins a un 74% al 2020 de les transferències a les províncies, la qual cosa suposarà l'acomiadament massiu de funcionaris.

- Paralització d'obres públiques i inversions a -les ja molt malmeses- infraestructures del país.

- Venda d'accions en mans de l'Estat.

- Retallada del pressupost d'empreses estatals (com aerolínies argentines).

- Nova retallada a les pensions.

La resposta de les masses

L'acord amb l'FMI es produeix en un context molt desfavorable per al Govern. Si bé la resposta als seus atacs no ha cessat en cap moment, la correlació de forces va anar inclinant-se a banda i banda durant diferents moments des del 2015. Si a l'Octubre del 2017 el macrisme guanyava les eleccions, només dos mesos després es va enfrontar al major moviment de masses, amb la rebel·lió dels pensionistes. Aquest aixecament va suposar un salt qualitatiu en la situació. Si el Govern no va caure aleshores va ser a causa del suport a la pràctica d'amplis sectors del peronisme i la pau social imposada per la burocràcia sindical. Però ja res seria igual després. La popularitat de Macri està definitivament danyada i el "rescat" acordat amb l'FMI amenaça amb acabar-la d'enfonsar.

La proximitat de les eleccions presidencials ha despertat de la seva llarga migdiada als dirigents sindicals peronistes. Però per descomptat no al nivell, ni de bon tros, que exigeix ​​la situació. L'anunci de l'acord amb l'FMI va provocar l'amenaça de vaga per part de la CGT, que va ser ràpidament desactivada quan el Govern va oferir diàleg. Un cop conegut el contingut salvatge de l'acord amb el Fons, la direcció de la CGT, pressionada per baix, s'ha vist obligada a convocar vaga general per al 25 de Juny però, ¡¡increïblement fan una crida a l'aturada sense manifestacions!!

No obstant això, la pressió és tal que altres sindicats (les dues CTA, els camioners, docents, etc.) ja han realitzat aturades o estan proposant vagues de 48 i fins i tot 72 hores.

El nou pla d'ajust que prepara el Govern va ser aplicat sobre un poble ja brutalment empobrit com a conseqüència de 3 anys de política neoliberal salvatge. Frenar la seva aplicació i tombar Macri és una necessitat peremptòria per a les masses argentines. I disposició a la lluita existeix àmpliament com hem vist a les meravelloses mobilitzacions que els treballadors i el poble han protagonitzat durant els últims anys i que hem tornat a veure aquests últims dies amb la impressionant lluita als carrers de les dones a favor de la legalització de l'avortament.

L'únic obstacle que a hores d'ara troba el moviment per a frenar els atacs i enderrocar a la dreta és el paper jugat per les burocràcies sindicals. Construir una organització revolucionària de masses, que, amb paciència, claredat i una actitud companya i militant, aconsegueixi guanyar a les seves files als centenars de milers de treballadors i joves que avui tenen il·lusions en el kirchnerisme, és la tasca més urgent.