Vuit persones, set d'elles dones i sis d'origen asiàtic, van ser assassinades a trets el 16 de març a Atlanta (Geòrgia) a mans de Robert Aaron Long. Aquest individu, un supremacista blanc ultracatòlic de 21 anys que en el seu perfil d'Instagram es defineix com un amant de les armes, la família i Déu, després de ser detingut per la policia, va declarar que tenia un "problema d'addicció al sexe" i que "volia eliminar la temptació".
Per si aquestes declaracions no fossin prou repugnants, el capità Jay Baker de la Policia del Comtat de Cherokee, el mateix dia dels assassinats en una roda de premsa, va dir que Long "va tenir un mal dia i això va ser el que va fer". Hores més tard, la CNN publicava una foto de l’agent vestint una samarreta amb un missatge racista contra la població xinesa culpant-los pel sorgiment del Coronavirus.
La matança, que va tenir lloc en uns salons de massatge, i l'actitud de la policia –tractant com a víctima al botxí– han desencadenat una nova onada d'indignació. En diferents punts d'Estats Units s'han convocat concentracions de vigília i mobilitzacions per denunciar el racisme i la xenofòbia contra la comunitat asiàtica.
Donald Trump assenyala el "virus xinès" i els feixistes disparen les armes
Als EUA viuen més de 13 milions d'asiàtics (el 4,4% de la població total) i, segons dades de l'Oficina del Cens dels Estats Units del 2018, en els últims set anys, el 41% de les persones que arriben al país procedeix del continent asiàtic.
El 18 de març de 2020, quan la Covid-19 ja era una realitat inapel·lable a tot el món, el llavors president Donald Trump, en una compareixença des de la Casa Blanca, minimitzava la pandèmia sanitària al·legant que "mai seria una amenaça per als Estats Units" i es referia a la malaltia com el “virus xinès”, ”grip xinesa” o”Kung Flu”.
Després d'una gestió absolutament criminal que suma ja 543.000 morts per Covid mentre s'han regalat milers de milions de dòlars al gran capital, Trump ha seguit assenyalant la Xina com la culpable de tots els mals, arribant a suggerir que l'expansió de virus més enllà de Wuhan no va ser accidental. El discurs ‘antixinés’ ha estat gravat a foc en la seva bandera del Make America Great Again, una bandera que porta inscrita en lletres majúscules el racisme, el supremacisme blanc i l'opressió racial, i que el magnat no ha deixat d'agitar entre la seva base social –on també es troben sectors importants de la policia i l’exèrcit–.
Això és el que explica part de l'esgarrifós ascens de la violència, els atacs i persecucions contra els asiàtics. En l'últim any, segons dades oficials que ha recopilat el Centre per a l'Estudi d’Odi i Extremisme de la Universitat de Califòrnia, els crims d'odi contra aquesta comunitat s'han disparat un 150% en les 16 ciutats més grans dels Estats Units. Stop AAPI Hate també ha informat que des de març de 2020 s'han registrat més de 3.800 incidents d'assetjament verbal, violacions de drets civils i agressions físiques –el 68% d'aquests dirigits contra dones–. Una dada que tot i així no revela el cent per cent de la realitat, ja que el 40% dels crims d'odi contra la població asiàtica no es denuncien.
Aquest augment dels atacs de grups d'extrema dreta ha provocat que fins i tot Nacions Unides hagués d'emetre un informe en què detallava "un nivell alarmant de violència per motius racials i altres incidents d'odi contra els nord-americans d'origen asiàtic". El recent tiroteig a Atlanta ha estat el cas més impactant i devastador, però hi ha hagut molts altres que també han deixat víctimes pel camí. Un ancià tailandès que va morir després de rebre una pallissa a Oakland, una dona xinesa de 89 anys que va ser cremada viva a Brooklyn, un filipí-nord-americà de 61 anys que va ser atacat amb un cúter a la cara al metro de Nova York, pintades de "deixeu de menjar gossos i gats" en restaurants asiàtics...
Mobilitzacions sota la consigna 'No som un virus' i patrulles ciutadanes
Els dies 18, 21 i 22 de març es van celebrar centenars de manifestacions per tot Estats Units. Moltes d'elles convocades inicialment com vigílies es van transformar en marxes que van agrupar a milers i milers de persones. Davant del Capitoli de l'Estat de Geòrgia, a Nova York, a Seattle, en ciutats de Califòrnia com San Francisco, San José o Alhambra, a Minneapolis, a Pittsburg i Oakland, asiàtics, negres, llatins i blancs, joves i gent gran, han sortit als carrers perquè es faci justícia i per exigir la fi dels assassinats i atacs racistes.
Per les xarxes socials han circulat multitud de fotos i vídeos on es llegeixen pancartes com "el racisme és l'autèntic virus", "prou supremacia blanca", "prou d'odi contra els asiàtics" o "No callarem més".
La resposta de l'Administració Biden-Harris a l'atac i a les protestes va ser ordenar que es onegessin banderes a mitja asta a la Casa Blanca i en altres edificis públics com a mostra de respecte per les víctimes i intensificar les patrulles policials en àrees tradicionalment asiàtiques com Chinatown o Flushing a New York City. És a dir, militaritzar aquests barris enviant a centenars de policies. Agents que en moltes ocasions són seguidors de Trump i comparteixen la seva ideologia d'ultradreta, els qui exerceixen la violència i la brutalitat contra els negres, asiàtics i llatins de manera sistemàtica –comptant amb una enorme impunitat– o els que, sense anar més lluny, es feien fotos amb els assaltants de Capitoli.
Els mateixos veïns estan denunciant que no volen que els seus barris es converteixin en estats policials sinó solucions efectives per acabar amb el racisme i que tots aquells supremacistes feixistes que colpegen i ataquen a la comunitat asiàtica tinguin condemnes judicials exemplars. En algunes d'aquestes localitats fins i tot s'estan organitzant patrulles populars i ciutadanes, on voluntaris i voluntàries recorren els carrers repartint octavetes sobre com denunciar legalment una agressió.
L'amenaça del trumpisme no desapareix. Joe Biden i el seu Made in America
Com ja vam assenyalar en altres materials, s'ha demostrat que el trumpisme no se n'aniria quan Donald Trump abandonés la Casa Blanca. I no ens referim només a l'exèrcit reaccionari que s'ha agrupat sota la seva figura, sinó també a com dins del Partit Republicà les seves idees segueixen més vives que mai. Només cal escoltar les declaracions del legislador republicà per Texas, Chip Roy, en una comissió judicial de la cambra baixa dedicada al racisme anstiasiàtic: "Els dolents de veritat són el Partit Comunista Xinès".
Tot i el vernís de multiculturalitat atorgat al nou Executiu i altres gestos propagandístics de Joe Biden, com reunir-se amb els familiars de les víctimes d'Atlanta, la realitat és que el nou president ha deixat clar que no portarà a terme cap depuració ni desfinançament de la policia racista ni tocarà un pèl a les bandes d'extrema dreta que campen al seu aire protegits per l'aparell de l'Estat. Tampoc millorarà les condicions de vida dels treballadors i joves afroamericans, llatins o asiàtics, els que nodreixen les plantilles de restaurants, salons de bellesa o serveis de neteja per salaris de misèria, o els que, en la seva gran majoria dones asiàtiques pobres, són víctimes del tràfic i l'esclavitud sexual. En aquesta línia de política migratòria, fa pocs dies es van divulgar fotografies preses en un centre de detenció de la Patrulla Fronterera on es veu a menors migrants en condicions inhumanes.
En el terreny de la guerra comercial amb la Xina també tot segueix igual: Biden continua encoratjant el nacionalisme econòmic per desviar l'atenció dels greus problemes domèstics que acumula. La campanya per a presentar al demòcrata com a exemple de la moderació no pot amagar que el seu Made in America es diferencia en poc o en res de l’America First de Trump. Ell mateix ho deixava clar al novembre de 2020: "Estats Units ha tornat i està llest per liderar el món".
Aquesta realitat s'ha fet visible a la cimera entre els EUA i la Xina celebrada recentment a Anchorage (Alaska), la primera des de la presa de possessió de Biden. Tots els mitjans de comunicació recollien l’alta tensió viscuda durant la trobada entre els màxims responsables de política exterior i de seguretat de les dues potències imperialistes. Els EUA van acusar Beijing d'organitzar "ciberatacs", de "violar els drets humans" i de "coaccionar econòmicament als nostres aliats". En resposta, Wang Yi va assenyalar que "és important que els Estats Units deixi de promoure la seva democràcia a la resta del món" perquè “molta gent [referint-se a el moviment Black Lives Matter] no té confiança” en la democràcia del país americà; per acabar dient: "és així com voleu negociar?".
Les tendències al patriotisme americà i la pugna interimperialista se seguiran enfortint sota el mandat de Biden i, mentre governa per als oligarques, monopolis i representants de Wall Street, la classe treballadora nord-americana, tant blanca com negra o asiàtica, serà sotmesa a una explotació encara major per aconseguir "competitivitat" davant la Xina.
Contra el racisme i el feixisme: aixecar un partit dels treballadors i el jovent
L'experiència ha demostrat que el Partit Demòcrata ni ha estat ni serà l'eina que la classe obrera i el jovent nord-americà necessiten per a derrotar les retallades socials, el racisme o la violència policial. Amb el programa que defensa Biden, capitalista a més no poder, és impossible frenar el trumpisme i les seves bandes de reaccionaris que tirotegen sense pudor contra els que consideren els "enemics".
Milions de joves, treballadors, aturats, jubilats ... van votar a Biden per fer fora d'una vegada per totes a Trump. Però la seva legislatura no serà un camí de roses ni té cap xec en blanc. Aquests episodis, com les protestes contra el racisme antiasiàtic d'aquests últims dies, o les vagues dels treballadors d'Amazon a Queens, Staten Island, Detroit o Alabama, són petites advertències que nous combats i aixecaments estan per arribar més aviat que tard.
L'experiència de Black Lives Matter i la lluita de classes que ha colpejat el cor de l'imperialisme ianqui aquests últims anys, no ha passat en va. Els milions que han participat en les marxes, que han desafiat tocs de queda i que han assenyalat el capitalisme com a responsable de la barbàrie i la pobresa creixents es tornaran a col·locar en primera línia de batalla.
Per vèncer i conquerir totes les reivindicacions, els oprimits han d'aixecar un partit per als treballadors amb un programa socialista. Només construint una alternativa revolucionària es podran solucionar els problemes reals de les masses i acabar amb el racisme sistèmic.
