Respondre amb la mobilització massiva i la vaga a tot el país. Cap confiança en Biden ni en Wall Street.

La crisi política als EUA ha patit un salt dramàtic amb l'intent de cop d'Estat de Trump i els seus seguidors. En una acció planificada durant setmanes a ulls de tot el món, milers de militants d'extrema dreta, racistes i supremacistes, armats i amb evident formació paramilitar, van assaltar el Capitoli després de ser arengats pel mateix Trump i van dispersar la sessió parlamentària en què s’anava a confirmar la seva derrota. Les imatges dels congressistes evacuats després d'estar durant minuts a terra o amagats en els seus seients, han donat la volta a el món.

Posterior al caos inicial, que va incloure trets dins del Capitoli amb un balanç de 4 persones mortes i 14 ferides, Trump va cridar cínicament a la calma als seus gossos de presa recordant-los que són el "partit de la llei i l'ordre". I és cert. Són el partit de la reacció capitalista i racista contra els treballadors blancs, afroamericans o llatins, contra el jovent i les dones en lluita. I el pitjor de tot és que el president electe Biden no va tenir altra resposta davant d'aquesta insurrecció feixista que demanar a Trump que es desmarqués d'ella. Increïble! En lloc d'exigir la immediata detenció de Trump i els seus col·laboradors, els va implorar que fossin bons nois i que paressin. Aquesta és la manera en què el nou Govern va defensar la "democràcia" davant dels que pretenen implantar una dictadura?

Sens dubte, el cop feixista del 6 de gener és la crònica de l'època històrica en la qual ja estem immersos: una època de revolució i contrarevolució.

Divisions en la classe dominant, ascens de l'amenaça feixista i el potencial per a un esclat revolucionari

A ningú se li escapa que aquesta temptativa colpista hauria estat completament impossible si no hagués comptat amb la col·laboració de sectors importants de l'aparell de l'Estat, inclosa la policia, la Guàrdia Nacional, el Pentàgon i la CIA. Les imatges dels agents policials que custodiaven el Capitoli obrint les tanques d'accés per deixar pas als seguidors de Trump, i d'altres fent-se selfies amb els feixistes que es passejaven tranquil·lament per l'interior amb les seves banderes confederades, deixen poc espai al dubte.

Evidentment les divisions al si de la classe dominant després del cop s'han posat encara més en relleu. Des de les eleccions, i especialment en les últimes setmanes, nombrosos dirigents republicans han pres distància públicament de Donald Trump. També el president de l'Estat Major dels Estats Units, el general Mark Milley, declarava que "l'Exèrcit ha jurat defensar la Constitució i no un dictador". El mateix feia el fiscal general William Barr, equivalent a ministre de Justícia, que va renunciar al seu lloc deixant clar que no hi havia cap indici de frau electoral i que no obriria més investigacions al respecte. Empresaris de coneguda nissaga reaccionària com Rupert Murdoch, copresident de la Fox, es va dirigir a Trump a través del seu diari The New York Post amb una portada eloqüent: "Pari la bogeria, vostè ha perdut les eleccions". També en les últimes hores el distanciament del Vicepresident Mike Pence i part del gabinet presidencial ha estat evident.

Però, de forma paral·lela, un eixordador silenci de connivència, quan no de col·laboració activa, s'ha fet present a la cúpula del Partit Republicà, començant per l'actitud pro colpista del seu portaveu al senat, Mitch McConnell, que va justificar totes les proclames mentidores de Trump sobre el suposat frau electoral. Són molts els que en les altes esferes de l'administració han "deixat fer" a l'encara president i tot apunta que no es rendiran en els seus objectius.

Els mitjans de comunicació, Biden i Wall Street, estan ocultant deliberadament aquests fets, blanquejant el Partit Republicà i cridant a la unitat i el consens per defensar la "democràcia i la constitució nord-americana". Molts ja parlen d'una escissió en les files republicanes. Però la qüestió és concreta: qui s’endurà aquesta base electoral de milions de petit burgesos enfurits i disposats a tot per a defensar els seus privilegis i la seva manera de vida, i a qui el magnat feixista ha omplert de confiança?

No podem descartar la formació d'un nou partit d'extrema dreta dirigit per Trump, que aixequi sense complex la bandera de la reacció extrema, del racisme i el supremacismo, del neoliberalisme cru i mesquí, i que lluiti per canalitzar les aspiracions d'una part considerable dels 74 milions de votants que va arrossegar el passat 3 de novembre.

Per descomptat, aquesta fractura dins les files republicanes, i els desitjos dels demòcrates per tancar les ferides i tornar al tranquil bipartidisme anterior, encara que això suposi deixar sense càstig l'acció de Trump i les seves bandes feixistes, reflecteix el pànic a un potencial esclat revolucionari. Ja van tenir un avís molt seriós aquest estiu, amb l'aixecament antiracista després de l'assassinat de George Floyd que va provocar les mobilitzacions més multitudinàries de la història dels Estats Units. Després de l'explosió d'aquest còctel carregat de desigualtat, racisme, i misèria, a què se sumen els prop de 400.000 morts per la pandèmia, l'oligarquia sent com tremola el terra sota els seus peus.

No és per a menys. El qüestionament d'una democràcia burgesa podrida fins a la medul·la i dominada per una elit que es fa cada dia més rica, d'unes institucions, un Congrés, una justícia i una policia al seu servei exclusiu, etc. ha proporcionat un munt de combustible per a precipitar l’explosió. Tota aquesta estructura política va ser increïblement útil per a la dominació de l'oligarquia financera durant molt de temps, vestint-la de legitimitat democràtica davant de les masses. Per això un sector de la burgesia -alineada amb Biden i el Partit Demòcrata de moment- es resisteixen a renunciar a les formes externes de la "democràcia" més vella del món. És cert que Wall Street no vol més polarització i enyora l'estabilitat i la pau social dels bons vells temps, però farà tot el que estigui al seu abast per evitar una revolució social. És que no han conviscut (i molt bé) amb Trump durant aquests quatre anys i no s'han omplert les butxaques amb les seves polítiques? De moment aposten per recuperar la confiança de les masses en les velles institucions, però no es pot assegurar que aquesta situació es mantingui eternament.

Les lliçons de la història són clares al respecte. Alguns pensen que en un país com els EUA una solució autoritària és impossible, però el cop feixista del 6 de gener ens demostra que no és així.

Demagògia populista per encisar les capes mitjanes desesperades

En les últimes hores els contertulians dels programes televisius es pregunten contrariats com s'ha pogut arribar a aquesta situació. Però si Trump ha estat preparant tot això a plena vista! Que com han permès els grans poders i el seu propi partit que arribés a aquest punt? Doncs senzillament, perquè els ha fet molt més rics i ha defensat els seus interessos de forma lleial!

Des de la seva reforma fiscal, que va regalar 205.000 milions de dòlars al 20% més ric de la població, i passant per un primer paquet de rescat per fer front a la pandèmia de dimensions mai vistes (2,3 bilions de dòlars), l’administració de Trump ha fet d'or l'oligarquia econòmica. Segons Noam Chomsky, "la riquesa s'ha concentrat fins a uns nivells extraordinaris, mentre que la població en general s'ha quedat estancada, degradada (...) actualment un 0,1%, no un 1%, sinó un 0,1% posseeix un 20% de la riquesa als EUA, i aproximadament la meitat de la població té un patrimoni net negatiu, és a dir, més passius que actius, així que més o menys un 70% viu al dia, de nòmina a nòmina. Si es produeix qualsevol imprevist, doncs mala sort "¹. Només entre el març i el juliol de 2020, les fortunes dels multimilionaris nord-americans van augmentar en 700.000 milions de dòlars.

Les eleccions del 3 de novembre proppassat van posar xifres a la polarització social extrema que colpeja la primera potència mundial: 80.117.438 sufragis, un 51,12% del total, per Biden, el que en comparació als resultats de 2016 (65.853.514) significa un increment de més del 21,7% i de més de 14 milions de vots. I per Trump 73.923.470 paperetes, el 47,17% de total, que en relació a 2016 (62.984.828) representa un increment de 17,4 punts i gairebé 11 milions de vots.

En aquestes eleccions, com vam explicar en la nostra anterior declaració (“Trump derrotat en unes eleccions històriques!”), la classe treballadora i el jovent aconseguien, tot i Biden i el seu partit, etzibar a les urnes una derrota al magnat novaiorquès, continuació de la rebel·lió social i la gran mobilització de masses que han sacsejat els seus quatre anys de presidència. Però els resultats també llançaven una advertència molt seriosa: Trump aconseguia un resultat rècord, mobilitzant gairebé 74 milions de vots provinents fonamentalment de les capes mitjanes colpejades per la crisi, desesperades i terroritzades davant el futur incert d'un vaixell que s'enfonsa i s’emporta tots els seus privilegis i la visió d'un món que volen mantenir al preu que sigui.

Són aquests petits propietaris i sectors de la petita burgesia i de capes obreres molt endarrerides i desmoralitzades, als qui Donald Trump ha encomiat sense descans. A ells ha dirigit el seu discurs demagògic i populista d'extrema dreta: contra l'establishment i per la tornada dels temps daurats d'un imperi avui en decadència que fa aigües per tot arreu. No en va, la seva campanya ha aconseguit que més de la meitat dels votants de Trump afirmin que Biden va guanyar les eleccions de manera il·legítima.

Tota la verborrea que Trump ha dedicat en els últims dies, arran de l'aprovació de l'últim rescat de 900.000 milions de dòlars, i per aparèixer com a abanderat d'aquestes "famílies americanes", és il·lustrativa de la seva estratègia. Així, davant l'acord entusiasta de demòcrates i republicans per a l'aprovació del rescat, el magnat apareixia en escena qualificant de vergonya que contemplés xecs de tan sols 600 dòlars per a les famílies i exigia a twitter un mínim de 2.000 $. Immediatament els congressistes demòcrates s’apressaven a presentar una esmena per aprovar la pujada i els republicans quedaven en ridícul davant la desaprovació del seu propi líder.

Hi ha conegudes cares republicanes, com el senador per Florida, Marco Rubio, que el segueixen en aquest camí de la demagògia extrema, traient profit de totes les contradiccions del Partit Demòcrata i la seva falta d'alternativa per a les masses. La seva última aparició pública més rellevant, i que aixecava butllofes fins i tot en el seu propi partit, era un tweet en el qual criticava sarcàsticament l'equip de Biden per al nou govern, descrivint-los com una colla de pijos elitistes sense decisió ni sang per aturar el declivi de la primera potència: "Els seleccionats de Biden per al seu gabinet van estudiar a les escoles de la Ivy League (escoles d'elit), tenen currículums sòlids, assisteixen a totes les conferències adequades i seran cuidadors educats i ordenats del declivi dels Estats Units".

Aquests fets no són anècdotes, formen part d'una estratègia ben definida. És una campanya política que explota la desesperació i els prejudicis de la petita burgesia per continuar aconseguint seguidors en un exercici d'hipocresia sense parangó. El führer de Nova York ha defensat en tot moment durant aquests quatre anys els interessos d'aquest establishment a la perfecció, multiplicant exponencialment les seves fortunes a costa d'estendre la pobresa i la precarietat al conjunt de la classe treballadora i també empobrint les capes mitjanes. Molt lluny de ser la solució als seus problemes, aquest ric entre rics no ha estat promotor indiscutible sinó dels rics.

Cap confiança en Biden ni en Wall Street! Organitzar mobilitzacions i vagues de masses contra l'amenaça feixista de Trump!

El que ha passat en les últimes hores és una seriosa advertència de la incapacitat completa del Partit Demòcrata i del nou govern Biden-Harris per frenar Trump i les seves hosts feixistes. Les seves polítiques a favor de l'elit econòmica estan fora de dubte, i aviat veurem les nefastes conseqüències de la seva gestió per a la classe treballadora i el jovent.

Milions de treballadors, joves, dones, d'activistes afroamericans i oprimits que han lluitat sense descans als carrers no van a romandre de braços creuats davant d'aquesta ofensiva feixista. Les apel·lacions buides dels dirigents demòcrates a defensar la democràcia dels rics són completament inútils en aquesta batalla. Avui tracten de rebatejar-se davant les masses, abanderant una legalitat constitucional que és en realitat la dictadura del capital. Mai han servit i mai serviran els interessos dels oprimits!

El que pugui passar en els pròxims dies -i molt especialment en les jornades que queden fins a la presa de possessió de Biden el proper 20 de gener- deixaran encara més al descobert la fallida del capitalisme nord-americà. Malgrat Trump va cridar als seus seguidors a retirar-se del Capitoli, ho va fer insistint molt conscientment en el frau electoral. Un dels portaveus fàctics en tot això -el dirigent dels Proud Boys- advertia als mitjans que el que ha passat a Washington podria tenir rèpliques en els parlaments estatals. Però com hem vist en moltes ocasions en la història, de vegades la contrarevolució actua com el fuet de la revolució.

El que ha passat aquest 6 de gener és una gran escola per a les masses treballadores nord-americanes i de tot el món. L'amenaça feixista de Trump és la filla legítima de la decadència capitalista, les retallades, l'austeritat i una desigualtat punyent. Aquests fets ensenyaran als obrers i el jovent dels EUA, d'Europa i de tots els continents que no hi ha sortida sota el sistema capitalista, que és urgent, molt urgent reorganitzar la societat sobre bases de justícia, d'igualtat i d'autèntica democràcia. Però aconseguir-ho només és possible lluitant pel socialisme, construint organitzacions revolucionàries que defensin una política d'independència de classe.

L'esquerra combativa dels EUA ha d'aixecar un programa i un pla d'acció per derrotar Trump i aixafar l'amenaça feixista: expropiar l'oligarquia financera; nacionalitzar tota la riquesa del país sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions, començant per la sanitat privada per defensar la salut i la vida de les famílies treballadores; judici i càstig exemplar per a Trump i tots els seus col·laboradors implicats en la trama colpista; impulsar comitès d'acció en totes les empreses, centres d'estudi i barris per organitzar ja mobilitzacions de masses i vagues en totes les ciutats; comitès d'autodefensa per repel·lir les bandes feixistes i la brutalitat policial.

Hem de posar sobre la taula qui té el poder de fer funcionar la societat i transformar-la en benefici de la majoria. Això és el que han de defensar en aquest moment tan crucial l'esquerra i els sindicats classistes als EUA. Contra el feixisme, pels drets democràtics, pel socialisme!

Notes

    1. Noam Chomski, “Trump es el presidente más criminal que jamás haya habitado el planeta Tierra”