Fa sis mesos, a conseqüència de la mort del venedor de peix triturat en un camió d'escombraries, van començar les mobilitzacions de masses a la ciutat d'Alhucemas (nord del Marroc) demanant justícia per la mort de Mohsin Fikri. Aquestes mobilitzacions s'han transformat en un autèntic aixecament popular (el Hirak Chaabi) que reclama acabar amb la corrupció, la construcció d'un hospital multidisciplinari a la ciutat, una universitat i la creació de carreteres per millorar les comunicacions de la regió del Rif, que ha estat castigada i marginada des de la independència en relació a la resta del Marroc. La lluita ha arribat a tal grau de participació i resistència, que ha provocat una nova crisi política al règim marroquí.
Durant aquests sis mesos de mobilitzacions el govern va ignorar les demandes dels manifestants, esperant que la ira popular s'apagués amb el pas del temps. Però la pressió del moviment es va fer tan potent que el règim es va veure obligat a enviar una delegació composta per sis ministres per "dialogar" amb els manifestants que demanaven que el govern es disculpés per anomenar-los separatistes. Si algú pensava que amb aquesta maniobra s'anava a acabar amb la protesta la realitat ha estat molt diferent. Correctament, des del moviment s'ha acusat la delegació de ser part del problema i no la solució, ja que alguns dels seus membres, com el Ministre de l'Interior Mohammad al Fatit i l'amic del rei i ministre d'Agricultura i Pesca, Aaziz Ajanouch , formen part de la trama de corrupció anomenada "els servidors de l'Estat" que va esclatar l'any passat.
El fracàs dels ministres en frenar i dividir el moviment ha revelat al Govern que hi ha un malestar social que ja no es pot calmar amb promeses i que es necessiten accions concretes. L'opció de la repressió policial ha estat des del principi la solució preferida pel Govern per acabar amb les mobilitzacions. El Govern ha aprofitat la protesta del líder del moviment Nasser Zafzafi (un aturat de 39 anys a penes conegut abans de les lluites i que s’ha convertit en símbol del moviment popular) contra un predicador que havia atacat als activistes durant el rés del divendres, per llançar una operació massiva de detencions d'activistes.
La detenció d'aquests militants i la repressió contra les protestes pacífiques de la població de Rif va motivar manifestacions de solidaritat en nombroses ciutats com Tànger, Rabat, Tetuan, Casablanca, Marràqueix ... en què van participar milers de persones i que en alguns casos van ser durament reprimides per la policia. Les consignes repetides en aquestes protestes s'han apuntat a la corrupció de la classe política, amb lemes com: "Per què som pobres? Perquè els que ens governen són lladres "," Sou un govern o sou una màfia "o" Majzén (en al·lusió al sistema polític) escolta, ja no fas por ".
Maniobres desesperades del règim
Les protestes de Rif han demostrat la impopularitat d'un govern acabat de nomenar pel rei i de la classe política marroquina en el seu conjunt. Aquest govern ha recorregut a moltes maniobres per frenar les protestes, una d'elles intentar promoure una política de separació de la lluita de la població de Rif respecte de la lluita de la resta del poble marroquí després que sis partits polítics que formen part del govern presidit pel Partit islamista de la Justícia i el Desenvolupament, van difondre un escrit en el qual acusava els manifestants de separatistes, de rebre fons de l'estranger i d'atemptar contra la seguretat de l'Estat. Alguns mitjans de comunicació del règim han anat més enllà i han acusat els activistes de pertànyer a l'Estat Islàmic (Daesh) i de pretendre crear un Estat integrista al nord del Marroc. Totes aquestes acusacions no li han servit al règim per a res, i les demandes de la població del Rif han connectat directament amb les demandes del conjunt del poble marroquí: justícia social, acabar amb la corrupció, treball per a la joventut, etc. Les manifestacions de solidaritat en diverses ciutats que han aixecat la consigna: "Tots som el Rif" han estat un cop dur per al règim.
Després de la detenció dels líders del moviment popular, l'activista Nawal Benaisa, mestressa de casa de 36 anys amb quatre fills, ha sumit un paper dirigent. El nou rostre del Hirak va demostrar un fort carisma i un sòlid discurs quan va prendre la paraula davant de milers de manifestants, cridant-los a mantenir-se en carrers fins que totes les seves reivindicacions socials siguin ateses i exigint l'alliberament de tots els detinguts en les protesta pacífiques. La mobilització no ha acabat i mostra la greu crisi a la qual s'enfronten un govern i un règim podrits.
