Entrevista a Teresa Prados, Comitè de Mares contra la violència sexual a Badalona, i Borja Latorre, Sindicat d’Estudiants a Catalunya

Ha passat un any des que coneixíem les violacions grupals en els lavabos del Centre Comercial Màgic de Badalona. Un any de molta ràbia i dolor per a les famílies i d'un clamorós abandonament institucional a les víctimes.

Després de tot aquest temps no s'ha pres ni una sola mesura ni adoptat cap protocol perquè aquest lloc deixi de ser una cova d'impunitat per als agressors sexuals. La tarda del dissabte 25 de maig el Comitè de Mares contra la violència sexual a Badalona, Lliures i Combatives i el Sindicat d’Estudiants, juntament amb professores d’USTEC-STEs, Fampas, activistes feministes i socials com Dones de Llefià i sindicalistes combatives de la ciutat, va organitzar una concentració dins del centre comercial per a exigir un punt lila en el seu interior [1].

Una acció pacífica que va ser contestada amb la violència per part de la seguretat del centre comercial. Per a denunciar aquests fets i parlar sobre les seves reivindicacions entrevistem Teresa Prados, portaveu del Comitè de Mares, i Borja Latorre, secretari general del Sindicat d’Estudiants a Catalunya, ambdós militants d'Esquerra Revolucionària.

Militant.- Per què vau decidir organitzar aquesta acció feminista i què reivindiqueu?

Teresa Prados.- Volíem tornar a posar sobre la taula les nostres reivindicacions i dir alt i clar que les víctimes i les seves famílies seguim abandonades per les institucions, que aquí no ha canviat res.

Amb la lluita que vam portar l'any passat i que va impactar a tota la ciutat no només denunciàvem que la meva filla i altres joves eren víctimes d'una agressió sexual grupal en els banys del centre comercial, sinó que dèiem que les violacions eren la punta de l'iceberg d'un sistema que ens empeny a la precarietat i la falta de recursos.

Borja Latorre.- Aquesta acció volia reivindicar l'obertura d'un punt lila visible i funcional dins del Màgic, atès per personal format en perspectiva de gènere i que realment sigui conegut a la ciutat. Però les nostres reivindicacions, com diu la Teresa, van més enllà.

Volem inversió en els nostres centres d'estudi, que es contractin totes les professores i professors necessaris per a acabar amb la massificació de les aules i poder atendre les necessitats dels i les estudiants, i disposar així d'una educació pública de qualitat. Volem una assignatura d'educació sexual inclusiva, avaluable i obligatòria en tots els centres d'estudi, tant públics com privats, per a primària i secundària.

Teresa Prados.- Exacte. Volem inversió en sanitat, que es contractin psicòlogues formades en perspectiva de gènere que puguin atendre adequadament les víctimes d'una violència tan atroç com és una violació o agressió sexual, perquè realment tinguin possibilitat de sobreposar-se. Volem inversió en els nostres barris, amb centres municipals on poder gaudir d'un oci sa i segur, on la canalla i la joventut pugui socialitzar i gaudir. Volem viure segures i sense por.

M.- Vau començar la protesta i immediatament la seguretat del Màgic us va agredir. Què va passar i quines mesures heu pres?

TP.- Quan vam treure els megàfons al crit de “alerta feminista” i vam començar a desplegar les nostres pancartes, es van abalançar contra nosaltres quatre guardes de seguretat, dos d'ells de l'empresa DAVOS, contractada pel centre comercial, i els altres dos de l'empresa PROSEGUR (un d'ells de l'interior de la botiga del Pull&Bear). De manera agressiva van intentar trencar les pancartes, plens de ràbia van estirar d'elles i estaven disposats al que fes falta per a reprimir-nos. Per si hi hagués dubtes: al Màgic es pot violar impunement, però no es pot organitzar una concentració feminista.

Com hagués estat un escàndol la imatge d'un d'ells colpejant directament una dona, van bolcar tota la seva ira i agressivitat contra el company Borja, del Sindicat d’Estudiants, a qui van colpejar, empènyer, maltractar, aixafar contra un aparador, emmanillar i retenir il·legalment en una zona inaccessible per a nosaltres.

El més important és que malgrat tot, vam aconseguir realitzar la protesta, vam cantar consignes de suport a les víctimes i vam llegir un manifest. També vam rebre la solidaritat d'algunes persones que van veure l'ocorregut.

Ha quedat en evidència que al Màgic, com a la resta de la ciutat, no s'ha fet res per a acabar amb la violència masclista, al contrari del que vol fer-nos creure l'Ajuntament del PP i el seu alcalde, Xavier García Albiol. Aquest reaccionari l'única cosa que fa és atiar el discurs de l'odi per a tractar de dividir-nos, recorrent a una menyspreable demagògia racista amb la qual tapar que només defensa els beneficis de les seves amigues i amics empresaris a costa de les nostres condicions de vida.

BL.- Estem denunciant públicament i judicialment aquest episodi de violència. El que està ocorrent aquí és molt greu. Les víctimes de les agressions van viure un segon infern quan van buscar l’ajuda dels guardes de seguretat i aquests goril·les d'extrema dreta les van ignorar.

El responsable de la seguretat del Màgic ha de ser destituït immediatament i exigim l'acomiadament fulminant dels quatre guardes que ens van agredir. Més companyes van rebre també cops i tenen diverses contusions. La direcció del centre comercial ha de demanar perdó públicament i oferir un espai segur.

Però tot això ocorre amb la total complicitat del govern municipal. Per això exigim que l'Ajuntament deixi de finançar aquest centre comercial amb diners públics, i que aquests diners els inverteixi en recursos per a ajudar les víctimes, per a mitigar ni que sigui lleugerament tot el sofriment que han patit.

M.- Com continuareu impulsant el moviment No esteu soles?

TP.- Tres dies després de la repressió masclista dels guardes de seguretat, vam fer una roda de premsa a les portes del Màgic. Vam tornar a denunciar —i no ens cansarem de fer-ho les vegades que sigui necessari— l'abandonament institucional i aquest atac a exercir un dret democràtic com és la llibertat d'expressió. Com seria l'actuació de la seguretat, que fins i tot els Mossos d'Esquadra ens van donar la raó! Per descomptat hem denunciat als jutjats, encara que no tenim cap il·lusió en aquesta justícia podrida.

Estem sol·licitant reunions amb els grups d'oposició a Badalona. Ja hem contactat amb Aïda Llauradó (En Comú Podem) i Dolors Sabater (Guanyem), que van assistir a la roda de premsa, perquè es presenti una moció en el ple de l'ajuntament exigint espais segurs reals no només al centre comercial, sinó a tota la ciutat.

El mateix dia que es presenti convocarem una concentració a la Plaça de la Vila. Som molt conscients que cada dret ha estat aconseguit amb la lluita als carrers, no en els despatxos.

També estem preparant una trobada de Lliures i Combatives a Badalona, que serveixi per a impulsar la lluita feminista i combativa a la ciutat fins a aconseguir les nostres reivindicacions.

Notes:

[1] Vegeu les fotos de la concentració aquí.