Nosaltres no oblidem!

En aquests últims dies moltes i molts ministres del PSOE han fet solemnes declaracions condemnant Rubiales, insistint que el govern central ha actuat amb la màxima celeritat, “avançant amb diligència i pas ferm” com es vanava Miquel Iceta. Però, per a desgràcia d'ells i elles, nosaltres sí que tenim memòria i no som imbècils.

Les centenars de milers de dones que hem aixecat el moviment feminista des dels carrers no oblidem quina posició han mantingut aquestes dones i homes del PSOE amb butaca al Consell de Ministres respecte de la llei del Només Sí és Sí, el consentiment i el feminisme que "incomoda" els amics de 40 i 50 anys del president Sánchez.

Les i els que ara estan tan escandalitzats per l'actuació d'aquest masclista menyspreable, no només li van donar suport durant anys, van consentir els seus excessos i corrupteles i van tapar les denúncies contra ell i el seu entramat corrupte i masclista. Són les i els mateixos que fa uns pocs mesos, molt pocs, unien els seus vots als del Partit Popular d'Ayuso, Feijóo i Cuca Gamarra per a reformar la llei del Només Sí és Sí i eliminar el consentiment com a factor fonamental per a demostrar una agressió sexual.

Ministres com la de justícia, la senyora Pilar Llop, la de la heridita “per a provar que va haver-hi violència”, que ara també està molt ofesa per aquest cas. Però quan realment calia ser valenta, no va dubtar en cedir vergonyosament davant els Rubiales amb toga i carregar amb una demagògia esfereïdora contra Irene Montero. O no se’n recorden ja de la cacera política que van desfermar contra la ministra d'Igualtat?

L'ovació entusiasta des de la bancada popular aplaudint dempeus quan la reforma va ser aprovada, i la solitud d'Irene Montero abandonada i apunyalada per les ministres del PSOE, per Pedro Sánchez, i per la seva companya de formació Yolanda Díaz, dóna la mesura exacta del que estem parlant.

I ara què, es pensen que som idiotes? En què quedem, ministra Llop? Jenni Hermoso no tenia cap ferida per a demostrar que havia estat agredida però estarem d'acord que ha sofert un episodi de violència sexual, no? Què passa llavors?

El PSOE té un llarg historial d'hipocresia i capitulació davant la dreta i la justícia patriarcal. Sí, Rubiales ha estat qui ha besat i la manada de machirulos que l’envolten qui l’ha aplaudit i ovacionat. ¿Però és que potser la posició lamentable que ha mantingut el PSOE amb la llei del Només Sí és Sí (que ha quedat més que clar que no tenia cap problema de redacció!) i la seva campanya bestial contra Irene Montero –a la qual es va sumar de manera infame Yolanda Díaz– no dóna ales als Rubiales amb toga i als Vilda de torn? ¿O és que potser quan Pedro Sánchez parlava dels seus amiguets ofesos pel “feminisme radical” de Podemos no es referia a personatges com aquests?

Clar que sí. Nosaltres no oblidem que els amos de tot plegat, com Florentino Pérez o la resta de presidents de clubs de futbol, presentadors de televisió, periodistes de les clavegueres… i altres prohoms de l'ordre polític i econòmic del 78, són amb els quals el PSOE està acostumat a tancar tot en despatxos, bufets i llotges presidencials. I són aquests mateixos elements de la classe dominant els qui han marcat l'estratègia: d’acord, podeu tallar el cap de Rubiales, és clar, però el sistema ha de continuar tal com fins ara. Podeu fer declaracions, rodes de premsa i elevar el to, però no es pot anar més lluny.

Siguem concretes. No cal ser una experta en l'esport professional per a adonar-se que és una tolla putrefacta d'abusos i violència contra les dones, que és permès per tots els governs del món. Que el PSOE no sabia que aquestes actituds porten succeint anys? Ara estan sortint molts vídeos i fotos d'aquests comportaments: tocaments de pits o de cul, comentaristes esportius deixant anar comentaris masclistes cada dos per tres… Cada vivència és més vomitiva que l'anterior. Ho han tapat durant anys. I si aquesta vegada no han aconseguit ficar aquesta agressió sota la catifa és perquè la força del moviment feminista, convertit en una via formidable de la lluita de classes, no ho ha permès.

Si avui aquest cas continua copant els diaris i les xarxes, si s'està parlant de dimissions i de cessaments, és perquè milions de dones hem dit que s’ha acabat. Perquè d'això va la cosa. El que li ha succeït a Jenni Hermoso ens passa tots els dies a la gran majoria de nosaltres, al treball, a l'oci, en les relacions socials, a la família... Volem justícia per a Jenni, per descomptat. Però aquesta lluita també va per totes nosaltres. Pels nostres drets, perquè volem sortir al carrer sense por, perquè estem fartes d'haver de demostrar si hem tancat o no les cames.

Els machirulos ens volien callades, però el moviment feminista combatiu i de classe, el que fa soroll, aquest al que els Rubiales de paisà i de toga consideren una xacra, ha demostrat que no ajupirà el cap. No pararem fins que caiguin tots els responsables d'aquesta violència sistèmica: els Rubiales, els Florentinos, els Abascals… amb la seva justícia patriarcal, el seu Règim del 78 i el seu ordre capitalista criminal. I la nostra ràbia, que és molta i està desbordada, no és cega: s'ha convertit en consciència, lluita i organització.

Uneix-te a Lliures i Combatives. Som més fortes que mai!