El 29 d'abril centenars de persones preníem els carrers de Badalona al crit de “No esteu soles”, mostrant el nostre suport a les joves violades al centre comercial Màgic i a les seves famílies. Vam denunciar el menyspreu dels empresaris del Màgic, i també de l'Alcalde de Badalona que, un cop més, demostrà de quin costat està, sabotejant la manifestació amb la Guàrdia Urbana i intentant impedir que acabés davant del Màgic, amb amenaces de multes a les convocants.

L'èxit de la mobilització i la campanya estatal de solidaritat, amb concentracions en diverses ciutats, expressa el suport que ha despertat la valenta crida a la lluita de Teresa Parados, portaveu del Comitè de Mares i de Lliures i Combatives.

Militant.- La teva filla és una de les noies agredides sexualment al Màgic. Què et va portar a fer públic el cas?

Teresa Prados.- Com podeu imaginar, no va ser gens fàcil. Va ser una decisió molt dura... La meva filla, les noies, estaven abandonades per les institucions. Vivíem un infern i a sobre no ens ajudaven aquells que haurien de fer-ho. I vam dir: només ens escoltaran si fem un pas endavant i denunciem públicament la situació.

M.- La directiva del Màgic ha pres cap mesura? Heu rebut resposta de l’Ajuntament? I els Mossos...?

El Màgic s’ha desentès de les víctimes des del principi. Guardes de seguretat van negar assistència a diverses de les joves agredides, saps? No han demanat ni disculpes. Al contrari: el 15 d'abril, mentre repartíem un full informatiu al carrer, prop de la porta, un guarda va agredir-me i intimidar-me amb insults masclistes, dient que la meva filla mentia i amenaçant-nos si no ens anàvem immediatament.

Més escandalosa encara és l'actuació de l'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, del PSC, que és un representant públic. Coneixia la violació a la meva filla, però només es va posar en contacte amb mi el dia abans de la primera roda de premsa per a intentar dissuadir-me de fer-la. No ens va oferir cap solució. Després, Alcaldia va justificar l’actuació del guarda contra mi dient que no teníem “permís per a repartir” i que deixés de “difamar” al Màgic. Què estem, en una dictadura?

Però no ens callaran. Lluitem per moltes víctimes. Aquest problema ha esclatat al Màgic, però és el dia a dia de les nostres filles i germanes, de les dones en general.

El maltractament que sofrim les dones víctimes de violència quan denunciem, com ens ha passat a nosaltres amb els Mossos, és un horror. Has de repetir una vegada i una altra l'ocorregut, sense que et creguin. Et pressionen i menyspreen. Després els estranya que milers de dones no denunciïn! Per això hem d'alçar la veu, dir a totes les víctimes: “no esteu soles”.

M.- En les teves declaracions destaques que la violència sexual enfonsa les seves arrels en la degradació dels barris obrers...

TP.- L'augment brutal de casos de violència sexual, violacions, assetjament, maltractament, no és casualitat. Volem una investigació seriosa i que es castigui els culpables, és clar, però la solució va molt més enllà.

L'alcalde diu que cal mà dura contra els menors responsables d'aquestes violacions i un canvi dràstic de la Llei del Menor, que impedeix que siguin internats en presons i jutjats com a adults. Repeteix el mateix que el PP i Vox, però “oblida” que tot aquest salvatgisme és resultat del salvatgisme que creen anys de degradació i precarització de les condicions de vida en els nostres barris, de retallades a sanitat i educació, destrucció dels serveis públics…, que ens estan portant a una situació de barbàrie. Falta inversió en els barris obrers. Falten llocs de treball, habitatge, accés a la cultura, oci sa. Falta un futur digne per a la gent jove.

M.- Quines són les vostres reivindicacions?

TP.- Exigim la dimissió de la gerència del Màgic, una disculpa pública i la implantació d'un protocol contra la violència masclista i un punt lila permanent, la cancel·lació immediata del contracte amb l'empresa de seguretat i una investigació per a jutjar tots els responsables d'omissió de socors a les víctimes.
També exigim el cessament dels responsables dels Mossos de la investigació, per la greu negligència i menyspreu cap a les víctimes, famílies i les nostres necessitats de suport.

Demanem que l’Ajuntament deixi de regalar diners públics al Màgic, i que vagin als serveis socials, sanitat pública (incloent salut mental) i equipaments als barris obrers de Badalona. Que garanteixin un ampli pressupost per atendre de forma integral les víctimes d’agressions sexuals i violència masclista. El Sindicat d’Estudiants porta temps reclamant una assignatura d’educació sexual als centres educatius i dignificar els instituts públics amb més personal educatiu i recursos. No puc estar més d’acord.

El Govern de la Generalitat també hauria d’augmentar dràsticament les seves inversions en aquestes àrees.

M.- Quines accions esteu duent a terme i quina resposta us esteu trobant?

TP.- Des del Comitè de Mares, Lliures i Combatives i el Sindicat d’Estudiants, vam llançar la campanya “No esteu soles”.

Hem informat a la ciutadania de Badalona del que està passant. Hem fet desenes de repartiments i enganxades de milers de fulls i cartells a sortides de metros i tren, escoles i instituts, barris, mercadets, al Màgic, per a Sant Jordi... Hem penjat pancartes. L’Ajuntament saboteja la campanya i ens nega l’ús dels centres cívics, però hem organitzat dos actes públics. També hem realitzat xerrades a instituts i participat en esdeveniments de la comunitat educativa i del moviment feminista.

Hem rebut moltes mostres de solidaritat de milers de persones anònimes. S’han enviat a l’Ajuntament més de 500 resolucions de protesta, exigint ajut a les víctimes. Vull agrair a totes les que ens estan ajudant. Associacions de famílies i veïns, sindicats educatius i de treballadores de l’Ajuntament, casals populars, organitzacions feministes...

El punt més emocionant fins al moment ha estat la manifestació del 29 d’abril. Veure centenars de joves i de famílies, veure els teus veïns, sortint als carrers, donant-te suport a tu i a la teva filla, a totes les víctimes, t’omple de força per a seguir endavant.

Ara continuarem amb una potent recollida de signatures i la celebració de nous actes públics. No ens aturarem fins que l’Ajuntament atengui les nostres reivindicacions.

Sabem que aconseguir tot el que volem no és fàcil. Però després de l’enorme solidaritat que hem rebut, estem més convençudes que al principi que podem aconseguir-ho. Hem d’organitzar-nos i lluitar per un canvi real en les nostres vides.