17M · Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia

Estem al 2023 i l'opressió que patim el col·lectiu LGTBI continua sent insuportable. La violència en totes les seues formes –pallisses, insults, intimidacions i fins i tot assassinats– continua formant part del nostre dia a dia.

Segons dades del mes d'Octubre de 2022, el ministeri de l'Interior ha registrat un augment de gairebé un 70% en els delictes contra l'orientació sexual a l'Estat espanyol. I, fins i tot encara que la pujada siga espectacularment impactant, la realitat continua sent molt pitjor, ja que només una de cada deu víctimes decideix denunciar.

L'LGTBIfòbia impregna tots els aspectes de les nostres vides. Continuem tenint por d'eixir als carrers i agafar de la mà a les nostres parelles, vestir com ens agrada o expressar-nos com vulguem. Continuem havent d'amagar la nostra orientació sexual per a trobar un treball o, directament, se'ns condemna a un atur crònic, com és el cas de les persones trans. Continuem patint bullying a les aules per ser qui som. Seguim, seguim i seguim… És una llista massa llarga per a estar en ple segle XXI.

I qui està darrere de totes aquestes xifres? La dreta, l'extrema dreta i la seua ideologia retrògrada, masclista i medieval. Els qui diuen estar molt preocupats per “l’alarmant augment de casos d'homosexualitat i transsexualitat”, com va dir la diputada de Vox María del Cap Ruiz Solás. Els qui parlen tot el dia de “l’adoctrinament LGTBI” en els Parlaments autonòmics. Els mateixos que es burlen, menyspreen i insulten a les persones trans i s'han oposat –amb tot el seu odi de classe i una ràbia mai vista– a la tramitació de la llei trans. Homes i dones de l'estil Isabel Díaz Ayuso, que el mateix dia que es va aprovar la nova legislació a nivell estatal, va votar a favor de derogar la llei trans a la Comunitat de Madrid.

Aquest és el veritable rostre de la dreta i l'extrema dreta, del PP i Vox, les sectes catòliques i la jerarquia de l'Església, que amb els seus actes i discursos promouen la violència contra nosaltres. I ho fan amb impunitat. Posen en la diana al col·lectiu LGTBI, a les dones, als immigrants o als treballadors i treballadores en general, perquè els sectors més reaccionaris de la societat ens agredeixin.

Per això, no és d'estranyar, que el moviment LGTBI haja deixat clar el seu segell antifeixista. Perquè a més de ser gais, lesbianes, bisexuals, intersexuals o trans, som els fills i filles de la classe treballadora.

No obstant això, cada 17 de maig hem d'assenyalar que la dreta compta amb un soci molt fiable perquè aquest discurs trànsfob i misogin es continuï amplificant i s’obri més camí. Del Partit Popular o de Vox ja no ens sorprèn res. I, lamentablement, del PSOE tampoc. Enguany, sens dubte, hem viscut una de les imatges més vergonyoses que recordem en el Parlament estatal. Com si d'un pacte a plena llum del dia es tractés, el PP i el PSOE no només han compartit el mateix llenguatge vomitiu contra les persones trans, amb el sector de Carmen Calvo fent l'impossible per a reciclar la llei trans. També van votar conjuntament reformar la llei del “Només Sí és Sí”, doblegant-se de nou davant l'aparell de l'Estat i la judicatura masclista i feixista.

Vergonya, una i mil vegades. Costa creure que els drets de les dones es defensen de la mà d'aquells que diuen que la violència masclista no existeix. O que aquest PSOE tan feminista i que tant advoca per l'avortament vagi de la mà dels que apliquen mesures antiavortistes a Castella i Lleó. Igual en una realitat paral·lela és així, però en el món en el qual vivim la gran majoria de nosaltres, els drets LGTBI no es defensen enviant als antidisturbis a reprimir manifestacions contra l'LGTBIfòbia.

Per moltes declaracions que es facen (especialment ara que s'acosta el mes de l'Orgull), si no es depura l'aparell de l'Estat i la judicatura de franquistes, si no es garanteix un habitatge, una ocupació, una sanitat i educació públiques i dignes per a totes, si no es toca la Llei d'Estrangeria, ni el negoci dels proxenetes o el domini que continua exercint l'Església en l'educació pública… tot aqueix “bla-bla-bla” es queda solament en això: en paraules molt altisonants però sense cap efecte pràctic en la vida de la gran majoria. Ara bé, després, quan la dreta avança electoralment, és culpa nostra. Doncs no!

Sabem que cap dret es pot conquistar basant-nos en els despatxos i en les hàbils negociacions parlamentàries. Les dones treballadores i joves que hem alçat any rere any el 8 de març, les persones trans que amb la seua valentia i lluita durant dècades han aconseguit que la llei trans siga una realitat, les milers de persones que pertanyem al col·lectiu LGTBI i que vam omplir els carrers per Samu i en cada Orgull crític, els qui sabem que sota aquest sistema capitalista i patriarcal mai podrem ser lliures, no estem disposades a retrocedir ni a deixar-nos aixafar.

Volem drets, dignitat i el respecte que ens mereixem. I no farem cap pas enrere. La lluita ens fa lliures. Uneix-te a Lliures i Combatives!

***

El proper 17 de maig és el Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Des de Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants animem a tots i totes les estudiants a organitzar lectures d'aquest manifest en les seues classes, concentracions a l'hora del descans, penjar banderes, pancartes i murals, i tot tipus d'accions reivindicatives que ens permeten dir alt i clar que volem unes aules lliures de violència contra el col·lectiu LGTBI.

Podeu enviar-nos les fotos i vídeos de les vostres accions a través de les xarxes socials i etiquetant-nos a @lliuresicombatives / @lliuresicombativespv