UNEIX-TE A LA RESISTÈNCIA!
WhatsApp / Formulari d'afiliació
La pandèmia del coronavirus ha deixat al descobert la catàstrofe cap a on llisca el capitalisme. La matança perpetrada contra centenars de milers d'innocents a tot el món, que encara pot multiplicar-se, es combinarà amb l'ensorrament de l'aparell productiu, el comerç mundial i una onada sense precedents d'acomiadaments massius i sofriment col·lectiu.
La dictadura del capital financer ha fet la seva feina a consciència. El domini parasitari que exerceix sobre totes les esferes de la vida econòmica s'ha transformat en un fre absolut per al desenvolupament de les forces productives. Juntament amb l'Estat nacional, aquest poder omnipresent que descansa sobre la propietat privada dels mitjans de producció, condueix a milions a una barbàrie només comparable a la patida durant la Primera i la Segona Guerra Mundial.
És difícil tenir un quadre acabat de què succeirà en les properes setmanes i mesos. Però una cosa és clara: res tornarà a ser igual en la història del món. Les dades de retrocés del PIB dels EUA o de la UE oscil·len entre un 15 i un 10% per al primer trimestre del l'any, i l'economia espanyola no s'escaparà d'aquest ombrívol pronòstic: milions d'aturats i un col·lapse de l'activitat econòmica ja són una realitat.
Els governs i els mitjans de comunicació comparen l'hecatombe sanitària amb una guerra que hem de lliurar "tots junts". Però la primera víctima d'una guerra és la veritat. La cascada de mentides descarades que ens vomiten cada hora no fa més que confirmar-ho. De fet, la guerra de la qual ens parlen amb aire circumspecte va ser declarada pels poders capitalistes fa dècades, va arrasar amb els drets i serveis socials, va crear una desigualtat obscena, va degradar el medi ambient a una escala intolerable i va reduir països sencers a runes. A llom d'aquesta guerra ha galopat la pandèmia del coronavirus.
Tots a una intenten presentar aquests esdeveniments com el fruit d'una força descontrolada i imprevisible. Mentida, mil vegades mentida. Les grans potències coneixien perfectament la gravetat del que estava passant. Protegir les vides de les persones? No, per descomptat que no, això no és el que importa. L'única cosa que motiva els governs i parlaments que actuen com a majordoms del capital financer, és garantir i salvaguardar els beneficis multimilionaris dels banquers, els especuladors, i les grans multinacionals que cotitzen a la borsa. Aquesta sí que és la gran veritat d'aquesta guerra.
Per descomptat, les crides desesperades de la socialdemocràcia internacional per posar en marxa un nou "Pla Marshall" són una expressió de pànic davant de la possibilitat creixent de moviments revolucionaris. Però els poders imperialistes ni actuaran coordinadament, ni tenen cap intenció de garantir els drets socials. L'augment de les tendències nacionalistes i proteccionistes en l'economia, juntament amb la recrudescència de les mesures autoritàries i repressives dels Estats és una perspectiva molt més realista.
Sí, és una guerra, i la classe dominant i els seus polítics utilitzen les mateixes mentides de les guerres anteriors per ocultar el seu caràcter de classe. Fins i tot des del govern PSOE-Unides Podem s'aixeca amb força la bandera de la unitat nacional: "Tots units remant en la mateixa direcció". ¡¿Però és que potser les persones grans que moren abandonades en les residències, els nostres pares i avis que han d'esperar durant dies sencers en els passadissos de les urgències desbordades, els milers de treballadors sanitaris que es juguen la vida i es contagien, els dels transports, dels supermercats i de molts altres sectors que garantim els serveis bàsics sense mesures de seguretat i protecció, o aquells que en cases de 30 o 40 metres quadrats ens les veiem confinats amb els nostres fills, i que a més a més patim els ERTOs i els acomiadaments..., totes aquests milions de persones, formem part del mateix "exèrcit" que Amancio Ortega, Ana Patricia Botín, Florentino Pérez i la plutocràcia capitalista que ens ha conduït a aquesta situació?!
¿Qui està pagant les conseqüències d'aquesta catàstrofe, i qui les pagarà encara més durament quan la crisi sanitària s'estabilitzi? Com en totes les guerres, la classe treballadora ocupem ara mateix un lloc ben definit: som la carn de canó que mor en el combat, qui posa els damnificats, els aturats i suporta les calamitats que perseguiran les nostres famílies durant anys.
Per això la "unitat nacional" que pregona el govern és una completa fal·làcia. Els capitalistes no tenen la intenció de fer cap sacrifici. Ben al contrari, per salvar el seu compte de resultats carregaran tota aquesta devastació sobre els recursos públics i les espatlles dels milions de nous aturats.
Aquest govern, que va ser votat per milions de treballadors i joves, ha de rectificar urgentment. ¡Actuar en defensa de la població amb la nacionalització immediata de la banca i les empreses estratègiques (moltes d’aquestes de fet eren estatals i van ser privatitzades) per a resoldre aquesta emergència sanitària, social i laboral! A tot el món, i a l'Estat espanyol també, les polítiques capitalistes han fracassat per complet. Si seguiu adoptant-les, la catàstrofe serà encara més gran. De diners i riquesa n’hi ha molta, la produïm els treballadors, però queda en mans d'una minoria a la qual li importa un rave la vida de milions de persones.
Els treballadors hem de passar a l'acció directa, des de baix. Només la classe obrera té la capacitat d'enfrontar aquestes circumstàncies amb èxit. Hem d'exigir els nostres sindicats que paralitzin tota l'activitat no essencial, i només podrem aconseguir-ho impulsant accions en els centres de treball, organitzar assemblees i votar democràticament la paralització de la producció.
Els comitès d'empresa de tots els sectors industrials, juntament amb els delegats sindicals i les plantilles, hem de prendre el control per reconvertir la producció i fabricar immediatament tot el material necessari: des de respiradors, que es podrien produir ràpidament a la SEAT, a VW, Citroën, Opel... les cadenes de muntatge de les quals es poden adaptar fàcilment, fins a totes les empreses tèxtils, començant per Inditex, perquè fabriquin bates, mascaretes i equip sanitari urgent.
Cal mobilitzar tots els recursos financers i productius, que han de ser nacionalitzats immediatament, sota el control d'assemblees de treballadors i comitès votats i constituïts per a aquest objectiu, en coordinació amb els empleats sanitaris dels hospitals. La classe obrera sap molt bé què es necessita, com produir-ho i com assignar aquests recursos amb eficiència! A la sanitat pública, metgesses, infermers/es, personal de manteniment, netejadors/es ... hem de crear comitès de control i gestió dels recursos, i corregir totes les decisions contraproduents dels gerents.
Només la socialització dels mitjans de producció pot resoldre el col·lapse econòmic i la barbàrie que es dibuixa davant dels nostres ulls. Les forces productives mundials necessiten un nou sistema social que les organitzi i planifiqui harmoniosament i democràticament. Però el socialisme no caurà com si d’una fruita madura es tractés, sinó com a resultat de la intervenció conscient de la classe obrera i el jovent en l'acció.
Els treballadors i joves que formem part d’ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA, que hem construït el Sindicat d'Estudiants, que hem impulsat Lliures i combatives, que hem participat de manera militant en el sindicalisme de classe i en els moviments socials amb la defensa d’un programa anticapitalista i socialista, creiem que no ens hem de conformar amb votar. Cap aritmètica parlamentària pot modificar el pla de la burgesia espanyola i europea de tornar a la càrrega amb més retallades, més austeritat, més atacs als nostres drets. Si volem derrotar els capitalistes necessitem la mobilització massiva de la població i transformar aquesta lluita en organització conscient en els centres d'estudi, en les empreses i fàbriques, als nostres barris.
Per un veritable escut social contra la crisi sanitària, social i econòmica:
1. Nacionalització de la banca i els grans monopolis sota control democràtic dels treballadors per establir un pla de producció que posi per damunt de tot els drets de la gent i les seves vides. Fora la monarquia: expropiació de tots els béns i fortunes de la casa reial per a posar-la al servei de la lluita contra la pandèmia.
2. En defensa de la sanitat pública, mitjans materials i humans ja. Contractació immediata de 20.000 professionals sanitaris per fer front a aquesta crisi. Obertura de totes les instal·lacions hospitalàries públiques, reforç i ampliació de les UCI i compra de material mèdic i quirúrgic necessari. Que l'Estat prengui el control de tota la sanitat privada, dels seus recursos humans i tècnics, hospitals i clíniques, per atendre de forma gratuïta tots els malalts de coronavirus. Aquelles empreses, clíniques i hospitals que es neguin, seran expropiats automàticament i passaran a titularitat pública.
3. Nacionalització del sector farmacèutic ja, gratuïtat de totes les medicines necessàries per enfrontar el coronavirus i la resta de les malalties! Fora totes les retallades i el copagament.
4. Paralització immediata de tota l'activitat productiva que no sigui essencial per lluitar contra la pandèmia. El govern central i el de la Generalitat han de garantir per llei que totes les treballadores i treballadors de fàbriques i empreses que no siguin essencials han d'estar a casa amb permisos retribuïts, que tots els seus llocs de treball siguin respectats i que no es perdi cap dret laboral. Per als treballadors de les empreses essencials s’han de proporcionar tots els mitjans de protecció sanitària necessària (guants, mascaretes, equips...), imposant penes econòmiques molt severes als empresaris que incompleixin aquestes mesures.
5. A totes les treballadores i treballadors que tenen al seu càrrec filles, fills o familiars dependents se'ls han d'aplicar l'article 37.3 d) de l'Estatut dels Treballadors. D'acord a aquest, quan es té un deure inexcusable, com és la cura d'una persona dependent, el treballador té dret a absentar-se de la feina amb el 100% de la seva retribució i sense que sigui computable com a temps de vacances.
6. Cap acomiadament, ERTO o ERO a l'empara del coronavirus. Cap reducció salarial. Que els empresaris posin la seva part de tots els beneficis acumulats aquests anys! Que es tornin els diners dels rescats patronals i bancaris!
7. Reducció per llei dels preus dels productes fonamentals per a la vida diària de les famílies treballadores i persecució contundent de l'especulació. Ja n’hi ha prou que les grans cadenes de supermercats i les multinacionals del sector alimentari es facin d'or!
8. Cap restricció a la llibertat d'expressió, manifestació i organització. Formació de comitès de personal sanitari, usuaris i delegats sindicals en els centres hospitalaris per a controlar la qualitat de l'atenció mèdica i poder reclamar els mitjans necessaris.
9. Solidaritat real i concreta amb els immigrants i refugiats: ni quotes ni camps d'internament. Derogació de la Llei d'Estrangeria i dels CIEs. Plens drets polítics, socials i econòmics per als immigrants i les seves famílies.
10. Anul·lació per llei de tots els desnonaments, i garantia de la suspensió temporal del pagament dels lloguers, electricitat, gas, aigua, calefacció i telecomunicacions, i manteniment de tots aquests serveis per a les famílies treballadores que ho necessitin. Mobilitzar els recursos públics per assegurar l'alimentació i una vida digna per a tota la població en risc: menjadors públics gratuïts, increment dràstic en la dotació material i humana dels serveis socials.
11. Pel dret a viure dignament i per unes condicions de treball decents. Derogació de les contrareformes laborals i de les pensions. Jubilació als 60 anys amb el 100% del salari i contractes de relleu per a al jovent. 35 hores setmanals sense reducció salarial. SMI de 1.100 euros, i subsidi d'atur indefinit equivalent per a tots els aturats fins a trobar una ocupació. Fi de la precarietat laboral: als 15 dies fixos en plantilla.
12. Dret a sostre. Prohibició per llei dels desnonaments. Parc d'habitatges públics amb lloguers socials, mitjançant l’expropiació dels pisos buits en mans dels bancs.
13. Ensenyament públic de qualitat, democràtic i gratuït des d'infantil fins a la universitat. Derogació de la LOMCE, la LEC i el 3 + 2. Fora la religió dels centres d'ensenyament. Ni un euro del pressupost públic per a l'ensenyament privat i concertat.
14. Remunicipalització dels serveis públics privatitzats, amb el manteniment i ampliació de les plantilles i amb el respecte dels drets laborals.
15. Contra la catàstrofe ecològica que ens amenaça: Nacionalització de les empreses energètiques (elèctriques, companyies mineres, de petroli i gas, empreses de producció d'energia eòlica i solar, etc.), i un pla públic d'inversions per a establir una indústria energètica 100% ecològica i sostenible. Per una xarxa de transport públic, gratuït, de qualitat i ecològic. Nacionalització de la terra, de la indústria ramadera i de les indústries de processament d'aliments. No a l'explotació capitalista dels oceans. Per una alimentació sostenible, ecològica i sana!
16. Contra tot tipus d'opressió i violència masclista contra les dones de la classe obrera i la justícia patriarcal. A igual treball, igual salari. Dret a l'avortament lliure i gratuït. Contra l'opressió de la comunitat LGTBI.
17. Plens drets democràtics d'expressió, reunió i organització. Derogació de la Llei Mordassa.
18. Contra el feixisme i les seves bandes, contra la seva impunitat i la protecció que reben per part de l'aparell de l'Estat. Només la lluita massiva i organitzada de la classe obrera i el jovent podrà derrotar els feixistes.
19. Pel dret a l'autodeterminació per a Catalunya, Euskal Herria i Galiza. Per la República Socialista Federal. Per la república socialista de Catalunya i la república socialista federal, basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l'Estat espanyol i així ho decideixin.
