La catàstrofe nuclear que s'està produint a la central de Fukushima, al Japó, és un dramàtic exponent de la fallida del sistema capitalista, en tots els seus vessants. Evidentment, la causa immediata de la catàstrofe nuclear ha estat el brutal terratrèmol del divendres dia 11 de març, que va arribar el grau màxim de l'escala richter, i el posterior tsunami. Els efectes del terratrèmol han estat devastadors i està suposant un trauma esfereïdor per a milions de japonesos entre els quals ja es comptabilitzen més de 12.000 morts.

Immediatament després, a causa de les fallades en el sistema de refrigeració, va començar el desastre nuclear a la planta de Fukushima, que ha anat empitjorant per moments. La radiació emesa cap a l'exterior és altíssima. Han estat evacuades més de 600.000 persones dels voltants de la central. A Tòquio, amb més de 30 milions d'habitants i a 230 kms de Fukushima, s'han detectat nivells de radiació molt superiors al normal i s'està produint un èxode cap al sud del país. Diferents països han engegat plans d'evacuació de ciutadans de les seves respectives nacionalitats. S'ha expandit un núvol radioactiu, que està creuant l'oceà Pacífic i que arribarà a la costa dels EUA el divendres, segons alguns mitjans. Les conseqüències d'aquesta catàstrofe nuclear, com a mínim, afectarà de manera immediata a la salut i la vida de desenes de milers de persones durant un llarg període de temps, i això sense comptar els devastadors efectes econòmics i socials derivats del terratrèmol i la contaminació nuclear. Realment les conseqüències són imprevisibles atès que la situació encara no està sota control i cadascun dels sis reactors podrien emetre una radiació 500 vegades superior a la bomba d'Hiroshima.

Els beneficis primer de tot

Com dèiem, el terratrèmol ha estat el desencadenant immediat, el detonant de la catàstrofe nuclear, però aquesta no es pot explicar exclusivament per un accident natural, per més greu que aquest hagi estat. La primera qüestió que salta a la vista és la següent: el Japó està situat sobre una de les falles sísmiques més actives del planeta i pateix terratrèmols contínuament. A més, és un dels països més nuclearitzats del món, amb 54 reactors actius i 2 en construcció; les empreses propietàries de les nuclears es regeixen, com totes les empreses sota el capitalisme, pel criteri del màxim benefici privat. Aquestes empreses menteixen sistemàticament sobre els accidents i les seves conseqüències, actuant fora del control de la població; tenen vincles amb l'aparell estatal les labors del qual de vigilància i control estan mediatitzades per aquest vincle i llastrades per la ineficàcia i la lentitud inherent a tota burocràcia. Òbviament, si totes les condicions per a un accident nuclear greu existeixen, el més probable és que aquest s’esdevingui tard o d'hora.

El Japó tenia ja antecedents d'accidents nuclears força greus. Un dels primers accidents nuclears va ocórrer entre el gener i el març de 1981, quan uns 40.000 litres de líquids radioactius van passar des dels dipòsits de residus d'una central a les clavegueres de la ciutat de Tsuruga. L'accident es va ocultar a la ciutadania fins passats uns 100 dies. A la fi de juliol de 2007 un terratrèmol d'intensitat 6,8 va posar fora de funcionament la gegantina planta nuclear de Kashiwazaki-Kariwa, una de les més grans del món, amb 7 reactors. La planta era propietat de TEPCO, Tòquio Electric Power Company, la mateixa que la de Fukushima. Informes sobre aquell accident van assenyalar fugides radioactives, conductes obsolets, barrils radioactius trencats. És probable que la central estigui situada justament sobre una falla sísmica. Per descomptat, com ocorre de forma sistemàtica amb els propietaris de les empreses nuclears en general i TEPCO en particular, es va manipular des del principi sobre la magnitud i les conseqüències de l'accident.

Abans de l'accident de Fukushima, segons documents revelats per Wikileaks, un funcionari de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AEIA) ja havia advertit a les autoritats japoneses que les seves plantes nuclears no estaven preparades per a plantar cara a poderosos terratrèmols, que estaven “desactualitzades” i que terratrèmols de grans magnituds podrien presentar “grans problemes”. No obstant això el govern japonès no va fer res. També en aquesta ocasió l'actitud del govern japonès ha estat vergonyosa davant l'accident, tractant de minimitzar les seves conseqüències i actuant amb lentitud i secretisme.

Manipulació informativa al servei dels grans monopolis

Darrere de la indústria nuclear hi ha interessos molt poderosos, en la qual conflueixen grans empreses monopolístiques del sector energètic i armamentístic, el sector financer i l'aparell estatal-militar. Constitueixen un pilar fonamental del capitalisme; un entramat inseparable d'interessos econòmics i polítics a la cúspide del sistema. Tenen un enorme poder d'influència sobre els governs i els mitjans de comunicació, si no els controlen directament. Ells són els interessats que no s'arribi al fons de la qüestió i el seu lobby de pressió està tenint un paper molt actiu en tot el debat que està suscitant el desastre de Fukushima. En l'obstinació de defensar els seus interessos no es tallen a utilitzar des dels arguments més subtils a les mentides més bastes.

Un exemple d'això últim van ser les declaracions del president d'Endesa, Borja Prado, publicades el dimecres 16 de març, quan la gravetat de la catàstrofe era ja evident i el núvol radioactiu ja s’estava expandint pel pacífic. Segons el màxim responsable d'aquest monopoli energètic, propietat de la italiana Enel, “s'ha demostrat que les centrals japoneses han resistit a pesar del major terratrèmol de la història”, justificant així la continuïtat dels seus plans d'inversió en el sector. Un altre exemple de barroeria el vam tenir amb les declaracions en roda de premsa de la presidenta del Fòrum de la Indústria Nuclear (la patronal espanyola del sector), María Teresa Domínguez, qui va dir el 14 de març, que “de l'ocorregut s’ha de desprendre el missatge que les centrals tenen una fortalesa de disseny molt important, capaç de suportar un terratrèmol de nou graus, un tsunami i seixanta rèpliques”. Evidentment aquests senyors no podien ignorar, a aquelles altures de la situació, la gravetat del que estava passant. Però l’ús de la mentida més gruixuda, encara que sigui sobre fets tan greus que afecten a la vida de milions de persones, es justifica per a aquesta gent si del que es tracta és de defensar els seus negocis multimilionaris. Aquesta és la moral de la classe dominant: tot val amb la condició de preservar el negoci. A més, aquest és el tipus de gent que adverteix a la població de la “demagògia de l'esquerra” i que només es faci cas als “científics”, per descomptat als científics que estan sota la seva nòmina. La mateixa Organització Mundial de la Salut, depenent formalment de l'ONU i a la pràctica de l'entramat d'interessos de la indústria nuclear, afirmava també el 16 de març que no hi havia “propagació internacional” de la radiació, quan alguns periòdics ja informaven exactament de l'evolució del núvol radioactiu.

Entre els arguments aparentment “irrebatibles” del lobby nuclear hi ha que el Japó no té altres recursos energètics i per tant no li quedava altra opció que basar-se en l'energia nuclear. Tot i així, això no és veritat, existeixen moltes alternatives a l'energia nuclear, desenvolupades i per desenvolupar, i òbviament sense el perill mortal per a la població que suposa l'energia nuclear. L'absurd d'omplir de nuclears una de les falles sísmiques més importants del planeta posant en perill la vida de milions de persones no és una cosa “inevitable”, és un absurd que no es pot deslligar de la lògica del sistema capitalista, basat en la llei del màxim benefici, la competència destructiva entre diferents països i el militarisme associat a això. Totes les potències imperialistes han desenvolupat i estès l'ús de l'energia nuclear, tant per a fins militars com econòmics.

L'energia nuclear: una amenaça per a la població

El problema de les nuclears no és, per descomptat, una qüestió “japonesa” ni el seu perill està només associat als moviments sísmics; l'essència del problema està lligat a l'ús d'una tecnologia extremadament perillosa amb criteris capitalistes, és a dir , de màxim benefici privat i la lluita despietada dels diferents estats nacionals pels mercats mundials, incloent-hi l’ús de la guerra i la “dissuasió nuclear”.

Hi ha hagut accidents nuclears a tots els països. A França, les autoritats dels quals s'han fet molt ressò de la gravetat de l'accident al Japó, com una forma de dir que això “aquí no passa”, hi ha hagut també accidents nuclears. Més de tres quartes parts del fluid elèctric francès provenen de les seves 59 centrals nuclears; a l'altre costat dels Pirineus hi ha concentrades més nuclears que al Japó. A l'estiu de 2008 hi va haver quatre accidents, a diferents plantes. En una hi va haver una fugida de 74 quilos d'urani al trencar-se una canonada subterrània, filtrant-se per dos rius propers a la central.  Com sempre, es va ocultar l'accident a la població durant dies. En un segon accident es va registrar una fugida de material radioactiu. En un altre, 15 treballadors van resultar contaminats i un centenar d'empleats es van veure afectats per pols radioactiva a la planta de Tricastin, la mateixa on va tenir lloc el primer vessament. Aquests accidents, com va denunciar la central sindical CGT, estaven vinculats a l'augment de la subcontractació en les tasques de manteniment de les centrals nuclears, que van passar, en 15 anys, del 20% al 80%. El 70% dels accidents de la indústria nuclear francesa, incloent l'exposició a la radioactivitat, són soferts per treballadors subcontractats. Aquí veiem clarament com l’empitjorament continu de les condicions de treball, que és una tendència fonamental del capitalisme, és un altre dels factors que incideixen poderosament a augmentar el perill d'accidents nuclears.

També a l'estat espanyol hi ha hagut accidents nuclears i exemples de l'enorme perill que aquesta tecnologia suposa per a la humanitat en mans capitalistes. El 26 de novembre de 2007 hi va haver un "incident" a la Central Nuclear d'Ascó I (Tarragona). Les barres de combustible radioactiu que s'introdueixen en el reactor nuclear es transporten amb un tub de transferència. Aquests tubs, una vegada buidat el combustible radioactiu del seu interior, són rentats per a descontaminar-los. L'aigua emprada per a aquesta fi es tracta com residu nuclear. Els bidons que contenien aquesta aigua es van abocar a la piscina del reactor d'Ascó I. El buidatge va produir vapors radioactius que van ser absorbits per un extractor i emesos (el 95%) al voltant del recinte de la central (en un radi de 50 metres de la xemeneia). Aquest incident no s'ha donat a conèixer ni a l'opinió pública, ni als organismes responsables de la seguretat nuclear, ni als propis treballadors fins a principis d'abril de 2008. Tan sols ho coneixien una desena de directius. La direcció de la central va ocultar les dades i després va informar amb comptagotes, reconeixent només el que ja no podia ocultar perquè altres ho havien tret a la llum.

Un altre exemple de descontrol: el  22 d'abril es va saber que una empresa que gestiona la ferralla suposadament no contaminada de la nuclear ha detectat en un dels seus camions partícules radioactives quan va arribar a l'empresa situada a Reus, a 62 quilòmetres d'Ascó. Els treballadors de la central van ser "tranquil·litzats" per la direcció amb aquestes vergonyoses paraules: "Si ajuntes totes les partícules radioactives en un entrepà i te’l menges, no seria perillós per a la salut". El 1989 es va produir un accident a la central de Vandellòs I, la gravetat de la qual es va classificar a tan sols un punt per sota del famós accident de Three Mile Island,  als EUA, el 1979. Si la temperatura del reactor hagués arribat a tan sol tres graus més, les conseqüències haguessin estat de dimensions imprevisibles.

L'actitud del govern de Zapatero respecte de la qüestió nuclear ha estat també vergonyosa i com ocorre amb tota la seva política social, econòmica i exterior, s'ha plegat als interessos dels més poderosos. Cedint a la pressió de les multinacionals elèctriques va aprovar el perllongament de la central de Garoña, la més vella de les quals estan ara en funcionament a l'Estat espanyol. Arran del desastre a Fukushima ha declarat que tornarà a plantejar el seu tancament el 2013. En tot cas, el perill d'accidents nuclears persistirà, per tots els factors que hem apuntat anteriorment.

Nacionalització sota control obrer dels monopolis energètics