Aquest 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, tornarem a omplir els carrers per a denunciar que l'opressió i la violència contra les dones continua més present que mai i és la conseqüència directa d'un sistema capitalista patriarcal, masclista, racista i cada cop més autoritari.

Davant dels qui intenten desactivar la força del moviment feminista i banalitzar les nostres reivindicacions, des de Lliures i Combatives afirmem amb rotunditat que no donarem ni un pas enrere.

En el que va de 2025, segons feminicidio.net, 78 dones han estat assassinades per crims masclistes a l'Estat espanyol. Segons dades del Balanç de Criminalitat d'aquest mateix any del Ministeri d'Interior, a l'Estat espanyol es denuncien 14 violacions al dia, és a dir, una violació cada hora i quaranta minuts, i es registren 43 agressions sexuals (sense penetració) diàries, una cada trenta-tres minuts. Fa només unes setmanes una dona de 38 anys va morir a Barcelona després d'una brutal pallissa propinada per la seva parella. Casos com aquest es repeteixen mentre es continuen retallant els recursos públics, els serveis socials estan col•lapsats i la justícia patriarcal continua qüestionant i criminalitzant les víctimes.

La violència contra les dones és una xacra d'un sistema internacional. L'informe 2025 del Secretari General de l'ONU sobre Dones, Pau i Seguretat alerta que 676 milions de dones viuen a menys de 50 km d'un conflicte armat, la xifra més alta des dels anys 90. Les morts civils de dones i infàncies s'han multiplicat per quatre, i la violència sexual en conflictes ha augmentat un 87% en només dos anys.

Si hi ha un lloc on aquesta barbàrie s'expressa de manera esgarrifosa és Gaza. El genocidi perpetrat per l'Estat nazisionista d’Israel, amb la complicitat dels EUA i la Unió Europea, està massacrant centenars de milers de palestins i palestines a Gaza i Cisjordània, bombardejant hospitals maternals i destruint qualsevol possibilitat de vida.

Des de Lliures i Combatives ho diem alt i clar: no és possible ser neutrals davant un genocidi ni creure'ns cap pla de pau que provingui dels propis genocides. El feminisme que defensem és el de les dones treballadores, joves, migrants, el feminisme revolucionari que es posiciona del costat dels pobles oprimits. La causa palestina és part de la nostra lluita contra el capitalisme, l'imperialisme, el racisme i el feixisme.

Un altre exemple de com el sistema capitalista posa en risc les nostres vides és l'escàndol de les proves de càncer de mama a Andalusia. Milers de dones van rebre cartes que les excloïen del programa de detecció precoç, retardant diagnòstics que poden ser de vida o mort. Tot això sota el govern del PP de Moreno Bonilla, que no deixa de retallar i privatitzar la sanitat pública mentre omple les butxaques d'empreses privades. Això no és un “error administratiu”, és el resultat directe de desmantellar la sanitat pública per a lliurar la nostra salut a mans privades, és la conseqüència d'una política de retallades criminal.

Mentre les nostres vides estan en joc, l'extrema dreta intensifica els seus discursos d'odi. Personatges com Trump, Milei, Abascal o Vito Quiles fomenten l'assetjament contra les dones, el col•lectiu LGTBI, les joves, els immigrants i la classe treballadora en el seu conjunt. Aquests discursos no són només soroll: es tradueixen en agressions, en violència quotidiana als carrers i en bullying a les aules.

Com hem viscut amb el dolorosíssim cas de Sandra Peña, en els centres d'estudi, moltes estudiants sofreixen insults, humiliacions i agressions. Pel nostre color de pell, la nostra identitat o orientació sexual, per ser feministes i d'esquerres, per defensar els nostres drets, per plantar-nos davant la violència. Ens criden “feminazis”, ens ridiculitzen, i tot això en un clima on la pornografia i la prostitució es blanquegen com si fossin llibertat sexual, quan són les formes més extremes de violència patriarcal. Per això exigim una educació sexual inclusiva, obligatòria i científica, que combati la cultura de la violació i el masclisme.

En aquest clima reaccionari que impulsa l'extrema dreta, els atacs contra els nostres drets es multipliquen en tots els fronts. No són fets aïllats: formen part d'una mateixa ofensiva política que pretén retornar-nos al silenci i l'obediència. Ayuso ha aixecat noves barreres per a exercir el dret a avortar, fet que obliga moltes dones a desplaçar-se fora de Madrid per a exercir un dret bàsic. O com es nega a lliurar el llistat de metges “objectors de consciència”, que són part de l'obstacle perquè les dones puguem tenir accés al nostre dret a l'avortament a la sanitat pública. La seva política masclista i elitista castiga especialment les dones treballadores mentre ella presumeix de progrés i modernitat. Quanta hipocresia!

La mateixa lògica opera en el cas de Rubiales, un exemple obscè de com el poder patriarcal es protegeix a si mateix. El seu llibre, les seves declaracions delirants i el seu victimisme no fan més que reproduir un patró d'impunitat que venim denunciant des de fa anys. Aquesta actitud arrogant és la cara més visible d'un sistema que premia els agressors i ridiculitza els qui s'atreveixen a denunciar.

I no és només Rubiales: també hem vist el cas de Juana Rivas, que demostra com la justícia patriarcal continua premiant els agressors i castigant les víctimes que es defensen. Tots aquests casos formen part de la mateixa ofensiva reaccionària que pretén disciplinar-nos i blindar el poder del patriarcat. Per això és imprescindible combatre no sols cada agressió concreta, sinó el sistema sencer que les fa possibles.

En aquest clima reaccionari, fins i tot grans icones culturals intenten colar-nos missatges d'obediència religiosa i moral conservadora, com és el cas de la campanya al voltant del nou disc de Rosalía. Però no ens enganyen: la joventut continua sent d'esquerres, feminista, combativa i antifeixista. No acceptem retrocessos disfressats d'estètica moderna.

Aquest pròxim 25 de novembre tornarem a omplir els carrers a totes les ciutats de l'Estat. Cridarem que ja n'hi ha prou de violència masclista, ja n'hi ha prou de genocidi, ja n'hi ha prou d'impunitat, ja n'hi ha prou de discursos d'odi. L'única sortida enfront d'aquesta ofensiva reaccionària és organitzar-nos, lluitar juntes i construir un moviment feminista fort, combatiu, anticapitalista i antifeixista.

Davant del masclisme, les retallades i els atacs als nostres drets, davant de l'odi i l'extrema dreta, responem amb més mobilització. Aquest dimarts, totes, tots i totis a les manifestacions del 25N. La nostra força és als carrers.

Sempre feministes, sempre antifeixistes!

--

MANIFESTACIONS

Catalunya

Barcelona 18:30h: Plaça Universitat
Reus 18:30h: Mercat del Carrilet

País Valencià

València 19h: Navarro Reverter
Alacant 19:30h: Av. de la Constitució
Castelló 19h: Plaça de les Aules