Han passat quinze dies des de l'abominable pantomima del 13 d'octubre, quan Donald Trump presentava a Egipte el pla de pau per a Gaza pactat amb Netanyahu. En aquest temps rècord aquests dos genocides s'han encarregat de deixar molt clar que l'única pau que estan disposats a acceptar és la pau dels cementiris.
Gaza sotmesa a un sagnant règim colonial
Israel segueix mantenint ocupat el 58% del territori gazià, incloses totes les sortides cap a països veïns. La Gaza de l'“acord de pau” és la presó a cel obert més gran del planeta. Un autèntic camp de concentració envoltat de tropes sionistes.
I només dotze dies després de presentar aquest acord infame, mitjans independents i organitzacions humanitàries informen que ja s'havien produït entre 47 i 80 violacions de l'alto el foc per part de l'exèrcit sionista, amb un saldo de més d'un centenar de palestins assassinats, incloses famílies senceres.
Israeli occupation forces continue to breach the ceasefire and destroy Palestinian homes in Khan Younis, southern Gaza. pic.twitter.com/8IkYIAnnB9
— Kuffiya (@Kuffiyateam) October 27, 2025
Han passat quinze dies des de l'abominable pantomima del 13 d'octubre, quan Donald Trump presentava a Egipte el pla de pau per a Gaza pactat amb Netanyahu. En aquest temps rècord aquests dos genocides s'han encarregat de deixar molt clar que l'única pau que estan disposats a acceptar és la pau dels cementiris.
Aquest preàmbul sagnant mostra l'autèntica naturalesa del pla de “pau”.
Mentre preparen la seva administració colonial disfressada de “govern tecnocràtic incloent-hi personalitats àrabs”, Washington i Tel Aviv segueixen duent a terme una neteja ètnica sistemàtica i els polítics sionistes es jacten públicament de les tortures infligides als més de 10.000 presos palestins que mantenen segrestats a les presons.
Des d'Esquerra Revolucionària reiterem una vegada més el nostre suport al dret del poble palestí a l'autodefensa armada davant d'aquesta situació de brutal ocupació colonial, neteja ètnica i genocidi. Ens solidaritzem amb tots els lluitadors que l'estan combatent i denunciem les situacions d'aïllament, maltractament, tortura i privació de drets humans elementals que pateixen els presos i les preses.
Com hem denunciat insistentment, l'única cosa que ha canviat sota aquesta farsa anunciada a Egipte és que ara els genocides compten amb l'aval de l'ONU i de tots els governs capitalistes, començant pels 20 presidents i caps d'Estat que van acudir a Xarm al-Xeikh a agenollar-se davant Trump i dir “amen”.
Un genocidi que continua
Encara que la intensitat i extensió dels bombardejos no és la de setmanes anteriors, el pla per expulsar centenars de milers de palestins a camps de refugiats als països àrabs veïns i sotmetre la resta a condicions de semiesclavitud continua per diferents vies.
La majoria de la població gaziana es veu obligada a sobreviure en enclavaments constituïts per tendes de campanya precàries, sense aigua ni electricitat, sense hospitals, sense escoles, sense els mitjans bàsics necessaris per viure, i sotmesa a la vigilància de l'exèrcit sionista, que continua tenint impunitat absoluta per intervenir i atacar-los en qualsevol moment.
Les condicions a Gaza no poden ser més terribles. “El teixit urbà ha estat quasi totalment destruït pels projectils, les bombes, els drons i les excavadores israelianes: el 80% dels edificis estan danyats o destrossats, el 90% dels habitatges estan destruïts i el 80% de les terres de cultiu arrasades. La franja alberga 17.000 orfes i l’ONU estima que els darrers dos anys han endarrerit el desenvolupament humà a Gaza 69 anys, col•locant-lo en els nivells de 1955, com queda recollit a l'informe del PNUD, Gaza War: Expected Socioeconomic Impacts on the State of Palestine (octubre de 2024)”.
Tota aquesta destrucció reforça un altre element central de l'holocaust nazisionista: la fam provocada conscientment. Com advertia el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, al programa Today de la BBC Radio 4: “La situació sanitària a la Franja de Gaza és catastròfica i les seves conseqüències s'estendran durant generacions”. Tot i que Israel ha permès l'entrada de subministraments mèdics i alguna ajuda humanitària, el volum segueix molt per sota del que és necessari per “reconstruir un sistema de salut col•lapsat”. El mateix passa amb les necessitats alimentàries.
“Fins i tot amb la treva, la fam, les ferides massives, les epidèmies i la manca d'accés a aigua potable i sanejament creen una combinació mortal (…) Segons dades de les Nacions Unides, des de la treva han entrat a Gaza més de 6.700 tones d'aliments, una xifra molt inferior a l'objectiu diari de 2.000”. El responsable de l'OMS va assenyalar: “L'ajuda no pot estar condicionada ni utilitzada com a arma política”. Però és obvi que tant Trump com Netanyahu no hi renunciaran sota cap condició.
El Gran Israel és un projecte genocida
El pla del Gran Israel s'està concretant pas a pas. Mentre que el projecte de convertir Gaza en un resort de luxe és sobre la taula, el 22 d'octubre la Kenésset (Parlament israelià) aprovava debatre un projecte per annexionar-se completament Cisjordània. Una altra vegada aquesta decisió ha estat criticada de forma hipòcrita per alguns governs occidentals, i fins i tot Trump s’hi va oposar mitjançant declaracions de cara a la galeria. Però aquestes llàgrimes de cocodril no tenen cap valor polític seriós. Estem davant de la mateixa representació teatral cínica i menyspreable que es repeteix des dels Acords d'Oslo del 1994.
Les polítiques d'ocupació i colonització mitjançant assentaments de colons, declarats il•legals per l'ONU però davant la qual ningú no mou un dit, ha estat utilitzada durant anys per sotmetre la població palestina de Cisjordània a un règim d'apartheid com el que va patir durant dècades la majoria negra a Sud-àfrica. I els governs capitalistes i l'ONU es limiten a declaracions perquè, com passa amb el finançament de la indústria militar sionista que arrasa Gaza, aquesta política respon també als interessos estratègics de l'imperialisme nord-americà i de centenars d'empreses nord-americanes i europees (incloses diverses espanyoles) que estan fent negocis milionaris amb l'Estat sionista.
Trump i Netanyahu juguen al “poli bo” i el “poli dolent”, i alguns ingenus s’ho empassen, mentre a la pràctica porten des de molt abans del 7 d'octubre del 2023 imposant aquesta annexió de facto mitjançant l'acció mancomunada de l'exèrcit regular i les bandes de colons feixistes que han atacat desenes de milers de famílies, han causat milers de víctimes i robat les seves terres.
"Segons la investigació de la comissió de l'ONU, a Cisjordània, territori que Israel ocupa militarment, les mesures posades en marxa pel govern israelià des de l'octubre del 2023 demostren "una clara intenció" de traslladar per la força els palestins, ampliar la presència civil jueva israeliana i annexionar la totalitat de Cisjordània. L’informe assegura que aquestes accions impedeixen la possibilitat de crear un Estat palestí i estan orientades a mantenir una ocupació indefinida d'aquests territoris”.
L'Estat sionista només pot existir sobre la base de l'ocupació i les polítiques de neteja ètnica i extermini contra el poble palestí. La crisi del capitalisme israelià empeny el règim nazisionista a continuar sembrant el terror mitjançant el projecte del Gran Israel, la pedra angular del qual és la dominació total de Cisjordània i Gaza, i es completa amb el control d'almenys el Sud del Líban i bona part del Sud de Síria.
Des de l'anunci de la “pau”, a més de continuar convertint Gaza i Cisjordània en un infern, Israel ha llançat atacs contra el Líban i el Iemen i noves amenaces contra l'Iran i Síria. Aquestes polítiques militaristes i supremacistes tenen el suport decidit de l'imperialisme nord-americà.
En el seu intent desesperat de contenir l'ascens del bloc imperialista rival format per la Xina i Rússia, Trump utilitza el règim nazisionista de Netanyahu per fer la feina bruta i enviar un missatge al món: sembraran la mort i el caos on puguin abans de renunciar a la supremacia.
El repartiment del botí
Els plans per al repartiment del botí ja estan en marxa. Segons el pla de reconstrucció que elabora la Casa Blanca amb el govern de Tel Aviv la inversió inicial per reconstruir Gaza arribaria als 50.000 milions de dòlars.
Un informe de l'ONU el xifra en 70.000. El ministre de Finances israelià, el nazisionista Smotrich, ho explicava fa un mes en una reunió amb especuladors immobiliaris al Club Financer de Tel Aviv: "Israel ha començat converses amb els Estats Units per elaborar un pla de desenvolupament per a l'enclavament. Hem pagat molts diners per aquesta guerra, ara hem de decidir com repartir els percentatges de la terra."
I Trump ho confirmava en el seu vomitiu discurs davant la Kenésset, després de felicitar el seu “millor amic” Bibi pel seu paper vital en “aquest dia transcendental” i explicar que “Israel, amb la nostra ajuda, ha guanyat tot el que podia guanyar per la força de les armes: Ara és moment de traduir aquestes victòries contra els terroristes al camp de batalla en el premi definitiu: la pau i la prosperitat”.
Aquesta és la raó per la qual tots els grans capitalistes, corporacions i bancs donen suport a la farsa del pla de pau orquestrada per Trump i Netanyahu: el repartiment d'un sucós botí i la por que l'aixecament de masses contra el genocidi que recorre el món continuï i s'estengui, amb conseqüències revolucionàries.
El capital de tot el món, i els governs al seu servei, fan comptes i teixeixen acords buscant treure el màxim profit possible en els plans per a la reconstrucció i l'explotació dels recursos de Gaza i Cisjordània. Això també inclou els imperialistes xinesos i russos, que no han mogut un dit per a frenar aquesta matança, avantposant l'estabilitat regional per protegir els seus acords econòmics i els projectes de la Ruta de la Seda a qualsevol altra consideració.
Només la lluita internacionalista serveix
L'únic camí per a conquerir l'alliberament i la sobirania de Palestina i acabar amb el genocidi, com hem defensat des del primer moment des d'Esquerra Revolucionària, és continuar impulsant l'aixecament global antisionista, antifeixista i anticapitalista que, amb epicentre a diversos països europeus, s'ha estès per tot el món aquests darrers mesos.
Com dèiem al començament d'aquesta declaració, els comunistes revolucionaris defensem incondicionalment el dret del poble palestí a defensar-se amb les armes a la mà dels seus opressors. També contra els clans mafiosos formats per elements degenerats i lumpenitzats que han traït el seu propi poble col•laborant amb l'exèrcit ocupant i saquejant l'ajuda humanitària.
Però la lluita per l'autodeterminació i l'alliberament de Palestina ha d'anar unida a polítiques que impulsin l'aixecament revolucionari de les masses contra el sionisme, el capitalisme i l'imperialisme a tot l'Orient Mitjà, unint la classe obrera i tots els oprimits sota la bandera del socialisme.
L'enderrocament de l'Estat sionista és impossible sense promoure la lluita de classes als països veïns i acabar amb els règims àrabs còmplices i sipais dels Estats Units. No té cap sentit proclamar com a objectiu la destrucció del sionisme i, alhora, mantenir una posició de claudicació política respecte dels governs d'Egipte, Qatar, Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita o l'Iran dels mul·làs.
És fonamental que l'esquerra combativa palestina que lluita i resisteix l'ocupant, que ha patit brutalment la repressió sionista i que té milers de militants empresonats, defensi una política d'independència de classe i conseqüentment internacionalista.
Subordinar la política revolucionària, o pitjor encara, suspendre-la en nom de pactes amb organitzacions integristes com Hamàs pot semblar molt pràctic i realista. Però aquesta estratègia porta a convertir-se en peons del joc diplomàtic dels règims esmentats.
Els vincles dels dirigents de Hamàs amb el govern dels mul•làs, els xeics de Qatar i la pròpia burgesia palestina i de la resta del món àrab, i les seves idees fonamentalistes, representen un obstacle per a una lluita antiimperialista conseqüent i efectiva. El seu programa no és el de la revolució, no pretenen enderrocar el capitalisme a l'Orient Mitjà ni posar en dificultats els règims àrabs dels quals depenen políticament i financerament.
L'alliberament de Palestina només pot trobar una sortida real de la mà de la revolució socialista, de la lluita per una Palestina unificada i socialista en el marc d'una Federació Socialista de l'Orient Mitjà. Només així serà possible crear les bases per a una convivència pacífica, on els drets democràtics de tots els pobles i les nacions que integren la regió puguin ser respectats.
