L'1 d'octubre els principals sindicats grecs van convocar una vaga general contra el projecte de llei que a més de plantejar estendre la jornada laboral a 13 hores diàries, inclou una distribució "flexible" dels dies de vacances, l'assignació a curt termini de 120 minuts extra per dia, tot a conveniència de les exigències de l'empresari, i que els treballadors puguin estar disponibles per ser requerits pel patró a través d'una aplicació.
La vaga va tenir un important seguiment, sobretot en el transport, i milers de treballadors i treballadores gregues van marxar pels carrers de les principals ciutats del país.
El 14 d'aquest mateix mes, ADEDY (la Confederació dels Sindicats d'Empleats Públics), al costat del PAME (sindicat proper al KKE, el Partit Comunista grec), i altres organitzacions sindicals, van llançar la crida a una altra vaga general, aquesta vegada només del sector públic, ja que el principal sindicat del sector privat, la Confederació General de Treballadors Grecs (GSEE), no es va sumar a la vaga.
Tot i la deserció del GSEE, l'aturada va tornar a tenir una repercussió forta, una altra vegada especialment en el transport, i desenes de milers de persones van tornar a omplir les places i avingudes d'Atenes, Salònica, etc.
El dia 16 d'octubre el Govern de la Nova Democràcia (ND), amb el primer ministre Kyriákos Mitsotákis i la ministra de Treball Niki Kerameos al cap, va aconseguir que el Parlament grec aprovés aquest nou atac, recolzant-se en la majoria absoluta aconseguida el 2023.
Un dels arguments amb què Kerameos ha defensat aquesta salvatge contrareforma, a més del tan gastat sobre la necessitat de "modernitzar" les relacions laborals, ha estat el que "la jornada laboral de 13 hores també hauria de ser voluntària. Ningú està obligat a treballar hores extres", va dir sense pestanyejar.
El cinisme de la ministra de Treball no té límits. Amb la draconiana legislació laboral imposada als treballadors grecs en els últims anys, la indefensió, des del punt de vista legal, dels i les obreres davant les exigències del patró és gairebé total.
Theodoros Koutroukis, professor de Relacions Laborals a la Universitat Demòcrit de Tràcia, ho té molt clar: "Però, ¿pot realment un empleat negar-se a treballar hores extres si li ho demanen? ́No, això no és possible sense conseqüències, ja que l'empleat té un poder de negociació mínim” [1].
De fet, a Grècia, el treballador té un molt limitat poder de negociació i l'empresari pot acomiadar l'empleat al·legant qualsevol excusa, sense que hagi de justificar-ho [2]. Amb aquest nou atac el Govern de dretes pretén legalitzar les pràctiques fraudulentes que els empresaris estan duent a terme impunement des de fa molt de temps.
Incrementar la productivitat augmentant l'explotació laboral sense límit
El setembre del 2023 l'Executiu de Mitsotàkis (el juny d'aquell mateix any ND va obtenir majoria absoluta en les eleccions generals), ja va aprovar una reforma laboral que permetia imposar en alguns sectors, un sisè dia laboral a la setmana, jornades de 13 hores diàries i de 78 hores setmanals.
Els treballadors de la indústria, el comerç minorista, l'agricultura i alguns serveis estan obligats a treballar sis dies a la setmana si el patró ho exigeix. La lletra d'aquesta normativa diu que s'ha de pagar un augment salarial del 40 per cent pel sisè dia addicional, una cosa que incompleixen sistemàticament tots els empresaris.
La patronal grega pretén incrementar la baixa productivitat de l'economia hel·lena incrementant fins a l'extenuació l'explotació dels i les obreres.
Aquesta draconiana legislació laboral, juntament amb les polítiques d'austeritat aplicades pels diferents Governs grecs, aprofundides per les últimes legislatures dirigides per ND, han portat a un retrocés molt profund de les condicions laborals i de vida per als treballadors i els sectors més desfavorits.
Les i els treballadors grecs són els que més hores treballen a l'any a tota la UE, amb més de 1886 hores, i són els que tenen el segon menor poder adquisitiu només per davant de Bulgària. Avui aproximadament el 50% dels obrers hel·lens cobren menys de 1000 euros bruts. Segons l'OCDE, el salari mitjà a Grècia s'ha reduït un 25% des del 2007 [3].
Aquesta situació obliga molts treballadors a fer hores extres o buscar una segona ocupació i d'aquesta manera poder aspirar a arribar a final de mes.
Com ja hem explicat, les diferents reformes aplicades per ND el que fan és donar "carta de naturalesa" i "legalitzar" aquesta situació.
Per a aquest Govern al servei dels capitalistes, és una prioritat incrementar exponencialment l'explotació dels treballadors, portant-los a cotes d'esgotament físic pròpies del segle XIX, tot per garantir i seguir augmentant els beneficis empresarials.
La classe obrera grega està recomponent les seves forces fent front als atacs dels capitalistes i els seus Governs
La classe obrera grega va estar a l'avantguarda de la lluita contra la política de retallades socials i austeritat després de la crisi del 2008 i el seu ímpetu i determinació va posar contra les cordes la troika europea. La capitulació de Syriza i del Govern de Tsipras va ser un dur cop per a la moral dels treballadors (aprofundit per la seva posterior estèril oposició parlamentària), de la qual encara està recuperant-se, i va establir les bases perquè els capitalistes i la dreta reprenguessin l'ofensiva contra els drets i condicions laborals.
Tot i així la classe obrera ha demostrat durant tots aquests anys que té energia, força, decisió i bases molt sòlides per reprendre la iniciativa. Tot això amb l’addició d’haver-se d'enfrontar, a més, a la passivitat dels sindicats majoritaris i la majoria dels partits d'esquerra, centrats en l'activitat institucional i parlamentària, el paper dels quals ha sigut el de fre per organitzar, estendre i donar continuïtat a la lluita contra les agressions dels capitalistes i els seus Governs.
Les organitzacions que han impulsat en tot moment la resposta dels treballadors contra tots els atacs soferts han estat el sindicat PAME i el KKE, jugant un paper molt important en el procés de recomposició de la confiança en les seves pròpies forces de la classe obrera. Aquesta empenta és el que ha obligat en nombroses ocasions els sindicats majoritaris a sumar-se o a convocar mobilitzacions i vagues.
Només des del 2023, quan es va constituir el nou Govern de ND, la classe treballadora grega ha protagonitzat sis vagues generals [4] i nombroses mobilitzacions de masses arreu de tot el país.
La classe obrera grega va demostrar, i tornarà a demostrar, que es poden vèncer les majors dificultats, que es pot desafiar el poder de l'Estat i el poder dels capitalistes, i que es pot prendre el cel per assalt. La crisi capitalista i els continus atacs que els treballadors grecs estan patint són el combustible perquè la classe obrera, més d’hora que tard, torni a prendre la iniciativa i a posar el seu determinant segell en el desenvolupament de la lluita de classes.
Notes:
[1] Sindicats a Grècia, en lluita contra la jornada de 13 hores
[2] El Parlament de Grècia aprova ampliar la jornada laboral fins a 13 hores diàries
[3] Grècia capitaneja el retrocés en els drets laborals
[4] El 27 de setembre de 2023 contra la reforma laboral, el 20 de novembre de 2024 contra el deteriorament de les condicions laborals, el 28 de febrer de 2025 en el 2n aniversari de l'accident ferroviari que va costar 57 morts i 180 ferits, el 9 d'abril de 2025 exigint pujades salarials i recuperar drets, i les ja esmentades de l'1 i el 14 d'octubre d'aquest mateix any.
