Massiva protesta contra la gestió criminal dels cribratges de càncer de mama
Una enorme marea rosa plena de dolor i emoció, però sobretot de lluita i ràbia per a exigir solucions, justícia i reparació a les víctimes, va abarrotar el diumenge 26 d'octubre els voltants del Palau de San Telmo de Sevilla convocada amb el lema “Les nostres vides no poden esperar” per les associacions de dones afectades pel càncer de mama.
Arribades de tots els racons d'Andalusia desenes de milers de dones joves i treballadores amb el suport dels seus companys i de la resta de la població, que sofreixen també diàriament les polítiques de retallades i privatització dels serveis públics, vam alçar la veu per a acotxar i solidaritzar-nos amb elles: “No esteu soles”. També vam aixecar un clam eixordador per a denunciar la gestió criminal en el cribratge del càncer de mama realitzada per la Junta d'Andalusia del Partit Popular de Juan Manuel Moreno Bonilla, i contra el seu menyspreu inhumà a les nostres vides i a qui de manera valenta s'han atrevit a assenyalar-los.
Així de contundent es mostrava Ángela Claverol, presidenta de l'associació AMAMA: “Encara no sabem la dimensió del que ha passat. Primer érem dos o tres casos, a les que van insultar anomenant-los “casos”. Després 2.000. Ara 2.317. Volem que entrin totes ràpid en el circuit del càncer, mamografia, ecografia, biòpsia, cirurgià o quimio i oncòleg. Volem que es recuperi la participació de les associacions en els programes de salut, que es depurin responsabilitats i augmentar les dotacions del sistema públic de salut amb mitjans, recursos i mans suficients”.
Clar que sí; hi ha responsables. I així ho mostraven tant els càntics que van ressonar a mesura que passava el matí com els cartells que portaven multitud de dones durant la protesta: “No és un error, és la teva privatització”, “Moreno = Mazón, la vostra mala gestió ens mata”, “Ni oblit ni perdó, Moreno dimissió”, “Ja n'hi ha prou”, “No som 2.000, som moltes més”, “Aquest pit ja no existeix”, “On estan, no es veuen, els cribratges del PP”, “Sanitat pública i de qualitat”…
I és que l'escàndol del retard en la comunicació dels diagnòstics dels cribratges no només és un crim contra les dones treballadores, és també la punta de l'iceberg d'un sistema de salut públic que porta anys col·lapsat per falta de recursos, amb una atenció primària desbordada, sense mitjans ni professionals suficients, amb unes llistes d'espera que han arribat a més d'un milió de pacients per a ser operats o accedir a una primera cita..., i ha destapat l'olla podrida de les retallades del PP andalús. Destrueixen la sanitat pública perquè els seus col·legues empresaris facin suculents negocis a costa de posar en risc les nostres vides, que per a ells no valen res.
No podem perdre-ho de vista: aquest és un altre crim en les mans del PP, que se suma als 7.291 morts en les residències madrilenyes de gent gran durant la pandèmia amb el govern de Díaz Ayuso i a les morts causades per la DANA a causa de la negligència criminal de Mazón al País Valencià. I no poden quedar impunes.
Per això és tan important la mobilització i la resposta col·lectiva. Les dones afectades estan marcant el camí amb el seu exemple i han connectat amb el malestar de fons de centenars de milers de famílies treballadores. Han posat contra les cordes el govern de Moreno Bonilla, traient-li aquesta falsa careta de “moderat” dins de la dreta, evitant que amagui sota la catifa del Palau de San Telmo les seves polítiques privatitzadores, els seus atacs, les seves mentides i la seva arrogància.
La concentració del passat 8 d'octubre va ser un primer cop de realitat demolidor per al PP. La pressió del moviment va ser tan gran que no van tenir més remei que fer dimitir la consellera de Salut. Però si pensaven que amb això seria suficient per a calmar els ànims, el diumenge 26 van tenir una resposta multitudinària i a l'altura.
No contents amb tot el dolor i sofriment que ja han causat, de no haver mogut un sol dit per a donar una solució real a les milers de dones afectades per a les que continua corrent el temps en contra, s'atreveixen ara a llançar insults i calúmnies contra elles en un intent ridícul de desprestigiar-les: són uns miserables.
El nou conseller de Salut, Antonio Sanz, no va trigar ni una setmana en deixar clar com és. Amb una fredor que ho diu tot, va comparar els problemes en les aplicacions Clic Salud i Diraya, usada per a accedir online al teu historial mèdic, amb la “incidència el dia anterior d’Amazon”. Tota una declaració de principis: som meres mercaderies, per si hi havia algun dubte. No content amb això, va acusar a AMAMA de mentir, de “llançar calúmnies” i d’“intentar desprestigiar el sistema públic i els professionals” per haver denunciat davant la Fiscalia la manipulació i desaparició de proves de càncer (que segueixen sense aparèixer), una realitat que el propi Sistema Andalús de Salut va haver de reconèixer i admetre “errors tècnics” per a accedir als informes del programa de cribratges. Alhora, Moreno Bonilla els recriminava haver “preferit manifestar-se”. Efectivament, això és el que els preocupa, que la indignació esclati, s'organitzi, creixi i els posi en el seu lloc. “Ells tenen por, s'han posat nerviosos perquè no som res per a ells (…) els importem una merda”, afirmava Ángela Claverol.
Els plans del PP no seran frenats amb mocions parlamentàries ni simplement votant en les pròximes eleccions. El problema és el parasitisme empresarial que recorre el sistema sanitari, alimentat pel PP i abans pel PSOE des de la Junta d'Andalusia. Cal unificar les enormes mobilitzacions en defensa de la sanitat pública amb la resta de les lluites i sectors, i confluir en una gran vaga general que faci enrere els atacs del PP. Així es combat la dreta i les seves polítiques!
Només amb la mobilització aconseguirem uns serveis públics de qualitat i revertir les privatitzacions en sanitat, educació, assistència a la nostra gent gran, etc., que amb el PP a l'avantguarda, però també dutes a terme pels diferents governs del PSOE, es donen des de fa dècades.
Com es deia el diumenge a Sevilla: “Perquè hi ha dones que ja no estan i famílies que estan destruïdes i perquè és inadmissible que això quedi així: la lluita continua”.
