L'amenaça de vaga derrota la prepotència de l'empresari

Els treballadors de Maymo, empresa del metall a Tarragona amb més de 400 assalariats, van emprendre el mes de febrer una sèrie de lluites per reivindicar el conveni col·lectiu i l'aplicació d'una plataforma reivindicativa. En el transcurs d'aquestes lluites Nicasio Malde, vicepresident del comitè d'empresa, va ser acomiadat en una maniobra clara de persecució sindical. Els treballadors han respost amb contundència a aquest atac. En aquesta entrevista, Nicasio relata com van transcórrer els fets.

Militant. - Quins han estat els motius que han portat a la lluita als treballadors de Maymo? Quines són les reivindicacions centrals?
Nicasio Malde.- El primer que vam haver de fer a Maymo va ser organitzar-nos i tenir un comitè disposat a defensar els treballadors. L'acció sindical en el metall no existeix. Volíem exigir el compliment estricte del conveni col·lectiu i tota la legislació que hi havia en els drets dels treballadors. A més volíem trencar la dinàmica paternalista de l'empresa, anar una mica més enllà del conveni col·lectiu, que ens semblava curt perquè va ser un conveni col·lectiu firmat a les esquenes dels treballadors, sense el seu consentiment i sense debat. Va ser un "conveni hipoteca" de 6 anys. Demanàvem, a més a més, tenir una plataforma per sobre del conveni col·lectiu. A Maymo mai no hi havia hagut acció sindical i ara hem tingut l'oportunitat de portar-la a terme. Primer organitzant-nos internament en el comitè, posant ordre, un mètode de treball i a partir d'allà començar.

Militant.- Quines accions vau emprendre? Quin camí vau prendre per dur a terme aquesta lluita?
NM - Una vegada organitzat el comitè, elegits els seus òrgans directius, vam imposar una dinàmica de treball. Hi ha un comitè amb una permanent que és l'òrgan executiu del comitè: president, vicepresident, secretari d'acció sindical i salut laboral, que és l'òrgan que dirigiria una mica el comitè i les decisions es prenen democràticament en el ple. Després es va fer la plataforma. La primera reunió que vam tenir amb l'empresa se li va plantejar com punts innegociables el conveni col·lectiu i respecte a la legislació vigent, irrenunciable i innegociable. L'únic que negociaria el comitè era la millora de les condicions de treball dels companys de Maymo.
El mes de setembre fixem un calendari de reunions amb l'empresa per plantejar-li que calia fer un pacte de millora. En què consistia aquest pacte de millora? En coses fonamentals: augmentar la cotització dels treballadors, que en incomplir el conveni, en posar una sèrie de conceptes que no eren cotitzables, ens estava portant a què una baixa per malaltia o accident poc més i havíem d'anar a Cáritas. Gent que s'estava jubilant ho feia amb pensions de misèria. I a part l'empresa pagava en negre i estava acostumada a fer tot tipus de tripijocs. L'actitud de l'empresa va ser allargar i donar voltes i més voltes, dient que era una empresa que parlava però, en realitat, ens prenia el pel dia rera dia. Ens vam haver de començar a posar seriosos.
Mentre l'empresa donava allargues no vam perdre el temps. Prenem contacte amb els treballadors, comencem a fer assemblees i a conscienciar la gent. Vam fer dues estratègies: una, per via judicial, que sabem que no és el mètode més eficaç però que era complementària, i una altra, conscienciant la gent amb el temps i fent acció directa i de pressió que és el que funciona, el sindicalisme combatiu. En aquest context es produeix el meu acomiadament. L'empresari perd deliberadament el lloc amb col·laboració amb la central per eliminar-me. L'empresari no és ximple, sap que per fi estem organitzats i que això al final donarà un resultat. L'empresa sap que perquè no aconseguim el nostre final han de dinamitar els que estan organitzant el treball. L'objectiu era posar por als treballadors i als del comitè per paralitzar-lo.

Militant- Com vau fer front al teu acomiadament i a les allargues contínues que estava donant l'empresa?
NM - Jurídicament plantejant un conflicte col·lectiu, per a això hem contractat un advocat propi del comitè. I comencem un altre front de batalla que és el sindicalisme combatiu: conscienciació, explicació als treballadors, escoltar-los, entendre que a través de la lluita hem d'aconseguir uns resultats. Tot el treball d'acció sindical dóna el seu fruit. Vam tenir una assemblea massiva, al taller, per reivindicar les nostres actituds. En l'assemblea s'acorda que si l'empresari no readmet el company, més les altres reivindicacions, s’anirà a la vaga els dies 26, 27, 28 i 29 de febrer.
L'empresari decideix declarar la guerra. Maniobra. Abans de la vaga hi ha una mediació en la Conselleria de Treball divendres dia 22 de febrer. Hi ha un intens debat a Treball; l'empresari accepta les reivindicacions perquè si no tindria problemes amb els seus clients i ens diu que si arribéssim a anar a la vaga tancaríem l'empresa, l'amenaça típica de l'empresari. Dilluns dia 25 febrer es citava a firmar les reivindicacions i la meva continuïtat amb les mateixes condicions. El dilluns, nova maniobra. No firma. Llavors fem una assemblea i s'acorda anar a la vaga. L'empresari utilitza els caps d'obra per mentir i dir que ell volia firmar però que nosaltres no per defensar a un del comitè, l'objectiu era dividir-nos una vegada més. L'objectiu de l'empresari era que els treballadors no anessin a l'assemblea, i si anaven, que votessin en contra. Ens mobilitzem. La resposta de la gent va ser molt positiva. S'aprova massivament la participació en la vaga. I sorpresa, a les dotze menys vint de la nit del dilluns 25 ens convoca i firma tot el que li demanàvem.

Militant- Què heu aconseguit?
NM - Els conceptes no cotitzables els hem posat tots en un plus, anomenat plus pacte que incrementa la nòmina, el prorrateig de les pagues extres i incrementa les baixes, en pujar la base de cotització. Compliment de l'IPC del conveni col·lectiu. I pagament o gaudir de les hores de més que realitzaven els treballadors per incompliment de les hores del total de l'any. I també la meva readmissió sense condicions.