Els treballadors de Maymo obliguen l'empresa a firmar la readmissió de Nicasio Malde i a assumir la plataforma reivindicativa.

Maymo és una empresa del metall de Tarragona amb més de 400 treballadors. Una empresa en la que, com moltes d'altres, l'empresari es permetia incomplir amb absoluta barra el conveni sectorial i altres normes legals. Aquesta situació va generar molt descontent entre els treballadors, cada vegada més farts de veure com el cap els explotava.

El maig de l'any passat es van celebrar eleccions sindicals a Maymo, i el comitè d'empresa va renovar la major part dels seus membres. En el nou comitè van entrar companys que es van plantejar que calia fer assemblees de treballadors i de començar a lluitar seriosament per canviar les coses. L'objectiu era obligar l'empresari a complir el conveni i a millorar les condicions de treball de la plantilla.

Les reivindicacions laborals es van traslladar a la patronal, i aquesta va respondre donant "llargues" una i altra vegada als treballadors. Això va motivar que en el comitè es plantegés pressionar amb més força l'empresari, tant per la via jurídica com amb la convocatòria de vaga.

Davant d'aquesta situació i per acovardir als treballadors i debilitar al comitè, l'empresari decideix acomiadar un dels nostres companys. Aquest company és Nicasio Malde, un dels membres del comitè que havia estat en la primera línia de la lluita, exigint amb fermesa a l'empresari el compliment del conveni i l'acceptació de millores. A més Nicasio Malde és un de dels delegats sindicals que està defensant dins de CC.OO la unió de tots els treballadors de contractes en una secció sindical intercentres i que des del sindicat es lluiti més decididament contra la precarietat i els abusos que tenim al sector.

Teníem doncs un atac en tota regla contra el conjunt de la plantilla de Maymo, i l'única forma de fer-li front era amb la força dels treballadors. Per això el 19 de febrer el Comitè reuneix una assemblea a la qual assisteixen prop de 200 treballadors i en la qual acorden donar-li un ultimàtum a l'empresari perquè atengui les reivindicacions plantejades, o altrament farien una vaga de quatre dies, que s'iniciaria el 26 de febrer. L'empresari, que té la cara molt dura, acudeix a aquesta assemblea per vigilar els treballadors. Però els treballadors, quan ho veiem, el fem fora de l'assemblea.

En tot el conflicte l'empresari juga, una i altra vegada, de manera molt bruta. Arriba a plantejar la següent trampa: diu que accepta les reivindicacions laborals, però no la readmissió de Nicasio. Això genera alguns dubtes i fins i tot cert suport al xantatge patronal per part d'una minoria del comitè, al qual després l'assemblea de treballadors no dóna cap suport.

Sens dubte l'empresari no vol concedir cap millora, de fet havia acomiadat a Nicasio pel seu coratge en la defensa d'aquestes millores, però prefereix treure's els problemes del mig per parts. El seu pensament era "Primer que acceptin l'acomiadament de Nicasio i després incompleixo les qüestions laborals" (com venia fent fins ara amb el conveni).

La gent que pensava acceptar aquest xantatge s'equivocava, perquè si l'haguessin acceptat l'empresari hauria guanyat ja una batalla -l'acomiadament de Nicasio- i continuaria amb la següent, incomplir de nou l'acordat. De fet, en les reunions fetes en la Delegació de Treball va mostrar la seva veritable cara amb total claredat. Allà va dir que no cedia a les reivindicacions que havia promès acceptar -una vegada que assumíssim l'acomiadament de Nicasio- perquè no li sortien "els comptes". Va admetre davant de la inspectora que pagava en negre algunes coses i va advertir (una de les "amenaces-xantatge" molt habitual en els últims temps) que si els treballadors exigien els seus drets perdria clients i no li quedaria més remei que deslocalitzar l'empresa a León i les 400 famílies se n'anirien al carrer. Malgrat totes aquestes maniobres vergonyoses, els companys i l'advocat que van assistir a la reunió no es van deixar enganyar. Va ser llavors quan l'empresari va afirmar que no es podia permetre quatre dies de vaga, que es baixava els pantalons, no pels treballadors, sinó pels seus clients. Va declarar que readmetia Nicasio sense condicions i que acceptava les millores laborals proposades. Tot això va quedar acordat que el firmaria dilluns allà mateix, a la Delegació de Treball.

No obstant, dilluns quan va arribar a la Delegació de Treball va donar marxa enrere i va començar a donar llargues i voltes a tots els temes. L'empresari una vegada més posava a prova al comitè, un pols que sens dubte acabaria perdent totalment. Amb l'afegit, de la humiliació d'haver d'acceptar que, encara que ell sigui "el senyoret" els treballadors no hem baixat el cap tal com pretenia.

En definitiva, aquest acte va demostrar que l'empresari no tenia paraula, una cosa que el propi Delegat de la Conselleria de Treball de la Generalitat constata al Diari El Punt del 26/02/08 afirmant que "divendres passat semblava que l'acord estava tancat, però ahir l'empresa va tirar enrera" i sobre l'acomiadament afegeix "crida l'atenció que es faci en un moment tan poc adequat com el procés d'una negociació". Així mateix el Delegat de la Generalitat ha declarat que "si es confirmen les irregularitats en les contribucions fiscals a la seguretat social, el departament les posarà en coneixement del Ministeri de Treball perquè prenguin les accions necessàries".

Òbviament, després de tot això, només quedava la vaga. Per decidir la vaga es va celebrar una assemblea en què van participar uns 200 treballadors, on la majoria de les intervencions van denunciar la cara dura i la poca vergonya de l'empresari, i es va ressaltar la importància de la unitat de la majoria dels treballadors contra qualsevol abús. Al final va arribar el moment de la votació, i l'aclaparadora majoria de l'assemblea va votar a favor de la vaga.

A aquesta força decisiva dels treballadors s'unia el suport de més de 50 resolucions de seccions sindicals, de professors d'universitat, del Sindicat d'Estudiants, de dirigents obrers de CC.OO, CGT, UGT, PSOE i IU com a resultat de la campanya de faxos i e-mail de solidaritat que des d'El Militante havíem organitzat.

Aquella mateixa nit l'empresari va cridar al Comitè per acceptar les reivindicacions laborals i la readmissió de Nicasio. I va firmar l'acord que recollia aquestes qüestions.

Per tant, els treballadors de Maymo han aconseguit una victòria sense precedents en tota la història de l'empresa, gràcies a la lluita. Així mateix la lluita de Maymo és un exemple meravellós a seguir per a altres empreses on no es compleixi el conveni o on les condicions laborals siguin insuficients. I finalment és fonamental unir a tots els treballadors de contractes, en una secció sindical de CC.OO. lluitadora i combativa com ho és el grup de companys de Maymo, per respondre així amb tota la força de la unitat, als abusos i precarietat Del sector.

LA LLUITA SERVEIX. ORGANITZA'T AMB NOSALTRES