Els treballadors de TMB estan immersos en un conflicte amb l’Ajuntament de Barcelona ja que des de fa temps demanen dos dies de descans setmanal, per tal de garantir la seguretat del passatge, un millor servei, la conciliació familiar i una llista inacabable de motius més. La setmana del 3 al 7 de març tornaran a fer Vaga.

 

Els orígens del conflicte

 

 

L’actual lluita dels treballadors de TMB es remunta dos anys enrere, quan tots els sindicats (CGT, ACTUB, CCOO, UGT i SIT) demanaven dos dies de descans setmanal, que és la base de les millores que ara s’estan demanant. Llavors, durant les negociacions del conveni (que no incloïa els dos dies de descans setmanal i que, per tant, comptava amb el rebuig de la majoria de la plantilla) aquest es va sotmetre a referèndum i, òbviament, va sortir el NO. Tot i això, malauradament els dirigents sindicals de CCOO, UGT i el SIT van acabar signant el conveni amb l’empresa, sense tenir en compte les reivindicacions dels treballadors. L’empresa, però, no va entendre que això era clarament una bomba de rellotgeria que acabaria explotant tard o d’hora.

 

 

El descontent i la ràbia dels treballadors s’ha anat acumulant després de dos anys patint les conseqüències del conveni, que els obliga a treballar sis dies a la setmana i a descansar només 5 dies al mes. Anualment, signifiquen 1690 hores efectives, 83 hores mínimes de presència, 80 hores extres obligatòries i 7 de les 14 festes oficials. Els treballadors, farts de suportar aquestes condicions que mai van acceptar, van començar a pressionar als delegats sindicals perquè prenguessin alguna solució. A més, el nou Reial Decret 902/2007 sobre descansos en el Transport per a la Seguretat obre la porta legal per començar a millorar la manca de descansos que pateix el col·lectiu.

 

 

El mes de setembre de 2007, els conductors es van intentar reunir en va amb la Direcció de l’empresa per tractar el tema de la falta de descans, a la vegada que es llençava una campanya per donar a conèixer la situació a la resta de treballadors de la ciutat, als partits polítics, a la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona,... Va ser llavors quan es va crear el Comitè de Descansos (amb delegats de CGT, ACTUB i un del SIT) perquè representés els conductors i decidissin com portar a terme tota la reivindicació i negociació dels descansos; es va fer una campanya informativa amb notes de premsa, octavetes, cartes, cartells, xapes, adhesius,... Després d’innumerables intents per parlar amb la Direcció de TMB i l’Ajuntament de Barcelona, l’única resposta que van trobar va ser el silenci.

 

La lluita s’intensifica

 

 

El 21 de novembre del 2007, es va fer la primera mobilització, de magnituds inesperades. En aquella Assemblea es va decidir acceptar al Comité de Descansos com a representant i anar a la vaga els 7 dies de Nadal si l’empresa no introduïa en un mes els dos dies de descans setmanal i la reducció de la jornada laboral sense perdre salari. Era tal la pressió que els dirigents d’UGT, que s’havien posicionat en contra, es van veure obligats a dir que acceptarien el que l’Assemblea determinés (encara que, a l’hora de la veritat, els dirigents sindicals de UGT i CCOO van jugar un paper desmobilitzador). Malgrat la campanya de por de l’empresa, la campanya mediàtica de calumnies i mentides i la pressió policial dels cossos antidisturbis, la vaga va ser un èxit total.

 

 

Ni la Direcció ni l’Ajuntament van acceptar les reivindicacions, però a més van començar una campanya de criminalització per tots els mitjans que van disposar, igual que hem patit estudiants i professors recentment amb la multitudinària mobilització del 14F en contra de la Llei de privatització d’Educació de Catalunya. 

 

 

Malgrat tota la pressió, la vaga va ser massiva, cosa que va obligar a la Direcció a reunir-se amb els diferents responsables sindicals. Per a desesperació dels treballadors, l’empresa (encara que sent pública, gestionada com si fos privada) ofereix una proposta que empitjora la situació laboral i, a més, sanciona a 25 companys.

 

 

El 9 de febrer, van assistir més de 5.000 persones a la manifestació de suport a la lluita dels conductors de TMB i en contra de la pallissa que li propinaren diversos mossos al company Teo durant un piquet informatiu.

 

Vaga del 3 al 7 de març

 

 

Tres dies després de la massiva manifestació, el 12F, es va celebrar una Assemblea per decidir acceptar o no la proposta del Departament de Treball i TMB. L’assistència va sobrepassar totes les expectatives i els 2.000 treballadors i escaig (que no cabien a la sala) van tallar la Via Laietana per fer l’Assemblea al carrer: una demostració de les millors tradicions de la classe obrera. L’ambient combatiu era espectacular i, a mà alçada, van decidir: 1. rebutjar la proposta i 2. anar a la vaga (amb només 4 vots de 2.000 en contra!!) del 3 al 7 de març i després donar-li continuïtat cada dijous si l’empresa no canvia de rumb.

 

 

L’Ajuntament ha respost amb més repressió: 24 treballadors, alguns membres del comitè de descansos, han sigut sancionats amb fins a sis mesos de suspensió de treball i salari. Una mostra més del nerviosisme de l’Ajuntament.

 

 

Solidaritat amb els conductors de TMB

 

 

Nosaltres, els estudiants fills dels treballadors, felicitem als companys de TMB per la disposició a la lluita, i recolzem, ens solidaritzem i donem el nostre suport incondicional als conductors de busos de TMB, entenent que la difusió i el recolzament de la vaga (enmig de la campanya de mentides i criminalització dels mitjans de comunicació, de repressió policial, etc.) és fonamental per a la victòria en la vostra lluita. Aquest és el camí.

 

 

S’està obrint un període de canvi de cicle econòmic, on les reivindicacions i vagues per la millora de les condicions laborals, per un salari digne, o pel manteniment dels llocs de treball, estaran a l’ordre del dia. Per aquesta raó la victòria en la lluita de TMB pot ser un exemple de que la lluita si serveix.

 

 

Per poder vèncer és indispensable la solidaritat de tota classe obrera, entre ella, nosaltres, els estudiants fills dels treballadors, i vèncer l’aïllament al qual ens veiem sotmesos en qualsevol lluita. 

 

 

Per això, des del Sindicat d’Estudiants, encoratgem a tots els estudiants a solidaritzar-se amb la vaga i  participar activament en les accions de protesta que convoquin els treballadors. Ara més que mai:

 

OBRERS I ESTUDIANTS UNITS I ENDAVANT!!

 

VISCA LA LLUITA DELS TREBALLADORS DE TMB!!