Les vagues del 8 i 21 de maig seran un gran avenç. L'organització està creixent i s'han sumat les estudiants

Al febrer milers de professores i professors de primària i secundària, convocats per l'Assemblea Menos Lectivas i els sindicats CNT, CGT i STEM, van protagonitzar una exitosa vaga de 72 hores en l'educació pública madrilenya. Exigien la reversió de les dures retallades imposades des del 2011 pel PP i que van implicar l'acomiadament de milers de docents, la reducció de les hores lectives a 23 a primària i 18 a secundària, i de les ràtios per atendre adequadament els alumnes, incloses les aules TEA.

Aquesta vaga ha suposat a més un autèntic desafiament a una burocràcia sindical de CCOO i UGT que, fins i tot, va arribar a boicotejar-la i que durant anys s'ha negat a organitzar seriosament la lluita contra els atacs del Govern d'Ayuso, mentre l'educació pública es degrada cada vegada més.

Ara hi ha una nova convocatòria per als dies 8 i 21 de maig. En parlem amb Laura Calderón, professora de secundària, i a Sandra Blázquez, de primària, ambdues militants d'Esquerra Revolucionària i afiliades a CNT.

Militant.- Quin balanç feu de la vaga i del sorgiment de l'Assemblea Menos Lectivas?

Laura Calderón.- El que va demostrar, amb molta força, era que anys de desmobilització entre el professorat no es corresponien en absolut amb l'estat d'ànim i disposició a la lluita de la comunitat educativa. En tot aquest temps, mentre vèiem que els nostres centres d'estudi públics col·lapsaven per la política de retallades i classista del PP, des de les direccions de CCOO i UGT se'ns insistia que no es podia fer una altra cosa.

Aquest nou moviment, que ha nascut de la iniciativa de professors des dels propis centres de treball per reprendre la lluita al carrer, ha posat en evidència que era aquesta política sindical completament derrotista, que renega de la lluita i es troba còmoda gestionant les retallades, la que generava un fals ambient de pau social i asfaltava el camí al PP per poder tirar endavant els seus plans sense oposició.

Sandra Blázquez.- Un aspecte central ha estat com s'ha plantejat aquesta vaga i el caràcter que ha tingut des del principi. Han estat molts anys en què quan ens han cridat a secundar vagues els sindicats de la mesa sectorial, a la pràctica, els treballadors no teníem cap control sobre quins passos donar, com organitzar les nostres forces i com poder torçar-li el braç al PP.

Aquesta manera de plantejar les vagues burocràticament, sense donar-nos participació, va anar sembrant escepticisme entre molts companys. Però aquesta vaga s'ha organitzat des dels mateixos centres, reprenent les millors tradicions del moviment obrer amb assemblees, piquets i acció directa. I molts companys, fins i tot molts afiliats de CCOO, han participat i comprovat que això sí que era una lluita seriosa per tombar la política reaccionària d'Ayuso.

Mt.- Com esteu organitzant les vagues del 8 i 21 de maig? Quina repercussió penseu que tindran?

SB.- Va ser un pas endavant molt important. Després de les accions i mobilitzacions de febrer, nous companys se senten amb força i confiança per participar i organitzar aquestes vagues. L'organització a nivell d'assemblea de centres està creixent, a més s'estan sumant nous sectors més enllà del professorat.

El Sindicat d'Estudiants va convocar els estudiants a la vaga, i a coordinar-se conjuntament a nivell de centre amb la resta de la comunitat educativa. A més, i és una idea que des de la CNT li donem especial rellevància, hem d'organitzar les treballadores i treballadors de l'ensenyament més enllà del professorat, que han estat especialment abandonats pels sindicats de la mesa sectorial. Les nostres companyes i companys de neteja, PTIS, classes de reforç, menjador... són tan treballadors de l'ensenyament públic com nosaltres, però estan patint una subcontractació i precarietat terrible.

LC.- Sí, i demostra que aquest moviment no és flor d'un dia. En aquesta línia d'anar ampliant la lluita, un altre aspecte important és que hem obligat les direccions de CCOO i UGT que convoquin aquesta vaga. Però des de la CNT i Menos Lectivas tenim clar, i així ho hem decidit en assemblea, que no delegarem en ningú que no siguin les nostres pròpies forces el desenvolupament d'aquesta lluita. Sumar per colpejar el PP sí, però som conscients que no volem tornar a escenaris anteriors en què treballadors i treballadores perdíem la capacitat sobre com portar la nostra lluita endavant. Per això també estem batallant per sortir d'aquest moviment més organitzats, aixecant una alternativa sindical combativa i assembleària.

Mt.- Quina perspectiva de continuïtat hi ha?

LC.- La importància d'acabar el calendari escolar colpejant amb aquestes vagues és que ens permet preparar les nostres forces, amb l'organització a nivell de centres enfortida, per tornar a les assemblees al setembre i començar el curs aturant les classes.

SB.- Estem proposant realitzar un congrés de Menos Lectivas al juliol per treure totes les conclusions d'aquest curs i impulsar la construcció d'aquesta alternativa del sindicalisme combatiu i de classe que necessitem. També en les comissions de l'assemblea s'està preparant contactar amb altres treballadors dels serveis públics de Madrid en lluita, començant per la sanitat, per tal de proposar per a la tardor una vaga general dels serveis públics a la comunitat de Madrid.