El dijous 29 de juny es va celebrar un referèndum a totes les fàbriques del grup Navantia per a ratificar la signatura d'un preacord de conveni i d'un nou pla d'empresa. L'oposició a la signatura d’ambdues propostes, posició defensada per la CGT, entre altres sindicats, fou demolidora i reflecteix el profund malestar que hi existeix. En el cas del conveni, van donar suport a la firma 697 treballadors i s’hi van oposar 1.882, guanyant el NO a 5 dels 7 centres de treball que formen el grup. Més del 71% dels treballadors. Pel que fa al pla d'empresa, que implica l'anunci d'inversions milionàries i de 1.500 incorporacions, l'oposició també va ser clara, 940 a favor enfront de 1.609 que el van rebutjar.
La divisió que s'ha escenificat entre les diferents seccions sindicals de CCOO ha estat pública i notòria. Mentre a Cadis, San Fernando, Fene i Ferrol demanaven suport al preacord, a Cartagena, Madrid i Puerto Real s'hi oposaven. El cop que han sofert les seccions sindicals que van defensar el SÍ ha estat brutal, especialment les de Ferrol i San Fernando, que són, juntament amb Cartagena, els centres més grans i on s'implicaren intensament.
A la factoria de Ferrol només CCOO demanava suport al preacord. La CGT, juntament amb la CIG, UGT i MAS, demanàvem el NO. El resultat va ser de 761 vots en contra i 247 a favor, revelant que CCOO no va ser votat ni per la meitat de la seva afiliació.
Un altre aspecte rellevant que posen de manifest aquests resultats és que allò que ens explicaven tots els sindicats de Ferrol presents al Comitè Intercentres per a justificar la no intensificació de les mobilitzacions, que la resta de factories no es mobilitzaven perquè el conveni els hi valia, no era veritat.
Els treballadors han parlat amb molta contundència, després de mesos de negociació en què no s'informava de res i davant d'una proposta de conveni que és un autèntic insult per no aconseguir cap dels punts importants de la plataforma: ni l'eliminació dels nivells d'entrada de les noves incorporacions, ni el pagament de les hores extra dels tècnics superiors, ni la recuperació del poder adquisitiu, ni la recuperació del sistema de promocions que teníem, ni la millora d’alguns permisos retribuïts que garantisquen la conciliació, ni les jubilacions als 61 anys..., només petites concessions, i nous retalls.
Dur cop al sindicalisme de gestió i de pau social
Els plans de la burocràcia sindical de CCOO a la factoria de Ferrol, i a tota l'empresa en general, consistents en aspirar a un conveni de tràmit abans d'unes eleccions sindicals que tocaven per aquestes dates, però que a causa de les negociacions del conveni s'havia decidit ajornar fins després de les eleccions generals, s'han trastocat.
Però, sobretot, aquests resultats han posat sobre la taula la bancarrota d'un sindicalisme burocràtic que no aspira a defensar els interessos dels treballadors, sinó a gestionar allò que l'empresa li permet. A més, aquestes resultats reivindiquen el sindicalisme de classe, combatiu i democràtic que sempre hem defensat des de la secció sindical de la CGT.
També és un cop per a l'empresa, que es pensava que els treballadors érem una prolongació dels representants sindicals presents a l'Intercentres. Per això pretenien consolidar la pèrdua de drets i aprofundir en l'empobriment i els salaris de misèria per a les noves incorporacions, almenys fins al 2025.
Els treballadors volem recuperar els drets que ens van ser arrabassats en l'anterior conveni, i per això cal començar qüestionant els límits pressupostaris que marca Navantia. Perquè tot allò que reclamem exigeix un augment dràstic de la partida pressupostària dedicada als salaris, i això no s'aconseguirà en reunions eternes amb l'empresa o amb la SEPI.
Després del cop que hem donat en el referèndum, i que només denota una part de l'enorme força que tenim els treballadors si ens unim per lluitar per un conveni digne, estem en millors condicions per a organitzar una tardor calenta a Navantia, amb mobilitzacions coordinades de les plantilles dels set centres que vagen a més, i incorporant a la lluita els treballadors de la indústria auxiliar i les seues reivindicacions, que han de formar part de la plataforma reivindicativa. Aquest escenari provocaria calfred en l'alta direcció de Navantia, de la SEPI i del govern central amb el qual ens toque enfrontar-nos per a aconseguir un conveni en el qual recuperem els drets que ens van ser arrabassats.
Per portar endavant aquest tipus de mobilitzacions és necessari que a Navantia s'obriga pas un sindicalisme combatiu, que faça de la confrontació amb l'empresa la pedra de toc per als avanços. Que siga democràtic i assembleari, posant en el centre de la presa de decisions els sectors més compromesos amb la lluita. Que siga de classe i internacionalista, per a neutralitzar qualsevol maniobra de l'empresa per a dividir-nos i enfrontar-nos entre fàbriques, entre principal i auxiliars, o entre veterans i joves. Només un sindicalisme combatiu i a l'ofensiva pot organitzar aquesta batalla contra Navantia i la patronal de les auxiliars per recuperar els drets arrabassats hui, i lluitar per aconseguir noves millores demà.
